El grup Koiné commemora aquest dilluns el novè aniversari de la presentació del Manifest Koiné i, coincidint amb l’efemèride, ha publicat una declaració per animar la ciutadania a fer un “canvi de mentalitat” amb el català perquè, segons defensa, “no pot ser que davant d’una agressió catalanòfoba no reaccionem amb la mateixa solidaritat envers la víctima i el mateix rebuig per l’agressor que quan l’agressió és per motiu de sexe, de raça, de gènere, de religió, d’ètnia o de qualsevol característica humana protegida, com la llengua, pels convenis internacionals contra el racisme i la intolerància”. El col·lectiu fa una crida a fer servir la llengua amb tota “normalitat”, com fan les comunitats lingüístiques normals. És a dir, demanen que no es renunciï “mai a la llengua” i que “no deixem mai que ens n’imposin una de forastera a casa nostra”. També reclamen el consum de “productes culturals en la nostra llengua –cosa que, en el cas de traduccions, sol anar associada a la qualitat del producte–”.
El novè aniversari del manifest arriba setmanes després de conèixer els resultats de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població (EULP), del 2023, que, segons remarca el grup, “descriuen la situació d’uns quants anys abans i que la realitat del 2025 és força pitjor, perquè les dades del 2023 s’han obtingut amb entrevistes autodeclaratives”. És a dir, segons denuncien, ningú ha contrastat si l’ús o el coneixement declarats pels entrevistats són veraços, una situació que el grup creu que pot portar a “biaixos de resposta, especialment el biaix de Desitjabilitat Social, no pas perquè l’entrevistat menteixi o actuï de mala fe, sinó perquè respon allò que el seu subconscient creu que l’entrevistador vol sentir”. Tot i això, el col·lectiu rebutja encetar un debat sobre l’enquesta, però vol fer arribar a la població “la necessitat de revertir la situació és molt més urgent del que es podria deduir de les notícies sobre l’EULP 2023 o de les tèbies respostes de les autoritats”.
Per al grup Koiné ha arribat l’hora d’exigir als governs “més contundència” en les accions per revertir la situació d’emergència que viu la llengua i “salvar-la”. “No només amb més cursos de català per a estrangers, sinó evitant, i quan no es pugui, esquivant, tantes normes estatals agressives en contra de la llengua catalana i, sobretot, amb una acció contundent a l’escola i als mitjans de comunicació públics”, remarca. Així mateix, recorda que els resultats de l’EULP han estat rebuts “amb consternació per la comunitat acadèmica i amb grans escarafalls per molts dels opinadors”, però critica que són els mateixos que el 2016 “van desviar l’atenció dels problemes que el Manifest denunciava”.
Nou anys del manifest per restituir el català com a “llengua territorial de Catalunya”
Fa exactament nou anys, el 31 de març del 2016, el grup Koiné va presentar el seu manifest al Paranimf de la Universitat de Barcelona. Un text que, d’entrada, va comptar amb l’adhesió de 275 professionals docents, escriptors i editors, entre altres, encapçalats per 5 Premis d’Honor de les Lletres Catalanes, 30 membres de l’Institut d’Estudis Catalans i 62 professors universitaris de llengua o literatura catalanes. El manifest “Per un veritable procés de Normalització lingüística a la Catalunya Independent” alertava de la necessitat de canviar polítiques i actituds. Així el text defensava la restitució del català com a “llengua territorial de Catalunya”.
És a dir, posar fi a la cooficialitat del català i el castellà per revertir “la subordinació sistemàtica i generalitzada de l’ús del català (o de l’occità) a l’ús del castellà”. En definitiva, els impulsors demanaven incorporar al procés constituent “la voluntat d’articular la llengua catalana com a eix integrador de la nostra ciutadania en un marc d’assumpció pública del multilingüisme com a riquesa individual i social, amb totes les mesures necessàries per a garantir que tothom se senti reconegut i inclòs en la construcció d’un país normal, també pel que fa a la llengua”.
