Les xarxes socials s’han convertit en una eina indispensable pel foment de la llengua entre la societat. I, amb l’auge de les plataformes, també creix l’ús de mems. És a dir, les imatges, els vídeos o textos humorístics difosos, principalment, per internet. Cada vegada més presents en la quotidianitat dels catalans, els mems també s’han convertit en una eina per fer befa de les errades ortogràfiques, lèxiques i d’expressió de la societat amb la llengua. Així ho constata “un estudi pioner” de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), en el qual “s’ha analitzat els continguts i estil dels mems sobre el català”: “La majoria estan dedicats a lloar o castigar amb humor el seu ús correcte o incorrecte, a bromejar sobre les variants dialectals o els criteris emprats per les institucions i acadèmies de la llengua”, argumenten des de la universitat catalana.
Tal com han pogut comprovar des de la Pompeu Fabra amb aquest estudi, la major part dels mems en què es critiquen els usos incorrectes de la llengua es fan superposats a imatges reconegudes internacionalment a les xarxes, amb personatges com Batman, Tintín o el mestre Yoda, entre d’altres. L’estudi “pioner” de la universitat catalana ha estat elaborat per la investigadora del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la UPF, Alba Milà-Garcia, que és coautora de l’article, juntament amb Anna Tudela, actualment adscrita a la UPF, però vinculada a la Universitat Autònoma de Madrid quan es va dur a terme la recerca, i Guillem Castañar, de la Universitat de Tallinn. Amb aquesta mena de mems, doncs, tal com es constata en l’anàlisi dels investigadors, les xarxes -com a canal de comunicació informal- juguen un paper essencial per promoure i fomentar el català correcte: “Poden contribuir a divulgar coneixements sobre la llengua catalana“
El pes dels mems de “correcció lingüística”
Per tal d’extreure les seves conclusions, els tres coautors de l’estudi han analitzat 87 mems que es van presentar al concurs organitzat pel servei d’informació lingüística Optimot l’any 2022. D’aquesta norantena de mems, aproximadament, els investigadors n’han extret diverses conclusions. Per una banda, que gairebé la majoria de mems que es van presentar en aquest concurs fan referència a continguts purament lingüístics -72 de 87-, mentre que els restants feien referència als requisits fixats per l’organització per participar en el certamen de fa tres anys. Un fet, doncs, que per als investigadors demostra l’ús que els catalans donen a aquest contingut humorístic sobre la llengua. D’aquest gruix majoritari analitzat, el 45,83% dels mems són sobre errades lingüístiques: “Són mems que lloen les expressions correctes; o que penalitzen amb humor les errades“, argumenten els coautors de l’estudi de la Pompeu Fabra.
Per exemple, aquests mems fan befa de l’ús que fan alguns catalans del “tenir que” en lloc de la correcta “haver de”, una expressió incorrecte, però força estesa entre un sector de la població del país. També fan befa dels dubtes que, generalment, tenen els catalans sobre “l’ús de tan / tant o del per / per a”. Es tracta d’un contingut humorístic que, de manera subliminar, contribueix a estendre entre els usuaris de les xarxes els usos correctes d’aquestes expressions que habitualment desperten més dubtes entre els catalans. El segon grup de mems més gran analitzat fa referència “als criteris de les acadèmies i institucions dedicades a la llengua catalana“. És a dir, als criteris lingüístics establerts per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL).
Mems en català, però amb imatges internacionals
Malgrat les diferències en el contingut dels mems analitzats, un dels factors en comú que han determinat els coautors de l’estudi és que es fan servir imatges reconegudes mundialment per fer arribar el seu missatge. En detall, el 93,1% dels mems sobre els quals han treballat els investigadors “fan servir imatges populars a les xarxes socials internacionalment“. De fet, moltes d’aquestes imatges també es fan servir en mems en anglès, entre d’altres. En canvi, només un 6,9% dels mems analitzats utilitza imatges que formen part de l’imaginari col·lectiu del país, com ara grans referents de la llengua com el mateix Pompeu Fabra, o l’efímera declaració de la independència de Catalunya posterior al referèndum del primer d’octubre. Sigui com sigui, però, els investigadors constaten que la manera com els parlants s’expressen amb humor a les xarxes sobre la llengua catalana pot contribuir a “divulgar coneixements sobre la llengua catalana i promoure el compromís social amb aquest tema”: “L’humor també pot ser un bon instrument per reflexionar i divulgar la llengua catalana”, argumenten. Un cavall de Troia per fomentar el català correcte en un context informal com el que ofereix internet.
