La sanitat és l’àmbit de serveis on els usuaris perceben un domini més clar del castellà enfront del català perquè, segons l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població del 2023, el 42% dels pacients admeten que només parlen en castellà amb el personal mèdic. En gran part, s’ha arribat a aquesta situació perquè Catalunya, com passa en altres llocs d’Europa, ha necessitat contractar metges d’altres països per fer front a una allau de jubilacions al sector que va començar l’any 2010 i que, segons previsions el Col·legi de Metges de Barcelona (COMB), arribarà al seu pic aquest 2025. Així, més de la meitat dels nous col·legiats del COMB l’any 2023, concretament el 53%, van ser metges extracomunitaris –graduats en Medicina en universitats extracomunitàries. Dels 2.344 nous col·legiats, n’hi ha 1.242 que van arribar de fora de la Unió Europea. Per raons òbvies, és el col·lectiu de metges que menys competències té en català, almenys de partida. Les dades, segons assenyalen fonts oficials del Col·legi, no variaran gaire respecte de les xifres oficials de l’any 2024 per al conjunt del país, que encara s’estan tractant i que es donaran a conèixer pròximament, ja que la demarcació de Barcelona marca la tònica del conjunt de Catalunya perquè el COMB és, de lluny, la corporació de metges més gran de les quatre que hi ha al país.
Entre els metges provinents de fora de la UE, segons detallen les mateixes fonts del col·legi, n’hi ha alguns que venen perquè volen fer l’especialització a Catalunya, n’hi ha d’altres que tenen una especialitat al seu país d’origen que volen aplicar aquí –han de sol·licitar l’homologació al Ministeri de Sanitat, un procés que triga molt a resoldre’s– i també n’hi ha que no tenen especialitat. Aquesta mateixa situació es produeix amb els metges provinents d’universitats espanyoles, amb la diferència que no han d’homologar l’especialitat.
Les fonts consultades remarquen que no s’ha produït un descens de metges autòctons en xifres absolutes, però el gruix de nous col·legiats ha augmentat molt en els últims anys i ha sigut amb extracomunitaris. Per posar un exemple, si abans hi havia 1.000 metges catalans que es col·legiaven anualment, aquesta xifra no s’ha reduït, al contrari, són els mateixos o més, però “hi ha una necessitat en el mercat laboral” i els metges extracomunitaris s’hi afegeixen i han augmentat.
En percentatges, els metges graduats a Catalunya han passat de suposar el 47% del total de noves altes l’any 2016 a tan sols el 29% (679 metges) l’any 2023. S’ha donat resposta al creixement de la demanda de facultatius amb professionals de fora de Catalunya. Pel que fa als extracomunitaris, en el mateix període han passat de representar el 29% a ser més de la meitat dels nous col·legiats. No hi ha tanta variació en els nous col·legiats provinents d’altres punts de l’estat espanyol, que han passat del 21% al 15% (351 metges) -amb un repunt del 21% l’any 2021 a conseqüència de la Covid-, i encara menys entre els provinents de facultats europees, que es mantenen en el 3% (70 metges). Aquest percentatge és el mateix que el del 2016 i durant aquest temps han fluctuat entre el 2 i el 4%. “D’uns n’hi ha més, però dels altres no n’hi ha menys”, insisteixen des del COMB.
El col·lectiu que té més dificultats amb la llengua
El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) va concloure en un estudi presentat l’any passat que el factor del lloc de naixement està estretament relacionat amb el nivell de domini de la llengua. Així, el 98,6% dels facultatius nascuts a Catalunya dominen les habilitats actives (parlar-lo i escriure’l) i el 94,5% les passives (entendre’l i llegir-lo), mentre que els nascuts a la resta de l’Estat espanyol mostren un bon nivell d’habilitats passives (88,8%) i la meitat (50,7%) també en tenen pel que fa a les actives. Els nascuts a la Unió Europea també tenen bones habilitats passives (70,9%), però força menys de les actives (22,7%), però els metges nascuts a països extracomunitaris, que representen més de la meitat dels nous col·legiats, són els que presenten nivells més baixos d’habilitats en català: el 56,6% l’entenen i el llegeixen, però només el 9,8% el parlen i l’escriuen.
En termes generals, l’estudi concloïa que menys de la meitat de metges que hi ha a Catalunya, el 47,%, fan servir la llengua catalana de manera habitual per comunicar-se amb els seus pacients durant les assistències mèdiques. A més, l’ús del català encara decau més entre els facultatius més joves, ja que el 63% dels menors de 30 anys es dirigeixen al seu pacient en castellà o majoritàriament en castellà, i només el 35% ho fa en català. Però la xifra més alta d’ús de castellà la trobem a la franja de professionals que tenen entre 30 a 40 anys, amb un 70% d’ús preferent de llengua castellana. En canvi, l’ús de la llengua catalana arriba al 80% dels metges que tenen més de 60 anys, un grup que està a les portes de la jubilació.
Es preveu que aquest any s’arribi al pic de jubilacions
Aquesta demanda de nous metges és per fer front l’allau de jubilacions de metges que hi ha hagut aquests darrers anys. De fet, la mateixa corporació ja va advertir l’any 2022 que el 20% dels metges en actiu es jubilarien en cinc anys, però, segons les fonts consultades, des de l’any 2010 hi ha una tendència de jubilacions a l’alça. “Hi havia molts metges de la generació del baby-boom”, subratllen. De fet, el COMB preveu que s’arribi al pic de jubilacions aquest mateix 2025 i la projecció que fa el col·legi, a partir de l’edat dels col·legiats que tenen i l’edat mitjana de jubilació (66 anys), indica que 1.253 col·legiats es jubilaran enguany, majoritàriament especialistes. Serà la dada més alta prevista dels últims tres anys, ja que eren 1.045 metges el 2024 i 941 el 2023.
A més, el col·legi professional detalla en el document on comparteix aquestes dades que “el nombre de metges especialistes que arriben a l’edat de jubilació, sumat a les baixes per trasllats, deixa el diferencial entre entrades i sortides pràcticament a zero”. Aquest 2025 s’assolirà el pic i els pronòstics són que a partir de l’any que ve la tendència de jubilacions vagi a la baixa i s’estabilitzi, però, l’altre problema que haurà d’afrontar la sanitat és si la demanda de metges creixerà per fer front a l’envelliment de la població, que, segons l’Idescat, s’ha disparat els últims vint anys.
