Un magistrat del Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 2 de Tortosa va obligar un pèrit a redactar un informe en castellà, i Plataforma per la Llengua ha presentat una denúncia al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) contra la resolució del magistrat perquè considera que l’exigència “vulnera la cooficialitat del català i el dret del professional a fer-lo servir en l’àmbit judicial”. Per això, reclama al Poder Judicial que revoqui l’“exigència il·legal” d’emetre l’informe en llengua castellana, i, d’altra banda, que investiguin els fets per obrir un expedient sancionador contra el jutge.
Els fets, segons detalla l’ONG del català en un comunicat, es remunten al passat 16 de gener, quan aquest jutge de Tortosa va emetre una resolució amb aquest requeriment “il·legal”. El magistrat, en una resolució redactada en castellà, instava el pèrit a fer un informe de “de manera motivada, clara i intel·ligible i ajustant-se a les normes bàsiques de l’ortografia i la gramàtica castellana”. Arran de l’escrit, una de les parts del procediment judicial es va posar en contacte amb l’entitat que presideix Òscar Escuder per rebre assessorament, una ajuda que ha acabat amb la interposició, en nom seu, d’una reclamació al Consell General del Poder Judicial.
Plataforma per la Llengua recorda que la mateixa Constitució espanyola estableix que la cooficialitat d’una llengua en una comunitat autònoma concreta atorga a aquesta llengua, el català en aquest cas, el mateix rang jurídic que el castellà, i subratlla que qualsevol exigència per part d’un jutge a un pèrit perquè redacti un informe en castellà vulnera els seus drets i la normativa vigent. Així mateix, destaca que l’article 231.3 de la Llei orgànica del poder judicial (LOPJ) estableix que “les parts, els seus representants i els qui els dirigeixin, així com els testimonis i pèrits, podran utilitzar la llengua que sigui també oficial a la comunitat autònoma al territori de la qual tinguin lloc les actuacions judicials, tant en manifestacions orals com escrites”.
Plataforma per la Llengua ho considera una falta greu
L’ONG del català considera que l’exigència d’emetre l’informe en castellà podria considerar-se una falta greu, tenint en compte el que disposa la LOPJ en el seu règim de la responsabilitat disciplinària de jutges i magistrats. Així, a l’article 418.5 de la llei abans esmentada en el text estableix com a falta greu “l’excés o abús d’autoritat, o manca greu de consideració respecte dels ciutadans, institucions, secretaris, metges forenses o de la resta del personal al servei de l’Administració de Justícia, dels membres del Ministeri Fiscal, advocats i procuradors, graduats socials i funcionaris de la Policia Judicial”.
A més, Plataforma per la Llengua recorda que els magistrats són servidors públics i que han de garantir un servei a la ciutadania “sense discriminacions, tampoc per raó de llengua”. Amb tot, l’entitat en defensa de la llengua considera que el jutge hauria comès un “abús d’autoritat” i que, per tant, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) hauria d’investigar els fets i obrir-li un expedient sancionador, però, en qualsevol cas, Plataforma per la Llengua insta el CGPJ a revocar la resolució del jutge que obliga el pèrit a fer l’informe en castellà perquè és contrari als drets lingüístics d’aquest professional.
L’ONG del català demana modificar la llei perquè el català es faci servir amb normalitat
D’altra banda, Plataforma per la Llengua recorda que els jutges no estan obligats a saber català, però subratlla que si no tenen coneixements de llengua catalana, han de demanar, d’ofici, la traducció al castellà perquè no és legal obligar un pèrit a canviar de llengua. En aquest sentit, l’entitat fa anys que reclama la modificació de la Llei orgànica del poder judicial (LOPJ) per tal d’assegurar que el català es pugui fer servir amb normalitat. L’ONG del català considera que és necessari “millorar el sistema de meritació del català en la provisió de places judicials i modificar les condicions d’accés a la borsa d’interins de l’Administració de justícia per assegurar els coneixements de català de qui s’hi incorpora” i, en aquest sentit, demana incorporar un requisit lingüístic per als treballadors que s’incorporen a l’Administració de justícia.
