El Departament de Salut ha impulsat una guia per garantir els drets lingüístics dels pacients i usuaris a les entitats del Sistema de Salut de Catalunya (Siscat). En la Guia per a l’elaboració del Pla de gestió lingüística de les entitats del Siscat, de 32 pàgines, la conselleria admet que mai ha fet “seguiment” de la clàusula lingüística que s’incorporava d’ofici als concerts, convenis o encàrrecs de gestió que el CatSalut subscrivia amb entitats proveïdores per a l’encàrrec d’activitats assistencials, així com en les subcontractacions d’aquestes entitats amb els seus propis proveïdors. La guia presentada per Salut s’emmarca al desplegament de la Instrucció 2/2024 aprovada pel Servei Català de la Salut.
Aquesta instrucció estableix que totes les entitats proveïdores del Siscat “han de designar un referent lingüístic i elaborar, aprovar i implementar un pla de gestió lingüística”, amb accions concretes per garantir que els pacients puguin ser atesos oralment i per escrit en la llengua oficial que escullin. A més, Salut remarca la inclusió d’una clàusula lingüística en els convenis i contractes d’assistència sanitària del Servei Català de la Salut, així com en les subcontractacions d’aquestes entitats amb els seus propis proveïdors. De fet, en el document es deixa per escrit que “fins ara, aquesta clàusula s’incorporava d’ofici en els convenis, però no s’havia determinat cap sistema que en permetés fer-ne el seguiment”. És per això, que la guia disposa ara que “s’estableixin compromisos i mesures de seguiment i avaluació” d’aquesta clàusula.
La guia ofereix orientacions pràctiques per dissenyar aquests plans lingüístics, adaptats a la realitat de cada centre. Amb aquesta guia i el desplegament de la instrucció, el departament s’alinea amb els objectius del Pacte Nacional per la Llengua, que estableix un full de ruta fins al 2030 amb l’objectiu d’assolir 600.000 nous parlants d’aquí a cinc anys, i “referma el seu compromís amb la qualitat i seguretat assistencials, l’ús normal del català com a llengua professional del sector i la garantia dels drets lingüístics de la ciutadania en el sistema sanitari públic”.
S’enumeren els drets lingüístics dels pacients i usuaris
La instrucció incorpora algunes novetats respecte de la normativa vigent, i s’hi enumeren una sèrie de drets lingüístics dels pacients i usuaris. En aquest sentit, es remarca el dret a no ser discriminat per raons lingüístiques, a utilitzar la llengua oficial escollida en la relació amb els centres i serveis que formen el sistema sanitari públic i a ser atès oralment i per escrit i a sol·licitar la documentació clínica en la llengua oficial escollida. També es contempla el dret a rebre les comunicacions en llenguatge “clar, precís i entenedor”, i pel que fa a l’occità, aranès a l’Aran es destaca el dret d’emprar-lo amb el sistema sanitari públic català d’acord amb el que estableix la legislació. D’altra banda, el document remarca la importància “de la formació i la competència lingüística” dels professionals de la salut per atendre en la llengua del pacient i, per aquesta raó, encomana l’Administració sanitària a “facilitar les condicions i els mitjans adequats” per tal que es pugui capacitar el personal que, temporalment, no disposi dels coneixements lingüístics necessaris.
Consells per a l’elaboració del Pla de gestió lingüística
La guia, a més, ofereix orientacions pràctiques per dissenyar aquests plans, adaptats a la realitat de cada centre. Així, inclou pautes per a la diagnosi inicial, i recomana que el centre o entitat “concreti en un document la seva política lingüística” i valori aspectes com la importància de la llengua per a la salut de les persones, la legislació lingüística, l’arrelament de l’entitat al país, la voluntat de comunicar-se amb les llengües dels pacients atesos i el foment i millora de la qualitat lingüística. Per coordinar el pla, Salut diu que cada entitat ha de designar una persona que faci el paper de “referent lingüístic”, que haurà de “facilitar l’execució de les actuacions que se’n derivin, com també el seguiment i l’avaluació dels resultats”.
Un cop estigui definit això, el centre haurà d’elaborar el Pla de gestió lingüística, que ha d’incloure el compromís de complir els requisits aplicables i de millora contínua, i fixar d’objectius lingüístics, tenint en compte el marc legislatiu i normatiu, segons el qual “el català és la llengua d’ús normal en el sistema de salut públic de Catalunya i hi ha establerts uns drets lingüístics que cal respectar”. I, a partir d’una diagnosi del centre, s’hauran de definir quins són els objectius, planificar actuacions concretes per a la formació del personal i el foment de l’ús del català del centre, i fer seguiment i avaluació dels resultats.
