La Conchita Gimeno, la directora de l’Escola Montessori de Rubí, empeny un carro ple de menjar per davant de l’entrada del centre públic i s’atura quan es troba la Meritxell Canals, tècnica territorial d’Òmnium i que forma part de l’Associació de Famílies d’Alumnes (AFA) del centre, i una de les principals responsables d’introduir Vincles, un dels programes d’Òmnium Cultural, que fa en col·laboració amb altres entitats, per difondre i activar el català a l’escola. Es nota pel to de la conversa que, entre elles, hi ha una total confiança, que es coneixen de fa temps. Just darrere seu, assegudes en un banc, hi ha dues mares que esperen pacientment l’arribada del Marc Castelló, la persona que forma part dels voluntaris d’Òmnium i l’encarregat de les sessions dels dimarts, perquè aquest grup fa dues sessions a la setmana. Mentre esperem l’arribada de la resta de mares, perquè totes les participants són dones; Núria Batlle, cap de projecte de Vincles, explica en conversa amb El Món que el projecte no ha parat de créixer des de l’any 2022, quan es va posar en marxa, i que en l’actualitat ja hi ha 197 grups repartits per tota Catalunya, amb 400 acompanyants i 1.800 aprenents, i disposa de material per a l’aula que faciliten als acompanyants.
Els acompanyants, segons detalla Batlle, són els encarregats de proporcionar la conversa en català dins el grup, que com a màxim pot estar format per deus persones. L’acompanyant adapta els temes de conversa a les necessitats del grup. Per exemple, si són mares s’adapten més a qüestions relacionades amb l’escola com el menjador, però també hi ha grups a centres cívics, que són persones atomitzades que s’ajunten en aquest grup, a seus territorials de l’entitat. “El projecte està molt enxarxat”, explica la cap de projecte, que subratlla que l’objectiu del programa és “fomentar l’ús social del català, però generar el sentiment de pertinença”. És a dir, que les persones que estan aprenent la llengua se sentin part de la societat. “Fomentem aquests grups des del respecte, des de la igualtat, des de la confiança, sortint de la jerarquia de professor-alumne, perquè l’objectiu és fomentar un lloc d’igualtat on la conversa surti més fluida”.
Durant la conversa, arriba el Marc i també la resta de mares que formen part del grup. Algunes arriben un pèl tard, però amb ganes de no perdre’s la sessió de conversa i participar-hi de forma activa. Són set dones de diferents orígens que aprofiten l’última hora d’escola dels seus fills per assistir a aquestes classes de conversa. Entren a l’aula, una sala lluminosa que dona directament al carrer, i que compta amb unes taules disposades de forma que facilitin la conversa entre les vuit persones que participen en la sessió: Khadija, Mariana, Patricia, Fatima, Nataliya, Joujloubia, Nachouma i el Marc. De fet, a la pissarra de l’aula hi ha altres anotacions en llengua catalana que delaten que no és la primera sessió de conversa en català que es fa aquell dia. “Dimarts, deu de desembre del dos mil vint-i-quatre”, hi ha escrit a dalt de tot. És el segon dimarts d’advent, i el Marc Castelló recorda el que van treballar en la darrera sessió de conversa: les direccions. I ho van fer amb un mapa de la ciutat de Rubí. Després d’aquest petit incís per trencar al gel, comença la sessió.
Temes de conversa: mesos, estacions de l’any i fruites i hortalisses
La classe s’inicia amb una fitxa dels mesos i les estacions de l’any. Totes hi participen, i el Marc treballar la sonoritat de les paraules a través del joc, perquè una de les claus de Vincles és sortir del format oficial de les classes de català per anar més enllà d’on arriben les aules. Les participants es passen una bola de paper per aprendre els mesos. La persona que té la bola a les mans ha de dir el mes consecutiu pronunciat pel marc, i després ha de dir un altre mes i passar-li la patata calenta a una de les seves companyes per seguir el joc en cadena. “No necessiteu el paper”, destaca el Marc en un intent de transmetre seguretat a les participants. A alguna de les participants se li escapa alguna paraula en castellà, però totes set s’esforcen per parlar en català. “En català”, recorda el Marc en un moment de la sessió quan aprofiten les estacions de l’any per també repassar els colors.
Dels mesos i les estacions passen a les fruites i les verdures. El Marc reparteix una fitxa amb el dibuix de la peça de menjar i la paraula escrita sota. Repassen noms com préssec, síndria, figues… “Si n’hi ha alguna que no sabeu m’ho dieu”, apunta el Marc, que fa una pausa per explicar per què s’utilitza la dièresi de raïm. Les mares mostren molt interès per aprendre i fan preguntes sobre la pronunciació d’algunes fruites i hortalisses. Una de les mostres que en el grup hi ha molt bon ambient és que algunes de les pronunciacions provoquen somriures. Aprenen i s’ho passen bé. Amb les fruites aprofiten per construir frases juntament amb els mesos o l’estació de l’any. “Les nespres són de la primavera”, diu el marc com a exemple i animant a les mares perquè cadascuna construeixi la seva frase. “Podem comprar figues del juny fins al novembre”, i aquí la Fatima afegeix “podem trobar figues seques tot l’any”. I el Marc els hi dona un truc per abaratir la cistella de la compra: “podem aprofitar la temporalitat per trobar millor preu”.
Connectar amb els seus fills: la principal raó per aprendre la llengua
En Marc no pressiona, dona temps a les alumnes a construir frases, i recomana que siguin curtes perquè s’entenguin. “A mi m’agrada comprar tomàquets i cogombres al mes de maig”, diu Nachouma. Enmig de la sessió, la Mariana explica en conversa amb El Món que la seva filla és catalana i que vol aprendre la llengua per “connectar més amb ella, per la cultura que tindrà i explicar-li contes i cantar cançons”. “Vull ajudar-la amb els deures, i acompanyar-la amb el seu procés de creixement i educatiu”, sentencia. La Patricia, per la seva banda, comenta que fa vint anys que viu a Catalunya, però no havia tingut la necessitat d’aprendre el català perquè la seva feina “no requereix parlar-lo”. En aquest sentit, detalla que el canvi de xip ha estat provocat per una causa similar a la de la Mariana: per la necessitat d’ajudar els seus fills a “fer els deures”.
Tot i això, lamenta que els seus fills no li parlen en català. “Jo els hi demano, però no ho aconsegueixo”, i explica que a casa ha començat a mirar pel·lícules en llengua catalana. “Fem servir el català en algun comerç com el forn de pa, però en general la societat no et pressiona. Són molt amables. Si et parlen en català i respons en espanyol et continuen parlant en espanyol. Totes dues tenen pensat continuar formant part del grup de vincles” i es desfan en elogis vers el Marc: “És meravellós, és un geni. Fa les classes molt amenes, i venim contentes i amb ganes”. “Amb el Marc tenim ganes de venir”, resumeixen. L’hora ha passat volant i el Marc dona la sessió per finalitzada, però abans anuncia part del contingut de la pròxima trobada d’aquí a dos dies. “El dia vinent, el dijous, anirem a comprar i passarem preus i anar apuntant”, recorda.
Un vincle “molt fort” que es trasllada a un grup de whatsapp “totalment en català”
Marc Castellò, que és educador social de carrera, explica que es va animar a formar part del projecte impulsat per Òmnium perquè va pensar que seria una bona manera d’estar en contacte amb gent i “acollir i rebre persones nouvingudes”. El voluntari està amb aquest grup des del curs passat i detalla que “principalment porto el grup dels dimarts”, encara que el grup fa dues sessions a la setmana. “Les que venen del curs passat han millorat“, subratlla, però admet que hi ha algunes de les participants que “tenen mancances pel nivell d’escolarització dels països d’origen”. Tanmateix, remarca que intenta no fer nivells entre les participants i intenta que les més avançades ajudin les seves companyes de grup. “Entre elles hi ha molt bon ambient i s’ajuden, perquè, com totes són mares de l’escola, hi ha un vincle molt fort”.
Durant la sessió el Marc ha fet referència a un grup de Whattsapp que té amb les mares que formen part d’aquest grup de Vincles. “És totalment en català”, explica, i revela un secret: “segur que posen el traductor abans, però totes escriuen en català”. També detalla que el fan servir per coordinar les sessions, per recordar el material que s’ha de portar o per si s’ha canviat l’aula de la sessió. També per ocasions especials com una celebració abans de les festes de Nadal, on cadascú haurà de portar alguna cosa de menjar o beure per compartir amb les seves companyes. “Aquí hi ha gent que no el celebra, però també expliquem les tradicions que tenim” i cantem alguna nadala.
Una valoració molt positiva de la iniciativa, que també busca combatre els discursos d’odi
La Conchita Gimeno i la Mertixell Canals fan una valoració molt positiva de la introducció del programa Vincles a l’escola, que està en funcionament des del curs passat. La directora del centre admet que el grup ha tingut “fluctuacions, perquè també han marxat alumnes de l’escola”, però es va sorprendre que les participants “volguessin fer dos dies a la setmana” i, en línies generals, “s’ha anat mantenint força bé”. “Tenen interès per aprendre la llengua vehicular de l’escola, un aspecte que facilita molt la comunicació, i també poden entendre les feines que els fills porten a casa. En resum, que poden conviure en català a dins de l’escola”, destaca.
La tècnica territorial d’Òmnium i membre de l’AFA de l’escola es mostra satisfeta del funcionament del grup perquè “és una escola amb molta diversitat cultural” i el Vincles ajuda a cohesionar, i, a més, hi veu avenços rellevants com el cas de la Patricia. “Ens coneixem des de l’any passat i ella no el parlava, i ara ja et contesta en català”. “Veus el canvi de xip, però també l’hem de fer nosaltres i parlar-los-hi en català”, conclou. Finalment, Núria Batlle destaca que, a banda crear espais informals de conversa i aprenentatge del català, Òmnium també vol combatre els discursos d’odi cap a les persones nouvingudes per confrontar la “normalització del racisme, la xenofòbia, i els discursos d’odi que també s’han reflectit en els resultats electorals”.
