A la tardor del 2017, el poeta Mario Obrero (Madrid, 2003) vivia a Getafe. En aquella ciutat madrilenya, com a tantes altres localitats espanyoles, es va popularitzar un crit: “A por ellos“. Era el clam amb què s’acomiadava els agents del Cos Nacional de Policia (CNP) i la Guàrdia Civil que s’havien de desplaçar a Catalunya per intentar evitar el referèndum de l’1 d’octubre. Amb “ellos“, es referien evidentment a la població catalana. Això va sorprendre enormement el jove, que no acabava d’entendre la situació.
“Jo a Catalunya només havia estat un cop, amb cinc anys. Aleshores em sorprenia molt allò de l’’A por ellos‘, quan jo no sabia qui éreu vosaltres. I, en començar a veure qui eren ells i elles, em vaig adonar que eren persones com Lluís Companys, Mercè Rodoreda o Maria Mercè Marçal, estaven molt més acostats a la meva identitat, a qui era i jo i al que represento, que cap tipus d’identitat imposada”, assegura. Així ho ha explicat el jove aquest dimarts en una entrevista a El Matí de Catalunya Ràdio, on ha situat aquest episodi com un dels moments claus que el va portar a interessar-se per aprendre la llengua catalana. “Hi va tenir molt a veure […] Va ser arran del Procés, de la votació i sobretot de la violència”, remarca.
Comprensió davant el “cansament i cabreig” dels catalanoparlants
En aquesta mateixa entrevista, Obrero considera que l’espanyolisme “fa mal per tot arreu, no només a Catalunya o a qualsevol nació oprimida”. El poeta madrileny també reflexiona sobre el fet de mantenir el català i el “cansament, la fatiga i el cabreig” davant situacions quotidianes en les quals s’imposa el castellà com pot ser demanar un cafè amb llet en una cafeteria o establiment qualsevol.
