Plataforma per la Llengua han iniciat una ofensiva per defensar el decret de règim lingüístic del sistema educatiu, que blinda el català a l’escola, i revertir la seva suspensió cautelar decretada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) arran d’un recurs de l’entitat espanyolista Asamblea por una Escuela Bilingüe. Així, ha presentat un recurs de reposició al TSJC per evitar la suspensió cautelar del decret aprovat el maig passat pel Govern, i un escrit d’oposició contra el plet presentat per l’associació espanyolista. L’ONG del català, a més, ha presentat un escrit per recusar tot el tribunal per haver participat de manera irregular en el cas i el jutge Javier Aguayo, president de la sala contenciosa administrativa del tribunal, per haver fet declaracions “en contra de l’ensenyament del català” durant la missió dels eurodiputats al desembre impulsada pel comitè de Peticions, orquestrada per PP i Ciutadans. A més, afegeix que el magistrat s'”extralimita” en la interlocutòria perquè anticipa el que hauria de resoldre la sentència. L’ofensiva ha estat coordinada per l’advocat, exjutge i assessor jurídic de l’entitat, Ramon Llena, que des d’un punt de vista tècnic “hi ha molts arguments a favor” que prosperi, però alerta de la politització del tribunal i la sala.
L’entitat presidida per Òscar Escuder, que va valorar positivament el decret malgrat considerar-lo “poc ambiciós”, considera que la suspensió de la norma “no es pot justificar de cap manera” perquè en un procediment contenciós administratiu com aquest existeix “la presumpció legal que les actuacions de les administracions són ajustades a dret, i això només es pot dictaminar, a favor o en contra, amb un pronunciament sobre el fons de la qüestió”. Com defensa el Govern, l’entitat també destaca que “no hi ha cap fonament de risc” a l’hora de mantenir vigent el decret, perquè no comporta “efectes immutables ni irreparables”. Així mateix, subratlla que la suspensió del decret afecta de “manera greu” l’interès general perquè impedeix als centres educatius “millorar les eines i reforçar els procediments” per aconseguir un major equilibri lingüístic a les aules.
A més, considera que el tribunal “prejutja” en la interlocutòria, on considera que el decret és un instrument per materialitzar la inconstitucionalitat de la Llei 8/2022 i el Decret Llei 6/2022, i fa afirmacions que van “més enllà” del debat sobre l’adopció de les mesures cautelars sol·licitades per Asamblea por una Escuela Bilingüe. L’entitat en defensa de la llengua catalana considera que això evidencia que el TSJC fa “un judici sobre el fons de la qüestió que, lluny de garantir la finalitat del recurs, n’anticipa la decisió final, que s’ha d’expressar a través d’una sentència”. “La interlocutòria no és pròpiament una mesura cautelar ni una valoració defensiva de drets en risc, sinó una anticipació de la decisió final”, sentencia.
Els motius per recusar el tribunal i el jutge Aguayo
Aquest només és un dels dos motius pels quals l’ONG del català ha decidit recusar tot el tribunal. L’altre és que els jutges Andrés Maestre i Elsa Puig, dos dels cinc magistrats del tribunal no són plantilla de la Sala del Contenciós Administratiu i, per tant, la integració en el tribunal s’havia de comunicar a les parts per valorar si tenien causes d’abstenció i recusació. Un procediment que no es va fer. Així mateix, denuncien que Puig no va participar en la valoració de les mesures cautelars, i aquest canvi tampoc no es va comunicar a les parts. També denuncien que tampoc no es va informar que els magistrats Francisco José Sospedra i Maria Luisa Pérez formen part del tribunal.
D’altra banda, Plataforma per la Llengua demana la recusació del jutge Javier Aguayo perquè la seva participació contradiu “el principi de jutge natural”. En aquest senit, remarquen que “el president de la sala contenciosa administrativa del TSJC va poder triar participar en el cas, fet que vulnera un principi jurídic fonamental a les democràcies occidentals i que està recollit a la mateixa Constitució espanyola: el dret a ser jutjat per un magistrat predeterminat per la llei”. Però també sustenten la recusació en la “pèrdua d’imparcialitat objectiva” per valorar el cas perquè es va posicionar públicament sobre l’idioma de l’educació a Catalunya.
De fet, l’informe que es va elaborar a posteriori de la visita liderada per la popular Dolors Montserrat recull que el magistrat va fer afirmacions de part com “si bé la situació judicial no ha empitjorat, sí que ho ha fet la reacció política, ja que s’han promulgat dues lleis per obstaculitzar l’execució de la sentència”. El president de la sala contenciosa administrativa del TSJC també va assegurar que “els polítics han utilitzat la qüestió lingüística en la seva agenda política” i va sentenciar que “el problema és la falta de col·laboració de l’administració catalana, la ingerència en assumptes judicials i els problemes relacionats amb la separació de poders”.
L’entitat acudirà al TJUE després que el TC l’hagi exclòs del procediment general
D’altra banda, el TC encara ha d’emetre un veredicte sobre la constitucionalitat de la Llei 8/2022 i el Decret Llei 6/2022 amb què el Govern pretenia esquivar la imposició del 25% de castellà a les aules, però, en canvi, l’alt tribunal no ha tingut en compte el recurs que Plataforma per la Llengua va presentar a l’abril contra la decisió del Tribunal Suprem de ratificar l’exclusió per part del TSJC de les entitats en defensa del català del procés judicial del 25 %. Així, l’entitat ha anunciat que portarà el cas a la justícia europea, ja que considera que “la seva jurisprudència l’empara”.
L’ONG del català recorda que va presentar un recurs conjuntament amb les organitzacions amb qui es va formar un front judicial comú per tombar la interlocutòria i, a través d’un tràmit diferenciat, per aconseguir la nul·litat de la sentència arran de la intervenció en el procés del jutge Aguayo. L’entitat defensa que la intervenció irregular del magistrat fa que el cas no s’ajusti a les garanties del dret constitucional i obliga, directament, a anul·lar la sentència del 2020 que imposava el mínim del 25% de castellà a tot el sistema educatiu de Catalunya.
