Plataforma per la Llengua ha presentat un informe sobre els usos lingüístics al Saló de l’Ensenyament i ha alertat de la “castellanització” de la fira educativa perquè les dades de la presència del català en els estands d’aquesta última edició “són molt pitjors en general” que l’anterior. L’ONG del català ha centrat l’anàlisi en la retolació, els fullets, l’atenció oral i la web, i lamenta que malgrat haver presentat l’informe de l’any passat a Educació i Universitats i Recerca s’han trobat amb el fet que “les dades han anat molt pitjor, donat l’augment d’expositors, però també que molts dels estants que complien aquest any ho han deixat de fer i que tots i cadascun dels que l’any passat incomplien continuen igual”. Eloi Planas, membre de l’executiva de l’entitat, ha explicat en roda de premsa aquest dimecres que “no podem celebrar que aquest Saló hagi crescut i ho hagi fet en castellà”. L’entitat deixa clar que no disposa de percentatges que només facin referència a la llengua castellana, però detalla que són la “gran majoria” i que l’anglès “no és el problema”. “Si la tendència és a créixer i tenir més expositors nous i internacionals i que la política lingüística del Saló de l’Ensenyament sigui nul·la pot acabar comportant que el paisatge lingüístic sigui com més va, més castellanitzat”, sentencia l’entitat.
En aquest sentit, especifica que les dades recollides dels 224 expositors mostren que el 65,6% d’aquests (147 en concret) no tenen algun dels quatre ítems observats en català. A diferència de l’any passat, en què el 41% de les webs no estaven en català, una tendència que s’ha mantingut, enguany els ítems amb pitjors resultats són l’atenció oral, que no es va tenir en compte l’any passat, i els fullets, amb dades molt més baixes, passant de l’11% al 46,2% de les parades. La informació a la parada, la retolació, també ha disminuït aquest any, atès que més d’un terç dels expositors (35,3%) tenien algun element en castellà, i en alguns casos tota la informació era només en castellà o amb elements serigrafiats. “Hi ha molt pocs estands que només suspenguin per la web o l’atenció oral”, apunten, i també expliquen que hi ha “45 estands no tenen cap ítem bé”.
D’altra banda, l’ONG del català apunta que una de les causes d’aquests mals resultats podria ser “l’augment d’expositors” nous i internacionals, però també remarca que “no es pot atribuir als expositors europeus aquesta davallada”. Malgrat que constata que aquests nou expositors “no han ajudat a millorar la situació”, l’entitat lamenta que una altra causa dels mals resultats seria que “molts dels estands que l’any passat complien els ítems aquest any ho han deixat de fer”. Així mateix, subratlla que “sistemàticament tots els expositors que eren de procedència internacional no complien”, una situació que Plataforma per la Llengua qualifica de “menyspreu” a la llengua pròpia del territori on aspiren a tenir més alumnes.
Universitats i centres adscrits presenten millors dades que les generals
Les dades recollides al Palau 1, on exposaven les universitats i centres adscrits, mostren que el 58% dels expositors no disposaven d’alguns dels quatre ítems analitzats en català. Tanmateix, la presència del català en retolació, atenció oral i webs supera el 60% i el 50% pel que fa als fullets. “Aquestes dades són una mica millors que les generals”, destaca l’entitat presidida per Escuder, i mostren que aquests centres en concret “tenen en compte una mica més el català que no pas els centres de cicle formatiu”. D’altra banda, el percentatge d’institucions que tenen alguns dels ítems analitzats no disponibles en català ha pujat un 18%, ja que l’any passat era del 40%. Aquest increment s’explica per l’increment d’estands que no tenien la retolació en català, que ha passat del 10% al 35,4%, i el 43% dels fullets, mentre que el percentatge de les webs no varia i continua al voltant del 38%.
Pitjors resultats en els estands de cicles formatius
Pel que fa al Palau 2, on exposaven centres que ofereixen estudis de cicles formatius la presència del català empitjora respecte al cas anterior, ja que el 70,4% de les institucions presents no tenien alguns dels quatre ítems analitzats en català, un percentatge “molt elevat”. Les dades, a més, són “molt pitjors” que l’any passat on aquest percentatge era del 52%. Pel que fa a aquestes institucions, l’ONG conclou que hi ha alguns ítems analitzats que han “baixat substancialment”. En aquest sentit, indica que pel que fa als fullets la meitat dels estands (48,4%) no tenien alguns dels materials a repartir en català, mentre que l’any passat tan sols era l’11%, la retolació ha passat del 15% de l’any passat a més del doble aquest any, el 35,2%, i el 56% no complien amb l’atenció oral en català.
Regular les condicions dels expositors
Plataforma per la Llengua considera “urgent” la regulació de les condicions dels expositors i que s’incloguin clàusules per tal que “tota la informació (retolació i difusió a repartir) estigui com a mínim en català”. “Ens sorprèn que havent-hi un conveni entre el Departament d’Educació i la Fira de Barcelona per fer el Saló que no es respectin les clàusules lingüístiques”, i ho atribueix a “certa deixadesa o manca de voluntat” de l’administració pública.
Així mateix, reclama que els centres que tenen seu a Barcelona se’ls exigeixi que disposin de versió en català al web perquè així els estudiants que vulguin informar-se dels estudis que vol cursar a Catalunya “pugui tenir els seus drets lingüístics garantits”. I per garantir que la regulació i les clàusules es compleixen proposa que l’administració comprovi “in situ” el seu compliment.
