Les queixes lingüístiques que rep Plataforma per la Llengua creixen any rere any, un fet que es deu a la conscienciació de la societat sobre els seus drets lingüístics. L’ONG del català va gestionar durant tot l’any 2023 un total de 2.328 queixes lingüístiques, un 8,53% més que el 2022, quan van ser 2.145, ha assenyalat en l’informe anual de l’any passat. Les dades recopilades en l’estudi, a més, revelen que entre el 2016 i el 2023, ambdós inclosos, l’augment en el nombre de queixes lingüístiques posades en coneixement de Plataforma per la Llengua ha estat del 489,4%. És a dir, en vuit anys s’ha passat de gestionar un volum de 395 queixes l’any 2016 a les 2.328 de l’any passat.
L’entitat presidida per Òscar Escuder atribueix l’augment de queixes formulades pels ciutadans a dos factors clau: que Plataforma per la Llengua i el seu servei de defensa dels drets lingüístics s’ha anat fent “gradualment” més coneguts i per la creixent consciència entre la ciutadania que el català està en una situació d’emergència lingüística que viu la llengua catalana. “Possiblement, aquest segon factor ha fet augmentar tant la militància lingüística activa com el rebuig a les exigències de no parlar en català”, subratlla.
El sector privat concentra la majoria de les queixes i el sector sanitari lidera l’àmbit públic
Durant el 2023, el sector privat va generar el 63% de les queixes, destacant l’hostaleria i la restauració (amb 320 queixes); i al sector públic, sobresurten les queixes lingüístiques relacionades amb els serveis sanitaris, que suposaven el 38,2% del total. L’atenció oral és l’àmbit que genera més queixes, amb un 33,6%; seguida dels cartells, la retolació i la informació exposada al públic (17,3%), les webs i serveis en línia (10%), la formació (8,5%) i l’atenció escrita (8%); i el 22,6% restant afectava àmbits com la documentació oficial -contractes, tiquets i factures-, la publicitat, la megafonia o el cinema, entre d’altres.
En l’àmbit del sector públic, l’entitat subratlla al llarg dels darrers anys han augmentat molt les queixes vinculades a les administracions autonòmiques, especialment a causa del descontentament amb l’atenció rebuda als serveis sanitaris. Entre 2019 i 2023, les queixes autonòmiques van incrementar-se en un 366,7 %, mentre que les estatals van fer-ho en un 100 %. El 2023, les queixes pels serveis sanitaris públics representaven quatre de cada deu queixes autonòmiques (el 38,2 %). A més, sis de cada deu queixes provenen d’homes (el 57,6%); el mitjà més utilitzat per fer les queixes és el formulari web de Plataforma per la Llengua.
Els agents públics i privats que concentren més queixes
El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya és l’àmbit del sector públic que més queixes ha generat els darrers anys. El 2023 va generar més d’una de cada deu queixes, el 12,8 %. Per darrere van quedar l’Ajuntament de Barcelona, RENFE i Adif, el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, la Universitat Autònoma de Barcelona, la policia estatal, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, Transports Metropolitans de Barcelona, la Universitat de Barcelona, el poder judicial espanyol, l’Agència Tributària estatal i la Universitat Oberta de Catalunya. Pel que fa al sector privat, Plataforma per la Llengua conclou que Caixabank i la seva asseguradora SegurCaixa / Adeslas van ser les entitats més generadores de queixes, amb un total de 52 en tot el 2023. Van ser seguides pel grup hospitalari Quirón (33), TripAdvisor (26), Naturgy, Decathlon, Google, Movistar, Endesa i Energía XXI, Veritas, Ikea, Leroy Merlin i el Banc Sabadell.
