Les discriminacions lingüístiques com la que va patir una pacient amb amnèsia a Hospital Universitari Dexeus –en què Salut va arxivar l’expedient obert i va exculpar els metges que hi havien intervingut, malgrat que havien escrit insults en l’informe mèdic– o el recent cas d’una dona de 100 anys i la seva filla a l’Hospital Universitari Sagrat Cor no són casos aïllats. Segons dades de Plataforma per la Llengua a les quals ha tingut accés El Món, les denúncies per discriminacions per parlar en català en l’àmbit sanitari en territoris catalanoparlants de l’estat espanyol van créixer el 2024 un 14,17% respecte de l’any 2023. I, no només això, ja que l’increment encara és major si només es tenen en compte les reclamacions registrades en el sistema públic de salut de Catalunya, amb un increment que ha superat el del sector privat, de gairebé un 18%.
En total, l’ONG del català va rebre l’any passat 282 queixes sobre aquest àmbit als Països Catalana, 35 més que l’any 2023. Això suposa un increment del 14,17%. El percentatge de creixement és encara una mica més alt si es miren les dades de Catalunya en concret, on va pujar un 14,73%. L’entitat en defensa de la llengua va rebre l’any passat al Principat 257 denúncies, 33 més que l’any 2023, quan hi va haver 224 reclamacions. Les queixes per discriminació lingüística al sistema de salut pública de Catalunya rebudes per Plataforma per la Llengua han passat de 130, l’any 2023, a 157 l’any passat, un 17,7% més, mentre que a la privada només s’ha produït un increment vora el 10%, de 94 a 104 queixes.
Pel que fa al País Valencià, l’ONG del català ha experimentat un increment del 40%, passant de 10 a 14, i les queixes augmenten tant en el sector públic com en el privat. Així, la sanitat pública ha acumulat la majoria de les queixes, amb 12, mentre que la privada, que l’any passat no en tenia cap, ara només en té dues. En canvi, Plataforma per la Llengua ha registrat un descens del 15,38% pel que fa a les queixes que ha rebut a les Illes Balears en l’àmbit sanitari. Concretament, la sanitat pública ha passat d’acumular 9 queixes a només 5, però la privada ha passat de quatre a sis. En total, s’ha passat de 13 denúncies per discriminació lingüística a 11.
“Aquesta dada només representa la punta de l’iceberg”
El president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder –metge de professió–, adverteix en conversa amb El Món que aquestes 282 queixes “només són la punta de l’iceberg” i subratlla que “ningú es pensi que aquests són tots els casos de problemes lingüístics a la sanitat”. “Només representen els que s’han mantingut en l’ús de la llengua i els que han tingut la voluntat d’anar-se a queixar”, remarca per fer notar que només s’arriben a saber els casos en què hi ha més esforç per part dels afectats. Amb tot, conclou que les dades evidencien que “tenim un problema molt seriós”, i lamenta que “sembla mentida que l’administració no ho vegi”.
Gerard Furest, coordinador de llengua de La Intersindical, comparteix la tesi d’Escuder, i conclou que hi ha més queixes i més increment a la pública que a la privada perquè, “encara que sigui inconscientment, la gent té clar que allà se li han de respectar els seus drets, i per això ho denuncia”. “Està anant a més i anirà a més dia rere dia, i de metges en van venint”, avisa. I recorda que el Col·legi de Metges va concloure l’any 2023 que el 13% no entenien el català i, com Escuder, es fa ressò que més de la meitat dels nous col·legiats al Col·legi de Metges de Barcelona, una tendència extensible arreu del país, són extracomunitaris. Tot i això, deixa clar que “no és culpa dels metges que venen de fora” i assenyala “les administracions catalanes i les actituds que tenim els catalanoparlants” perquè les estadístiques, segons remarca, “ens diuen que el 80% dels extracomunitaris voldrien millorar o aprendre català”. En aquest sentit, Furest afegeix que “la submissió lingüística és com una metàstasi que arriba a tot arreu”, i lamenta que s’ha “anormalitzat parlar català amb algú que ve de fora”. “La nostra actitud i l’arquitectura de l’estat espanyol afavoreix la submissió lingüística”, i critica “la casta funcionarial que es creu que té més drets que el ciutadà”.
No es fa complir la llei
El president de l’entitat deixa clar que no saben el motiu del creixement de queixes per discriminacions lingüístiques en la sanitat, i no s’aventura a atribuir-lo al fet que n’hi ha més o bé a dir si és que la gent està més conscienciada o si coneix més a Plataforma per la Llengua. “Podria ser que fossin les tres coses, però el motiu de fons no el sabem”, admet. A més, remarca que la sanitat “no és el lloc on és més fàcil ser activista lingüístic, perquè la gent “va al metge té un problema” i afegeix que “és molt més fàcil fer d’activista lingüístic quan vas a comprar un entrepà”. En canvi, Gerard Furest creu que l’increment es deu a la combinació de dos factors: “Un augment real de les discriminacions i que la gent té major consciència”.
Per a Escuder, és fàcil deduir que en l’àmbit sanitari hi ha d’haver més queixes de les que rep l’entitat perquè “cada vegada hi ha més metges que quan arriben, majoritàriament no saben català i ni tan sols l’entenen”, i reitera que la culpa no és dels facultatius contractats sinó del fet que “fa 27 anys que ens estem passant la llei per l’arc del triomf”. I Gerard Furest denuncia que “no hi ha sancions” quan es donen aquests casos de discriminació lingüística, i alerta que la llei només es pot fer complir “si hi ha condicions objectives per complir-la i personal per fer-la complir”.
Finalment, Òscar Escuder reconeix que des de l’entitat encara no han pogut reunir-se amb la consellera de Salut, Olga Pané, per parlar amb ella sobre la situació del català en l’àmbit sanitari, però sí que detalla que s’han reunit amb el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, i li han proposat que faci un calendari “realista”, amb “una data concreta”, perquè els metges i infermeres sàpiguen que “arribarà un dia que no es podrà treballar a la sanitat catalana si no saps català”. “Això passa a tota Europa occidental”, conclou.
