El gag catalanòfob de l’obra teatral Esas latinas, de la companyia Teatro Sin Papeles, que es va veure en la presentació de l’informe Observatori de les Discriminacions a Barcelona, ha portat cua i Acció Cassandra l’ha portat a la Fiscalia, però també ha despertat la indignació del sector del col·lectiu llatinoamericà de Catalunya que reivindica la importància d’aprendre el català com a element clau d’integració i que remarca que la realitat actual és tot el contrari del que es representa en l’obra. Són el llatinocatalans. Una de les veus que s’ha manifestat amb més contundència ha sigut la del Casal Argentí de Barcelona. El seu president, Diego Arcos, va rebutjar en un vídeo la tesi d’Esas latinas i de l’argentina Paula Deidremie, que presenta el català com una imposició com un tentacle més del colonialisme. “No siguis boludo! Parla català!”, demana Arcos al final de la seva intervenció publicada a YouTube.
El Món ha conversat amb l’exdiputat de Catalunya Sí que es Pot i activista Albano-Dante Fachín, també argentí, i amb Layla Villalobos i Sandra Gallardo, dues noies llatinoamericanes que fa molts anys que són a Catalunya i que, com molts altres testimonis que recull el compte d’X anomenat Rapsòdia, rebutgen la catalanofòbia. Així mateix, Fachín creu que, a banda de la reacció que hi ha hagut contra les integrants de la companyia Teatro Sin Papeles, cal apuntar als que tenen “molt més poder per destruir la catalanitat i el català que aquestes noies totes juntes”, i cita textualment l’Estat espanyol i el PSC. “Ho dic perquè m’agradaria que la reacció servís també per fer front a les estructures poderoses que estan carregant contra el català”, alerta.
Fachín detalla que va arribar amb 15 anys a Blanes (la Selva) l’any 1992, acompanyat dels seus pares. Que es van informar i que “sabien perfectament que aquí hi havia una llengua i que les classes eren en català”. Admet la inquietud que va viure amb el canvi, “com qualsevol adolescent que canvia de país o d’institut”, però subratlla que la seva adaptació a Catalunya “no va ser gens traumàtica”. “Vaig començar les classes al setembre i per Nadal ja ho entenia tot”, remarca, i deixa clar que el sobta veure reaccions com el gag catalanòfob. “Ens hem de negar de manera rotunda a seguir assumint aquests atacs”, conclou. “Cal entendre que, al món, igual que hi ha oxigen a l’atmosfera, hi ha gent que parlen llengües diferents”.
L’exdiputat creu que l’actitud de la companyia teatral polèmica “és una manera d’estar al món que quan eren al seu país es devia expressar d’altres maneres com, per exemple, amb una actitud classista”. “La persona que va fer l’obra de teatre no pertany a un grup d’immigració trinxada, més aviat pertany a una immigració privilegiada llatinoamericana, i potser d’una certa classe mitjana-alta”, recorda. Fachín fa un paral·lelisme amb el “xarneguisme” i recorda que durant el Procés a l’espanyolisme li “molestava” veure com hi havia fills de la immigració andalusa que “no només assumien la llengua catalana, sinó que fins i tot eren independentistes”. Ara, creu que l’Estat està intentant que la immigració llatinoamericana vegi la catalanitat “com un obstacle, com una cosa que molesta, i, fins i tot, com una forma d’opressió”. Amb tot, opina que “la resposta contundent de rebuig al gag ha estat molt bona des de la catalanitat nativa”.
Dir que Catalunya és racista “des de l’argentinitat”, una “catalanofòbia molt bruta”
També admet que hi ha “molts” llatinoamericans que són “refractaris a la llengua i a la catalanitat perquè arrosseguen les ferides del desarrelament”. Tanmateix, remarca que l’enyorança de la teva terra és “absolutament compatible amb l’alegria de trobar una societat que t’acull, que és oberta i que, a més a més, t’ofereix la possibilitat d’aprendre una altra llengua”. “Si tu vens de l’Argentina, dius que Catalunya és racista i no dius que totes les societats del primer quart del segle XXI o del món capitalista són racistes, no estàs denunciant el racisme, el que tens com a objectiu és atacar la catalanitat”, diu, i sentencia: “Retreure a Catalunya el seu caràcter racista des de l’argentinitat, per exemple, que és una societat absolutament racista, és d’una catalanofòbia molt bruta”. “És un discurs catalanòfob”, conclou.
El Món ha parlat amb dues persones més que van arribar fa anys de llatinoamericà a Catalunya, i ambdues remarquen la importància d’aprendre català per integrar-se en la societat catalana. Layla Villalobos, que va arribar fa 22 anys del Perú, explica que va aprendre la llengua del país a la universitat, fent assignatures en català “per intentar millorar” i integrar-se en la societat. Mai ha fet un curs de català, però no ho sembla, s’expressa amb absoluta fluïdesa en llengua catalana. L’hi han ajudat les amigues que ha fet a Catalunya jugant a futbol, que es relacionen en llengua catalana: “Entenia que és el seu idioma i que estan molt més còmodes expressant-se en català que no pas en castellà, i vaig fer l’esforç d’apropar-me a elles i d’entendre-les per estar amb elles”. “I 22 anys després encara són les meves amigues”, remarca, però admet que al principi es passaven al castellà per ajudar-la a entendre-les fins al punt que van acabar parlant-li sempre en castellà. Va ser ella qui va haver de dir-los que volia “parlar en català i aprendre”.
“El gag és estigmatitzar totalment els catalanoparlants”
Sobre l’obra de la companyia Esas Latinas, Villalobos diu que “s’altera moltíssim la realitat” i posa com a exemple un cas que va viure en primera persona en una visita al metge, que se li va dirigir en castellà malgrat que amb la infermera parlava en català. “Quan li vaig demanar que em parlés en català, el metge em va dir que no li sortia i em va parlar en castellà”, recorda. “Si no parlen en català als estrangers, molts cops és perquè no volen”, conclou. I deixa clar que el gag catalanòfob no la representa “gens”.
“Em va provocar molta tristor perquè és estigmatitzar totalment els catalanoparlants. Intentaven parlar de la discriminació i van acabar, d’alguna manera, discriminant els catalans i ridiculitzant-los”, exposa Sandra Gallardo, que va arribar a Catalunya fa 25 anys provinent de la Patagònia argentina i va aprendre català quan va arribar a Gandesa (Terra Alta). Ara, després de tants anys, ha deixat enrere la paraula “nouvinguda” i se sent una “catalana més”.
Ella deixa clar que no va aprendre català “per imposició”, sinó que va ser el seu “desig”. “Marxar del meu país implicava, òbviament, adaptar-me al nou entorn que m’oferia una idiosincràsia diferent, una cultura diferent, una manera de viure diferent, i això implicava una altra llengua”, raona. “Em va resultar bastant fàcil”, afirma, i apunta que necessitava la llengua per poder convalidar la seva titulació d’educadora social i el va haver d’estudiar perquè per “entrar en un procés de selecció, en un concurs a l’administració pública un dels requisits és el català”, un requisit que considera “normal”. En aquest sentit, relata la situació que va viure una vegada que va haver d’anar a declarar a un jutjat pel cas d’una família que portava i el jutge li va dir que havia de parlar en castellà. “Em vaig enfadar perquè a Catalunya es parla català, i tots els que som en aquest territori hauríem de parlar i aprendre’l, o fer l’esforç d’entendre’l”, remata.
Un compte d’X amb molts testimonis llatinoamericans
A aquests testimonis recollits per aquest diari, cal sumar tots els que s’han recollit en el compte d’X Rapsòdia, que en els darrers dies ha publicat desenes de vídeos en què llatinoamericans reivindiquen la importància d’aprendre el català i també responen a situacions de catalanofòbia. El compte, gestionat per una veneçolana que defensa parlar en català “com acte de resistència”, recull el testimoni d’Elías Guette, un nou colombià manifesta que té “moltes ganes” d’aprendre a parlar català i conèixer una mica més la llengua. O el de l’Ana Carolina, argentina que fa tres anys que viu a Barcelona, i que demana als seus seguidors que no els ha de fer vergonya parlar en català. “Cometre errors és part de l’aprenentatge”, diu, i remarca “el vent a la cara de saber parlar català val molt la pena”.
Hi ha “llatinas” cursis però també som molts els “llatins” i les “llatinas” que sentim respecte per la societat catalana. Barcelona Secreta sou fastigosos al donar veu a gent ximple. pic.twitter.com/xvli9Ltipv
— Rapsòdia (@RapsodiaEr95917) July 17, 2025
La Ros, una cubana que fa un any que està aprenent català, explica que ha posat en marxa un negoci al mercat de Sant Carles de Granollers per “poder ajudar” la seva família. En aquest sentit, subratlla que la gent del mercat l’ha acollit molt bé des del primer dia. L’Antonio, un noi mexicà que fa deu mesos que és a Catalunya, es mostra molt orgullós de saber parlar català. Es va apuntar a un curs de llengua i va començar a escoltar música cantada en català. Amb la música dels Manel de fons, assenyala que ho va fer per “una qüestió de respecte per la gent de Catalunya i la seva cultura”. “No és tan difícil fer l’esforç i tots estarem més contents”, conclou.
