L’associació Salut pel Català, que promou l’ús de la llengua catalana en l’àmbit sanitari i la recerca biomèdica, ha celebrat aquest dilluns un acte al Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. Amb el títol “La salut del català a la sanitat: quin ha de ser el paper dels col·legis professionals, sindicats i administració?”, diverses personalitats del sector sanitari i el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, han mostrat la seva preocupació per la situació de la llengua en l’àmbit sanitari. De tots els temes que s’han abordat, el que ha provocat més controvèrsia és el rebuig d’alguns dels ponents a la proposta que va fer el president de la Generalitat, Salvador Illa, en el debat de política general per augmentar un 50% les places per cursar Medicina a Catalunya fins al 2031. L’exconsellera Marina Geli, que és vocal de Salut pel Català i directora general de la Fundació d’Estudis Superiors en Ciències de la Salut (FESS) de la UVic-UCC, i Josep Vilaplana, president del Col·legi Oficial de Metges de Girona, han rebutjat aquesta proposta perquè consideren que aquestes noves places també l’ocuparan estudiants de la resta de l’Estat.
El debat al voltant d’aquesta qüestió ha arrencat després de la intervenció de Vila, que ha fet una intervenció centrada en el Pacte Nacional per la Llengua en l’àmbit de la salut, perquè ha servit per fer emergir “una sèrie de problemes que passaven desapercebuts fa cinc anys, quan la salut de la llengua en l’àmbit sanitari no era motiu d’anàlisi”. A més, ha fet una anàlisi del “diagnòstic al tractament” i ha alertat que “estem assistint a un retrocés de les competències lingüístiques del personal sanitari” que, segons ha dit, s’expliquen per diversos factors com l’edat, els col·legiats nascuts i educats de Catalunya i el retrocés del manteniment del català amb metges que no parlen la llengua, sobretot en els professionals més joves —gairebé el 40% dels que tenen menys de 30 anys canvien al castellà quan algú els parla en castellà—. Davant aquest escenari, Vila ha advertit que el retrocés de competències lingüístiques en l’àmbit sanitari condueix al retrocés de la possibilitat d’emprar el català, l’empitjorament de les condicions del tractament d’una part substancial dels pacients, la desoficialització de facto del català en l’àmbit sanitari i una conflictivitat latent i creixent. “És important parlar de la cultura de la queixa a la cultura del dret”, ha indicat el conseller, que aposta per “passar de comptar queixes a analitzar de quina manera responem a dret de ser atès en català”.
Entre les possibles solucions per revertir la situació, el conseller ha plantejat solucions d’arrel com incrementar el nombre d’estudiants de medicina catalans o incrementar l’aprenentatge de la llengua durant el grau. Preguntat per què el seu partit havia rebutjat la proposta de reservar places de medicina a estudiants catalans, Francesc Xavier Vila ha puntualitzat que ha estat el “partit del seu Govern”. Així, ha reconegut que partits independentistes han plantejat en diverses ocasions aquesta opció al Parlament, però ha manifestat que “el Govern ha optat per incrementar substancialment el nombre de places”. “Amb aquest creixement de places hi hauria més estudiants catalans”, ha defensat. Una altra possible solució, que ha plantejat el conseller, és exigir la competència lingüística abans de permetre l’activitat professional. “És un tema que tenim en cartera”, ha indicat el titular de Política Lingüística, que també ha plantejat la possibilitat de proporcionar als graduats forans una formació prèvia a la incorporació a l’activitat professional.
Toc d’alerta per la proposta d’Illa
La persona que ha mostrat una oposició més contundent a la proposta del president de la Generalitat ha estat el president del Col·legi Oficial de Metges de Girona, Josep Vilaplana. Després de detallar que n’ha parlat d’això amb la presidenta del COMB, el professional sanitari ha qualificat de “vergonyós” el tema de l’accés al grau. “Crear més places de Medicina a Catalunya només servirà perquè vinguin més estudiants de la resta de l’estat a Catalunya“, ha reblat durant la seva intervenció, que ha arrencat aplaudiments entre el centenar de persones que ha assistit a l’acte. “Exacte”, s’ha sentit des del públic. Vilaplana també ha assenyalat que si “obrim places de Medicina privades vindrà gent benestant d’aquí i de fora a omplir-les, però si obrim places públiques, que es regeixen pel sistema d’accés espanyol, vindran els que tenen les notes més altes i no seran els catalans”, ha afegit, i ha reclamat “solucionar” aquesta situació.
L’exconsellera Marina Geli també s’ha mostrat en contra del districte universitari únic a escala de l’Estat espanyol per repartir les places universitàries. “Estic totalment a favor de trencar el districte únic o fer una reforma, perquè, a més a més, és totalment injust” amb els estudiants catalans que volen accedir al grau de Medicina. Així mateix, ha manifestat que “tenim molts estudiants que volen fer Medicina i no poden fer Medicina”. Una situació que, segons Geli, després obliga el sistema sanitari a contractar amb altres persones foranes”.
Salut pel Català proposa fixar una Diada Nacional per la Llengua
l’esdeveniment el president de Salut pel Català, el doctor Lluís Mont, ha recordat que han escollit el dia d’avui per fer l’acte perquè del 13 al 18 d’octubre de 1906 es va celebrar el 1r congrés internacional de la llengua catalana i ha llançat una proposta: “declarar-lo Diada Nacional de la Llengua”. A més, Mont ha presentat l’associació Salut pel Català i ha donat detalls del pla d’acollida lingüística i cultural per a residents de primer any de l’Hospital Clínic de Barcelona, entre els quals hi ha metges, infermeres i farmacèutics, entre altres professionals i que El Món va dedicar un reportatge fa uns mesos. Mont ha detallat que també s’han creat grups de treball a l’Hospital Sant Pau i a l’Hospital Vall d’Hebron, a Barcelona, i també a Girona i a la Garrotxa.
Igualment, ha detallat que la seva funció és ser un laboratori d’idees per promoure la llengua, un treball en xarxa amb els membres que l’entitat té en diferents centres i també hem donat a conèixer els drets que tenen els pacients. “Hi ha una major consciència de quins són els drets”, ha destacat, però també ha deixat clar que Salut pel Català “és la primera associació que té ganes de dissoldre’s quan aconseguim els objectius. No tenim vocació de persistir en el temps”. A més, ha mostrat alguns dels metges que han participat en el programa i que han tingut avenços en temps molt breu. Els vídeos han aixecat els aplaudiments entre el públic, que s’ha mostrat sorprès per l’accent i el novell mostrat. “S’hi ens hi posem, es pot”, ha subratllat el cardiòleg.
“La professió viu una crisi demogràfica molt preocupant”
L’acte l’ha obert la presidenta del Col·legi de Metges de Barcelona, Elvira Bisbe, que ha donat la benvinguda a tots els participants i assistents, i en una breu intervenció ha remarcat que el català és una llengua de “cultura, de ciència, però per als metges és també de curar”. “No és només una qüestió de respecte, sinó que té a veure amb la seguretat clínica perquè millora la comunicació en els pacients”, ha afegit, però ha remarcat que la salut de la llengua depèn de molts factors: context social, fluxos migratoris, polítiques educatives i la realitat del sector sanitat. “La professió viu una crisi demogràfica molt preocupant”, ha subratllat, i ha insistit que falten metges especialistes i ho ha atribuït a una planificació “inexistent”. En aquest sentit, ha assenyalat, segons dades de l’informe del COMB del 2024, que només un de cada quatre nou col·legiat ve de Catalunya perquè cada any s’estan col·legiant més de 1.300 metges extracomunitaris. Tot i això, ha remarcat que “no hi ha situació de conflicte lingüístic amb els metges nouvinguts” perquè, segons una enquesta realitzada per l’organisme l’any 2023, existeix una demanda generalitzada d’aprendre català, però la manca de temps impossibilita la formació.
