El Jutjat d’Intrucció número 17 de Barcelona va arxivar el passat 30 de juliol la denúncia interposada per Acció Cassandra pel cas de Gerard Insa, el professor de matemàtiques que va patir una discriminació lingüística a la Clínica Diagonal, a Esplugues de Llobregat, per defensar el seu dret a parlar català durant una visita mèdica. L’arxivament de la causa va provocar que la defensa presentés un recurs d’apel·lació a finals de setembre contra la decisió del jutge, que va elevar el cas a l’Audiència de Barcelona després de rebre l’escrit de Fiscalia, al qual ha tingut accés El Món. En aquest escrit, el fiscal Antonio Vicén Banzo, que estava a punt jubilar-se –va plegar el passat 2 de febrer–, avala l’arxivament de la causa i dona la raó a la metgessa que es va dirigir al pacient en aquests termes: “Háblame en español o no te atiendo“.
En un text breu, Vicén avala la conducta de la metgessa que va atendre Insa amb aquests arguments: “La conducta de la doctora, que atendía al denunciante y que le pedía que le hablase en castellano por no entender el catalán, parece razonable, e incluso, necesaria”, exposa. Així mateix, afegeix que “es muy importante, tratándose de la salud de los ciudadanos, que se utilice una lengua conocida suficientemente por el paciente y la médico para evitar diagnósticos y terapias incorrectos, aun hiriendo así la sensibilidad idiomática de aquél”. Després de rebre aquest escrit, el jutjat va elevar la causa a l’Audiència Provincial de Barcelona, que és la que s’haurà de pronunciar sobre el recurs presentat per l’entitat fundada pels advocats Josep Rosell i Lluís Gibert. Fonts d’Acció Cassandra han explicat a aquest diari que ara estan pendents del pronunciament de l’Audiència de Barcelona a l’apel·lació, on reclamen que es faci una “mínima” investigació, i exposen que si aquest òrgan judicial recull el posicionament fixat per la fiscalia “podrem atacar”. En el cas que s’arxivi, les mateixes fonts deixen clar que l’entitat no es quedarà de braços plegats i acudirà a instàncies superiors i, si cal, durà la causa al TEDH.
En el recurs, al qual ha tingut accés aquest diari, la defensa de Gerard Insa subratlla que l’arxivament de la denúncia es va adoptar “sense haver-se realitzat una investigació suficient i eficaç i amb total absència de motivació”. A més, l’escrit subratlla que el raonament del jutge per arxivar la causa és “un formulari que no conté cap raonament individualitzat per al cas concret plantejat en la denúncia presentant una absoluta absència de raonament”. En aquest sentit, Acció Cassandra recorda que vulnera la doctrina fixada per diferents resolucions del Tribunal Constitucional, que exigeix que el tancament d’un procés contingui una motivació suficient com a garantia del dret fonamental. “No fa cap raonament sobre els fets que resulten de la instrucció ni fa cap referència als indicis existents ni, en definitiva, a quins han estat els motius pels quals l’Instructor ha estimat que no queda acredita la comissió de delicte, limitant-se a esmenar alguns preceptes de la Llei d’Enjudiciament Criminal i utilitzant un format de resolució preconstituït”, remarca.
Acció Cassandra argumenta que el jutge vulnera la Constitució
Així mateix, Acció Cassandra deixa constància en el seu recurs que el jutge vulnera l’article 24 de la Constitució en l’arxivament de la causa penal perquè la defensa apunta que en la instrucció practicada hi ha “indicis suficients” –la declaració de la víctima i a la documentació aportada a la causa– per imputar a la doctora la comissió del delicte d’odi. “Ens trobem davant unes circumstàncies en què la negativa a l’assistència mèdica es fa en un context de vulneració flagrant dels seus drets fonamentals pel fet de pertànyer a una minoria nacional i lingüística”, defensa, i afegeix que se li va negar l’atenció per “pertànyer a un grup minoritari que s’expressa en una llengua oficial en l’Estat espanyol”. Per això, la defensa demana que es consideri els fets com “una vulneració del seu dret prevista i tipificada penalment” en l’article 510 del Codi Penal espanyol, que tipifica els delictes d’incitació a l’odi, l’hostilitat, la discriminació o la violència per motius racistes, ideològics, religiosos, familiars, de sexe, orientació sexual, malaltia o discapacitat.
En l’escrit, la defensa d’Insa al·lega que la denúncia per delicte d’odi no es pot arxivar sense practicar almenys diligències bàsiques d’investigació si existeixen indicis, encara que siguin mínims. “L’arxiu prematur vulnera el dret a la tutela judicial efectiva i l’obligació de depurar els fets denunciats”, insisteix, ja que la funció de la fase instructora és “aclarir els fets i determinar si existeix prou base per continuar el procediment penal”. Així mateix, el text d’apel·lació recorda que el cas també pot ser tipificat com un delicte de l’article 511 del Codi Penal contra drets fonamentals. “Sanciona la denegació d’una prestació per part d’un particular encarregat d’un servei públic, com un metge en aquest context, quan aquesta denegació es basa en motius discriminatoris, incloent-hi l’origen nacional o el lingüístic”, recorda l’entitat.
