Les queixes relacionades amb els drets lingüístics es disparen als centres de salut de Catalunya. El departament de Salut, que ara encapçala la consellera Olga Pané, n’ha rebut unes 700 entre els anys 2021 i 2023. I d’aquestes 279 han estat per reclamar atenció oral en català i altres 55 perquè se’ls facilités un historial clínic en llengua catalana.
En una compareixença a la comissió de Salut del Parlament de Catalunya, Pané ha reconegut que les queixes lingüístiques van en augment, però n’ha volgut relativitzar l’abast assenyalant que representen el 0,5% del total de manifestacions que reben i ha recordat que hi ha 140.000 professionals a tot el sistema sanitari català.
Una setantena de queixes per l’atenció oral en castellà
A banda de les reclamacions vinculades amb el català, la consellera ha indicat que els darrers tres anys també s’han presentat una setantena de queixes exigint una atenció oral en llengua castellana i 22 perquè s’entregués l’historial clínic amb aquest idioma. A més, altres de les queixes són per l’aranès, el francès (a l’hospital transfronterer de la Cerdanya) i la documentació administrativa.
Al llarg dels darrers sis anys, la Generalitat ha obert nou expedients. La xifra és força baixa, però es dona la circumstància que quatre dels expedients s’han iniciat des del setembre. L’autoritat d’inspecció sanitària intervé quan sospita que un problema lingüístic ha pogut tenir una repercussió assistencial. Pané ha afegit que han posat sancions tant per les reclamacions del català com del castellà, sense donar-ne més detalls.
La consellera ha volgut deixar clar que adreçar-se a un pacient en la seva llengua “no és només un tema lingüístic, sinó assistencial” i ha afirmat que no es pot discutir, d’acord amb la literatura científica, que “és útil” per a l’atenció sanitària. “És important que el personal sanitari pugui parlar la llengua dels pacients”, ha recalcat.
“Espanyolització” del servei d’emergències 112
Les dades presentades per la consellera han coincidit amb les crítiques llançades aquest dijous per ERC i Junts contra el govern de Salvador Illa per espanyolitzar el servei d’emergències 112 després que la Junta de Seguretat hagi acordat que Policia Nacional i Guàrdia Civil s’integrin a aquest sistema. “El ministre d’Interior acorda amb el govern d’Illa una mesura que descatalanitza el servei d’emergències, que els diversos governs de la Generalitat han anat construint amb eficàcia durant anys”, ha lamentat el líder de Junts, Carles Puigdemont, a la xarxa X. Per la seva banda, el grup d’ERC parla “d’espanyolització” i ha demanat la compareixença de la consellera d’Interior Núria Parlon al Parlament per haver renunciat a les competències en seguretat que, segons asseguren, el govern d’ERC havia pactat l’anterior legislatura.
