Un informe encarregat per Plataforma per la Llengua a diversos juristes internacionals defensa que “no hi ha cap impediment legal” per a l’oficialitat del català a la Unió Europea i que, per tant, és una “decisió política” del Consell de la UE. En aquest mateix document, els catedràtics de dret apunten que tots els tractats europeus signats pels 27 estats membre queda recollit que són els mateixos estats els que tenen la potestat per decidir quines llengües són oficials o no, per la qual cosa, si tots els requisits legals estan garantits, la decisió només respon a decisions polítiques.
Entre altres qüestions, l’informe destaca que la llei comunitària no té un “requisit explícit” sobre que la llengua en qüestió hagi de ser oficial a tot l’estat per poder ser reconeguda com a oficial a la UE, per la qual cosa, el català compleix el requisit. De fet, l’informe recorda que l’anglès no és la principal actualment llengua oficial en cap dels estats membres, i que, així i tot, és llengua oficial a Europa. És a dir, el document subratlla que l’anglès és considerada llengua oficial secundària tant a Irlanda com a Malta, però té un caràcter legalment “subordinat” al maltès i l’irlandès, un fet que es podria comparar al que té el català a l’Estat: “Això fa de l’anglès un cas especial, ja que té l’estatus d’oficial a la UE i de llengua de treball sense reunir les condicions d’estatus oficial a cap estat membre amb la mateixa claredat que la resta de llengües”, remarca l’informe.
Una decisió política
L’informe, elaborat per Karen McAuliffe, professora de Dret i Llengua a la Universitat de Birmingham, i per Takis Tridimas, professor de Dret Europeu i codirector del Centre de Dret Europeu al King’s College de Londres, remarca que el català ja té estatus oficial a l’Estat, tot i que no quedi reconegut dins la “llei primària de la UE”: “Es pot concloure que aquesta condició és més una consideració política que el Consell ha decidit de manera autònoma”, apunten els juristes. Tenint en compte que l’informe conclou que la decisió sobre si oficialitzar o no el català a Europa és purament política, els autors del text apunten que “excloure el català de ser una llengua oficial seria una visió rígida i restrictiva contrària al principi europeu de multilingüisme i, com ha apuntat el relator especial de l’ONU sobre minories Fernand de Varennes, suposa una forma de discriminació segons la llei internacional”.
