Aquesta setmana el Govern, una vintena d’entitats per la llengua, de la societat civil i d’agents econòmics, juntament amb el PSC, ERC i els Comuns, han signat el Pacte Nacional per la Llengua, el compromís amb un full de ruta fins al 2030 per garantir el futur del català i que tindrà una dotació anual d’un mínim de 200 milions d’euros. El conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, en una entrevista amb El Món, admet que el Pacte té “menys força” perquè no compta amb Junts per Catalunya i la CUP, que no l’han volgut signar, però creu que, així i tot, “continua sent molt potent”. Sobre el contingut, manifesta que “per primera vegada a la història posa objectius clars en termes de demografia de la llengua, cosa que mai ningú no havia gosat fer”. Tanmateix, experts en matèria lingüística, alguns dels quals formen part d’entitats que s’han adherit al Pacte, asseguren que hi ha aspectes positius en el document, però creuen que fa curt i hi veuen més contres que pros. De fet, es mostren crítics per les incoherències del principal objectiu del Pacte, que és assolir 600.000 nous parlants en cinc anys. També critiquen que el to del document sigui “pedagògic” i no es faci cap referència a lleis futures ni sancions amb el compliment de la llei vigent.
Gerard Furest, coordinador de llengua de La Intersindical Educació, en conversa amb El Món, puntualitza que des del sindicat “hi havia dubtes”, però que l’han acabat signant amb “un sí crític”. Assegura que hi veu “llums i ombres” i en els aspectes negatius del Pacte opina que “falten actors socials” com, per exemple, USTEC, que és el sindicat majoritari de l’educació. Troba que “un pacte nacional ha d’assolir molts més actors dels que hi han arribat i més quan feia tant de temps que es treballava” i, a més, lamenta que “tot és molt pedagògic” perquè no s’inclouen lleis i fa servir només verbs propositius com “vetllar”, “oferir” o “facilitat”, entre altres.
Un document que no afronta la necessitat d’aplicar sancions
Furest també critica que la creació d’una Oficina de Protecció de Drets Lingüístics es costegi amb “recursos interns” del Departament de Política Lingüística i no tingui un pressupost concret: “Què vol dir això? És absurd, sobretot perquè sabem que les discriminacions per motiu de llengua ocupen el primer lloc”. I, d’altra banda, apunta que de cara al futur caldrà veure com es duen a terme “els mecanismes de seguiment” per veure si els diners que es destinen té un impacte en la realitat i, si cal, defensa “sancions” en els casos en què no s’assoleixin els objectius marcats.
L’escriptor i divulgador lingüístic Enric Gomà manifesta que el pacte “no és prou, i es queda a mig camí”, i afegeix que el “gran problema és que és “voluntarista”. “Cada vegada que sento la paraula ‘conscienciar’ i ‘sensibilitzar’ em venen ganes de vomitar”, diu sense mossegar-se la llengua. “No hi ha la més petita al·lusió a una llei futura, ni a sancions i tampoc a fer complir la llei actual vigent, que alguna no es pot fer complir, com ara la llei del Cinema, però d’altres sí, com els drets lingüístics”. “És un pacte que no vol trencar parets”, conclou, i avisa que amb les mancances que té el document “el català continuarà sent una llengua prescindible i accessòria”.
“Incoherències i mancances” i “xifres quasi ridícules”
Òscar Escuder, president de Plataforma per la Llengua, una altra entitat que ha signat el Pacte, deixa clar que “no seria el nostre pacte ideal, el que haguéssim escrit nosaltres”, però puntualitza que n’han fet una anàlisi “detallada” i que la decisió de signar “no s’ha pres a la lleugera” i s’ha produït després d’un procés de diàleg amb la conselleria. “Hem vist els pros i contres” del Pacte, i, per exemple, hi ha aspectes que “ens semblen incorrectes per quantitats destinades, amb xifres quasi ridícules, com una partida de 109.675 euros destinada a la protecció de la infància vulnerable, un altre destinat a la joventut i col·lectius específics, de 553.322 euros, o a l’empresa i el treball només s’hi destinen 1,3 milions. I, a més, és molt crític amb les mesures aplicades a l’àmbit sanitari i ho qualifica d'”escàndol”. “Hi ha incoherències i mancances”, conclou.
Un pressupost multiplicat per cinc
En canvi, Furest veu positiu que es multipliqui per cinc el pressupost dedicat a Política Lingüística, perquè la direcció general, que després va passar a ser secretaria general, només tenia un pressupost de 45 milions i ara en tindrà més de 200. “Això ja suma més que resta, perquè aquí hi ha diners”. També veu positiu que el pacte “desideologitza la llengua” perquè, segons apunta, “durant molt temps s’ha associat la defensa de la llengua a l’independentisme i ara es trenca el relat de Ciutadans”. Igualment, valora positivament que es destinin diners a discogràfiques en català, també del País Valencià, i jocs de taula en català “amb els quals arribarem a totes les parts del domini lingüístic”. Així mateix, valora positivament que es destinin 79 milions a aules d’acollida perquè en “falten moltes” perquè “hi ha una matrícula viva bestial”. “Tens alumnes a classe que no aprendran mai català perquè no hi ha dotacions d’aules d’acollida”, subratlla, i creu que, en principi, el pacte “hi posarà solució”.
Escuder defensa que el document “té aspectes positius” perquè “posa la llengua com a eix principal i transversal de les polítiques públiques de la Generalitat i deixa clar que afecta tots els àmbits de la vida”. I, per exemple, com a mesura destacada posa els 47 milions que es destinaran al Consorci per a la Normalització Lingüística, però avisa que “cal veure si aquests diners es destinen de manera intel·ligent i estratègica i es tenen en compte les noves tecnologies”. Amb tot, subratlla que el pressupost que s’hi destinarà de forma anual “és més del que s’hi ha invertit mai fins ara” en política lingüística. L’escriptor i divulgador lingüístic Enric Gomà opina que “és un pacte molt esperat” després de quatre anys de feina i diu que no tenia sentit mantenir-lo aparcat després de la creació de la conselleria de Política Lingüística. “És un pacte que està basat en l’ensenyament, amb les aules d’acollida, amb 105 milions per a educació, el Consorci per a la Normalització Lingüística, amb 47 milions, i 39 milions per a l’audiovisual”, que són el gruix dels 255 milions, però critica l’esperit perquè, segons ell, és “pobre”. “Em sembla escàs i pobre que la gran solució del pacte perquè els joves es passin espontàniament a comunicar-se en català sigui potenciar els continguts audiovisuals”, i posa èmfasi en el fet que no s’aborda ni s’analitza per què “els joves renuncien al català”.
600.000 nous parlants l’any 2030: és un objectiu realista?
D’altra banda, els experts qüestionen el principal objectiu del Pacte Nacional per la Llengua: assolir 600.000 nous parlants de llengua catalana l’any 2030, un objectiu que el conseller veu “factible”. “És una promesa molt pintoresca”, resumeix Gomà, i detalla que “cada any hi ha 85.000 alumnes que fan 4t d’ESO que tenen capacitat de parlar català” i, segons ell, els 600.000 en cinc anys “es nodriran sobretot d’aquesta gent que entra en el còmput amb 15 anys”. “Qui es morirà? Es moriran monolingües castellans, senyors vellets en la majoria dels casos immigrants que no parlen català. De manera que tindrem minva de monolingües castellanoparlants i aportació d’individus que tenen la capacitat de parlar en català”, apunta, i posa èmfasi que actualment hi ha un 80% que sap parlar català i un 20% que no el sap. “I el gran problema el tenim amb el 80%, perquè només hi ha un 32,6% de parlants habituals”.
“Que hi hagi 600.000 nous parlants potencials de català, que tinguin aquesta capacitat, em preocupa poc”, insisteix, i critica que el Pacte “no ataca un dels problemes clau, que és com aconseguir que aquest 80% parli més en català entre ells d’una manera espontània, fluida, matisada, enginyosa, humorística… perquè parlar català no és només demanar un cafè”. Furest, per la seva banda, hi veu “una mica de cunyadisme“ i admet que no li agrada posar xifres perquè “li treu valor”. “Per què 600.000 i no 900.000?”, es pregunta”, i assegura que “podrien ser molts més si s’apliquessin les lleis vigents a Catalunya”, però qüestiona que hi hagi “voluntat política per fer-ho” perquè tot això requereix inspeccions i sancions. En aquest sentit, assenyala que “algunes sancions són possibles” i apunta que es pot suspendre de sou i feina a un professor “per incomplir el projecte educatiu de centre i perquè es va saltar dues reunions”.
Crítiques a les mesures en l’àmbit sanitari
Sobre les mesures que preveu el pacte en l’àmbit sanitari, els experts creuen que fa curt. El president de Plataforma per la Llengua, metge de professió, opina que “és d’escàndol” perquè “hi ha incoherències i manca d’ambició” i deixa clar que “l’única mesura que et garanteix els drets lingüístics és que tothom qui treballi a la salut sàpiga català”. “És l’espai més sagnant i uns dels que s’hauria de fer menys pedagogia i més control intern perquè és on es produeixen les pitjors agressions”, diu el coordinador de llengua de La Intersindical, i assegura que “va coix perquè afecta milers de persones i és un espai més vulnerable que l’educació”. Per exemple, Furest creu que per garantir el català a l’àmbit sanitari es podria haver inclòs un règim sancionador per als professionals, però remarca que “Comuns i PSC són partidaris de no imposar sancions pel català”.
A més, considera que la partida de 500.000 euros per a la formació de sanitaris és “poquíssim, sobretot si es té en compte que hi ha un munt de professionals estrangers”, exposa, i defensa que “se’ls hauria de formar a tot”. El pacte hauria de dir que es vetllarà que tots els sanitaris acudeixin als cursos i no l’abandonin, proposa, i, a més, segons diu, s’hauria de fer constar que “els caps de planta vetllaran perquè es compleixin els drets lingüístics”. “S’hauria de fer servir un llenguatge de molts més de drets de ciutadans”, conclou. Enric Gomà recorda que a Catalunya hi ha molts sanitaris que són de fora i que no parlen català i ho considera “gravíssim”, i lamenta que “tots els governs dels últims vint anys hi han passat de puntetes”. Sobre el Pla en aquest camp, exposa que “tot és una mena d’oferta de cursos, conscienciació i sensibilització perquè el requisit de parlar en català no hi és”. “Jo prefereixo que ho aprovin al Parlament i que els hi tombin, perquè així sabem on som”, manifesta, i assegura que “hi ha una por de l’escàndol”. “Aquest Govern, com altres, sempre té por del mínim escàndol, la mínima crítica, el mínim malestar, i per això mai s’obliga res a ningú, tot són bones paraules”. “El PSC té un percentatge de votants castellanoparlants important i els tracta amb molt de compte”.
Crear espais exclusius per al català
Finalment, Enric Gomà no vol deixar passar l’ocasió per comentar l’afirmació que va fer la consellera i portaveu del Govern, Sílvia Paneque, en la roda de premsa posterior al Consell Executiu d’aquesta setmana, on va afirmar que “la protecció d’una llengua no ha d’anar en detriment d’una altra”. “Naturalment que hi ha d’anar en detriment i, a més a més, és molt interessant que hagi fet servir la paraula ‘protegir’ com si el Pacte es fes per protegir el que tenim” i defensa que “aquesta idea exclou la difusió i el creixement”, empassa “Justament quan es fa un pacte per créixer perquè el castellà, i una mica l’anglès, estan ocupant uns espais que ofeguen el català. Naturalment que hi ha d’haver detriment del castellà”, sentencia.
Per al divulgador lingüístic, no es pot pretendre que el país hagi de funcionar amb les dues llengües d’una manera mecànica, amb un 50%, que és una mena de bilingüisme duplicat. “És un desgast d’energies tan gran que minva el català perquè el torna prescindible”, assenyala, i aposta per crear espais d'”exclusivitat” per al català. “Hi ha d’haver cultura en català que no té la seva mimesi en castellà, hi ha d’haver espais que el català es parla sense dependre d’una traducció castellana i això costa molt d’entendre. I am aquesta idea de detriment trasllades al castellanoparlant que no cal que aprengui català”, i deixa clar que “s’ha d’anar a buscar espais exclusius en català que aniran en detriment del castellà”.
