Una delegació de Plataforma per la Llengua s’ha reunit amb l’ambaixador espanyol a la Unió Europea, Marcos Alonso, per desencallar l’oficialitat del català a les institucions europees. L’ONG del català manté que els estats ja són conscients de la sensibilitat de “milions d’europeus catalanoparlants” envers la llengua catalana i que és moment d’aprofundir en els punts que generen “més debat”, com ara els arguments jurídics que avalen la proposta catalana.
En aquest sentit, l’hora i mitja de conversa que l’entitat ha mantingut amb l’ambaixador espanyol ha servit per traspassar-li tot un seguit de punts que recentment han exposat diversos acadèmics que avalen l’oficialitat del català. Plataforma per la Llengua manté que l’argumentació legal “és un dels punts més vius de la discussió” als despatxos europeus i d’aquí que aquestes setmanes hagin intensificat contactes per conscienciar que hi ha aspectes que avalen legalment la proposta.
“Les conclusions són que el règim lingüístic europeu ha estat flexible per adaptar-se a les necessitats polítiques i socials de cada moment, i això ho demostra la praxi fins ara, així com que no hi ha cap obstacle al dret primari europeu perquè el català no s’afegeixi a l’article 1 del Reglament 1/1958”, ha dit al respecte el coordinador de la campanya, Pol Cruz-Corominas.
Contactes amb ciutats sueques
La reunió amb Alonso es tracta d’una nova fase de la campanya ‘Say Yes’ amb què l’entitat vol convèncer Europa perquè accepti l’oficialitat de la llengua catalana. Una campanya que ha comptat amb desenes de col·laboradors, com ara referents esportius com Pep Guardiola o el president del FC Barcelona, Joan Laporta.
Plataforma per la Llengua també ha coordinat l’acció de tres municipis catalans –Terrassa, Berga i Cassà de la Selva– agermanats amb alguna ciutat de Suècia –un dels estats més reticents amb el català– perquè demanin per carta a les seves ciutats germanes i al govern del seu país que donin suport a l’oficialitat del català. D’altra banda, des de l’entitat detallen que cap ciutat catalana manté contactes estrets amb alguna vila de Finlàndia, l’altre país reticent amb el reconeixement europeu del català.
Més enllà de les peticions informals, Plataforma per la Llengua també ha organitzat una conferència al Parlament Europeu en la qual, recorden des de l’entitat, el relator de l’ONU Fernand de Vernees va manifestar que excloure el català de la condició de llengua oficial sense justificació és una forma de discriminació sota el dret internacional.
