Només començar aquest curs polític, el Govern va presentar un informe sobre la salut del català, de l’occità aranès i de la llengua de signes catalana, i alhora va fixar les principals línies per impulsar la llengua aquesta legislatura. Amb aquest document, encarregat pel mateix president de la Generalitat, Salvador Illa, al Departament de Política Lingüística, fruit de l’acord entre el PSC i Esquerra Republicana, l’executiu socialista ha presentat una radiografia del retrocés del català, amb dades significatives dels últims vint anys. L’increment de persones que desconeixen la llengua en totes les seves variants, el poc contacte dels joves amb el català i àmbits on la presència és “escassa o molt limitada” amb retrocessos significatius, entre altres, són alguns dels “reptes molt seriosos” que el Govern haurà de revertir, i, per capgirar la situació, l’Executiu considera clau apartar-la de lluites partidistes i evitar lligar-la a una ideologia concreta.
El document, elaborat pel Departament del conseller Francesc Xavier Vila, subratlla que “no haver comptat amb un estat propici” i “haver patit un procés de minorització” han generat dinàmiques adverses vers la llengua i, en aquest sentit, recull “algunes” les dinàmiques “més complexes” que afecten el Principat. El primer factor d’aquest retrocés és la pervivència de “bosses importants” de persones que desconeixen la llengua. Per defensar aquesta tesi, recorden que l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població realitzada l’any 2018 estableix que 358.559 persones no entenen el català, 923.457 no el saben llegir, 1.199.461 no el saben parlar i 2.216.124 no saben escriure en llengua catalana. Així mateix, subratlla que hi ha “uns percentatges molt importants” de persones que mai no utilitzen el català perquè, segons el mateix estudi, s’ha passat d’un 14,3% l’any 2003 a un 23,6% el 2018. És a dir, en 15 anys aquest percentatge s’ha incrementat gairebé 10 punts.
Una altra causa del retrocés de la llengua és que el contacte dels joves i adolescents amb el català es limita a l’àmbit escolar. Segons dades elaborades a partir de l’informe del síndic de greuges de 2022, el català només és majoritari a les aules amb un ús superior al 64%. En canvi, aquest percentatge és inferior al 50% en tota la resta d’espais escolars i la resta d’àmbits de la població escolar de Catalunya: menjador escolar (46,1%), activitats de lleure (43,6%), familiar (37,4%), grup d’amics (33,3%), lectura (33,1%) pati escolar (32,2%), xarxes socials (25,6%) i audiovisual (11,5%). D’altra banda, també preocupen alguns àmbits socials, professionals i geogràfics on la presència del català continua sent “escassa o molt limitada”. Aquest és el cas, entre d’altres, de sectors com la justícia, on només el 6,8% de sentències es redacten en català; els videojocs, on només el 6,7% estan disponibles en català; les sales de cinema, on només el 13,1% de les pel·lícules programades estan doblades en llengua catalana, i l’etiquetatge.
Retrocessos “significatius” en ensenyament, salut i comerç
Més enllà de tots aquests mals resultats en àmbits significatius com els anteriorment citats, al llarg dels darrers vint anys s’han registrat retrocessos en diversos indicadors lingüístics. Aquest és, per exemple, el cas de la mitjana d’ús general del català, que ha anat disminuint des de l’any 2003 quan ja no superava el 50%. Des d’aleshores, la mitjana d’ús de la llengua catalana ha anat retrocedint i ha passat del 48,5% al 41,1% l’any 2018. Aquest retrocés general de la llengua queda palès en el sistema educatiu perquè, segons dades recopilades pel Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu, l’evolució de l’ús del català de l’alumnat de 4t d’ESO per a les activitats en grup demostra que ha caigut en picat. En concret, s’ha passat d’una presència majoritària del català l’any 2006, on un 74% el feia servir sempre, gairebé sempre o sovint, a una presència de poc més del 30% l’any 2022. És a dir, en 16 anys l’ús del català entre els alumnes de 4t d’ESO ha caigut quasi un 40%.
Un altre àmbit on es detecta un retrocés continu és en l’atenció sanitària, on hi ha diferents informes que en parlen d’aquesta situació com un de recent del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC), on es remarca que el 63% dels metges menors de 30 anys es dirigeixen al seu pacient en castellà. Per deixar constància d’aquesta situació, el Govern aporta una gràfica elaborada a partir de l’enquesta d’usos lingüístics de la població de l’any 2003, 2008, 2013 i 2018, que demostra el retrocés que ha patit la llengua en aquest àmbit. L’ús del català com a llengua habitual ha caigut deu punts, passant del 46% al 36,1%. D’altra banda, l’ús exclusiu del català amb el personal mèdic encara ha retrocedit més i ha passat del 38,1% al 26,4%.
En un altre àmbit on el català ha retrocedit és en el sector del comerç. Segons l’evolució de l’índex Ofercat de l’ús de la llengua catalana en la salutació i en la disponibilitat lingüística en els establiments comercials de Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Tortosa. Si la salutació a Girona i Lleida se situava l’any 2015 per sobre del 80%, ara amb prou feines supera els 60 l’any 2022. Pel que fa a Barcelona i Tarragona aquesta estava al voltant del 40%, però recentment aquest percentatge ha caigut fins al 24%, com és el cas de la capital catalana. Amb la disponibilitat passa el mateix. A Lleida i Girona ha passat del 87 al 78%, a Tarragona del 71 al 64%, i a Barcelona del 70 al 56%. Tortosa, per la seva banda, és l’única de les cinc ciutats que manté percentatges alt en les dues categories, si bé ha passat del 94% a percentatges per sobre del 80%.
Barcelona: un exemple clar del retrocés de la llengua entre els joves
El retrocés en l’ús de la llengua es visualitza quan es compara l’evolució de la llengua habitual dels joves a la ciutat de Barcelona des de l’any 1992. A partir de dades de les enquestes de Joventut de l’Ajuntament de Barcelona, que han sofert canvis metodològics al llarg de la sèrie, el Govern constata que el català ha passat de ser la llengua habitual per al 46% de la població més jove fins a caure al 28,4% l’any 2020. En canvi, la presència del castellà s’ha incrementat 8 punts, passant del 54 al 62,1%. Així mateix, ha crescut el percentatge de joves barcelonins que fan servir llengües diferents del català o el castellà. Aquest col·lectiu ha passat de representar l’1,2% l’any 1997 a multiplicar-se per vuit, fins a representar el 9,5% dels joves que viuen a la capital catalana.
El Govern ho atribueix a factors polítics i demogràfics
El Govern considera que aquest retrocés de la llengua es deriva de diferents factors, sovint entrellaçats, entre els quals n’hi ha de polítics, legals, econòmics, demogràfics, culturals, i d’aquests n’hi ha que tenen origen en realitats estrictament catalanes, però n’hi ha d’altres que deriven de dinàmiques d’abast espanyol, europeu i també mundial. Després de tres segles d’imposició del monolingüisme castellà oficial, el Govern remarca que el català ha aconseguit un “un grau de reconeixement oficial elevat” amb la Constitució del 1978 i els Estatuts de 1979 i 2006, però admet que el reconeixement no és ple, i posa l’exemple de l’oficialitat a les institucions europees i l’ús en institucions que depenen del govern espanyol. Així mateix, admet que a Catalunya hi ha “dificultats objectives” a l’hora d’exercir l’oficialitat del català en àmbits com la justícia o la salut, entre altres.
D’altra banda, les dinàmiques socioeconòmiques i les seves conseqüències sociodemogràfiques són un altre dels reptes que ha d’afrontar la llengua. L’executiu d’Illa remarca que a causa dels forts corrents immigratoris de les darreres dues dècades s’ha transformat la realitat social del país perquè l’any 2023 la població entre els 25 i els 44 anys nascuda fora de Catalunya, i també fora de l’Estat espanyol, ja superava el 40%. En aquest sentit, lamenta “l’hàbit profundament arrelat en molts sectors de no adreçar-se en català a les persones que escapen als estereotips tradicionals de catalanitat” perquè constitueix “un dels principals impediments per a la difusió de la llengua”. D’altra banda, també apunta que patrons de migració temporal, manteniment de llaços estrets amb les societats d’origen o replegaments comunitaris “no afavoreixen ni l’ús ni l’aprenentatge” de llengües com el català.
Una intervenció que construeixi “consensos socials amplis”
El Govern defensa una intervenció “transversal i multinivell” amb una aposta clara per polítiques transformadores que garanteixin el futur de la llengua catalana en tant que columna vertebral de la cohesió lingüística del país. Així, l’executiu es proposa incrementar el coneixement social de la llengua, fer fàcil l’ús del català, garantir el català com la llengua d’ús normal de les institucions del país, incentivar el compromís amb la llengua: generar acords, estendre actituds i implantar hàbits d’ús favorables al català i garantir els recursos humans i materials necessaris amb la creació d’un centre de recerca aplicada en política lingüística, aprenentatge i ús de la llengua. “Una intervenció que ha de fonamentar-se en la interlocució amb tots els sectors, que ha de regular quan sigui necessari i que ha de facilitar les eines perquè els objectius siguin assolibles”, conclou, posant èmfasi amb la necessitat de “construir consensos socials amplis” que es desmarquin de “contingències temporals i ideològiques i garanteixin el futur per a les nostres llengües”.
