L’Enquesta de Participació Cultural 2024, que el Departament de Cultura realitza periòdicament des de l’any 2001, serveis per conèixer les pràctiques culturals dels catalans i la salut de la llengua catalana en fins a onze àmbits, i només és majoritari en dos: ràdio i espectacles escènics. Però a banda d’aquesta realitat, l’enquesta aprofundeix en els hàbits lingüístics de la població en diferents aspectes de la vida quotidiana com la interacció amb la família o els amics, anar de compres, la visita al metge o la interacció amb la policia, entre altres. Així, els catalans parlen més en català amb agents de la policia local o els Mossos d’Esquadra que quan acudeixen a la consulta del metge per una revisió o per un problema de salut.
La primera diferència evident entre el català i el castellà és el fet de poder parlar sempre que un vol la llengua que considera com a pròpia. El 73,4% dels entrevistats considera que pot fer servir la seva llengua sempre que vol, percentatge que es mostra considerablement més alt entre els castellanoparlants (87,8%) que entre la població de parla catalana (55%). Per contra, un 44,2% dels qui consideren el català la seva llengua afirmen que no el poden utilitzar sempre a Catalunya; entre els que tenen el castellà solament ho diuen l’11%. I no només això, perquè, tot i que l’enquesta evita parlar de discriminacions lingüístiques, un 29,4% dels qui tenen el català com a llengua habitual ha viscut alguna situació “que li ha generat malestar o incomoditat” pel simple fet d’haver-lo parlat. Una situació que el cas dels castellanoparlants cau gairebé a la meitat, un 16,2%.
L’actitud dels catalans en el consum cultural, on hi ha un domini del castellà sobre el català, no és anecdòtic. L’anàlisi de l’ús de les llengües en els diferents espais de la vida quotidiana mostra, a escala general, que la majoria de la població del país alterna en l’ús tant del català com del castellà, encara que tot i aquest notable bilingüisme, el castellà predomina com a llengua exclusiva (20,2%) en comparació amb el català (11,2%). Per exemple, les converses amb els cossos de seguretat –policia local i mosso d’esquadra– mostren un ús exclusiu català (33,5%) superior al del castellà (30%). El bilingüisme es dona en el 34,4,% dels casos, on un 14,8% utilitza més el català que el castellà, un 8,6% més el castellà que el català i un 11% totes dues al mateix nivell. En canvi, amb el personal sanitari, la combinació de les dues llengües arriba al 40,2%, però l’ús exclusiu del castellà (34%) predomina sobre el català (23,9%).
L’ús exclusiu del castellà també s’imposa a botigues i restauració
La situació de la llengua quan es va al metge també succeeix en petits comerços i grans establiments, on la combinació de les dues llengües amb més o menys pes d’una o altre és del 52%, però la llengua castellana se situa per sobre de la catalana a les botigues (27,3% només en castellà enfront del 18% només en català). Aquest percentatge encara augmenta més en el cas dels grans establiments: 30,9% només castellà i 14,6% només català. A la restauració, un 31,2% fa servir només el castellà, front un 17,4% que declara parlar només en català i les combinacions d’ambdues llengües sumen el 48,8% dels casos, amb un 18,3% que utilitza totes dues llengües al mateix nivell.
Més castellà a casa, amb els amics i a la feina
D’altra banda, en el cas de la llengua parlada a casa, un 36,7% només parla castellà, front un 28,1% que només parla català. La combinació d’ambdues es dona en un 22,8% de casos, on un 5,3% parla més català que castellà, un 9,1% para els dos al mateix nivell i un 8,5% més castellà que català. Una situació similar succeeix amb els amics: el bilingüisme arriba al 47,6%, amb un 15,8% que utilitza més el català que el castellà, el 16,4% que utilitza totes dues llengües al mateix nivell i un 15,4% que utilitza més el castellà que el català. En aquest entorn, però, l’ús només del castellà, que és del 27,5%, predomina sobre l’ús exclusiu del català, un 15,2%.
A la feina, al voltant de la meitat de la població combina tant català com castellà dues llengües, en proporcions lleugerament menors entre els companys de feina, un 48,9%, que amb els clients o usuaris de Catalunya, quan la xifra s’eleva fins al 57,3%. L’ús exclusiu del castellà (24%) predomina sobre el català (16,5%) en el cas de les converses amb els companys, però aquesta diferència disminueix quan es tracta amb usuaris o clients, on el 18,7% utilitza exclusivament el castellà davant del 13,6% que utilitza el català.
Esport i dispositius mòbils en castellà
En la pràctica esportiva amb altra gent també predomina l’ús exclusiu del castellà (31,8%) front l’ús exclusiu del català (18,7%). Ara bé, la combinació de les dues llengües també té un pes important (43,1%), destacant l’ús d’ambdues llengües per igual (16,8%). En els usos lingüístics en els dispositius mòbils hi ha predomini del castellà com a única llengua (32,8%), un fet que provoca que un 60,7% dels usuaris tingui configurat el dispositiu en aquesta llengua. La configuració del mòbil en català abasta a un 28% dels usuaris.
