El ministre d’Afers Estrangers de Letònia, Krisjani Karins, ha avisat aquest dimarts al govern espanyol que no “dedicarà temps” a discutir sobre el reconeixement del català, l’euskera i el gallec com a llengües oficials de la Unió Europea quan hi ha altres assumptes de primer ordre que els 27 han d’abordar amb urgència. “No crec que ampliem el nombre de llengües que es fan servir de forma oficial a la Unió Europea”, ha manifestat el cap de la diplomàcia letona en declaracions recollides per Europa Press en arribar a la reunió de ministres de la UE a Luxemburg.
Després de ser preguntat per la posició del Govern sobre la petició espanyola, Karins ha insistit que “no crec que ara mateix sigui l’assumpte número u que necessitem discutir, el nostre principal problema”. En aquest sentit, el cap de la diplomàcia letona ha remarcat que la UE té sobre la taula “assumptes geopolítics” i sobre la “posició estratègica” que el bloc deu assumir en el futur. Es dona la circumstància que Unitat, el partit que governa a Letònia, forma part del Grup del Partit Popular Europeu, on també i és el partit que presideix Alberto Nuñez-Feijóo.
Els 27 han abordat de manera breu aquest dimarts per segona vegada la petició de l’executiu espanyol l’oficialitat del català, l’euskera i el gallec, una qüestió sobre la qual no obstant no hi ha hagut decisions. L’oficialitat del català s’ha tractat com un “informe de progrés” amb l’objectiu de poder aplanar el camí per a una futura votació.
Una mesura indispensable per a la investidura de Sánchez
L’aprovació d’aquesta mesura és una de les condicions, juntament amb l’amnistia, la figura d’un mediador i un compromís per l’autodeterminació, que han fixat el president a l’exili, Carles Puigdemont, i Junts per Catalunya per permetre la investidura del secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, com a president espanyol abans del 27 de novembre. La proposta, que no s’ha votat, tornarà a estar sobre la taula del Consell el pròxim 15 de novembre, dotze dies abans del límit marcat per a la repetició electoral.
Abans d’entrar a la reunió, el ministre d’Exteriors i UE en funcions, José Manuel Albares, ha remarcat les “circumstàncies i condicions molt específiques” de l’oficialitat del català, el basc i el gallec i ha dit que la proposta que fan “es limita exclusivament al cas espanyol”. El ministre d’Exteriors ha insistit que “els tractats avalen la proposta” i que el multilingüisme és un “valor” de la UE i també s’ha compromès que Espanya assumirà de manera “completa i total” els costos de l’oficialitat de les tres llengües”.
Notícia en ampliació
