Plataforma per la Llengua ha denunciat la inacció de l’Ajuntament de Reus (Baix Camp) amb “deficiències lingüístiques importants” en més de 100 comerços i, a més, ha presentat formalment un conjunt d’al·legacions a les bases reguladores del projecte Sandbox d’Innovació Urbana del consostori amb l’objectiu principal que el text incorpori obligacions lingüístiques clares per a les empreses i entitats participants. El municipi està governat pel PSC, ERC i Ara Pacte local i té d’alcaldessa a la socialista Sandra Guaita.
L’ONG ha explicat que al llarg de 2025 va comunicar al consistori que en la campanya Radars Lingüístics –on es recullen queixes i avisos de socis i simpatitzants– havia detectat més de 100 comerços reusencs que presentaven “deficiències lingüístiques importants” en la retolació i la publicitat. L’ONG del català detalla que l’ajuntament els va assegurar que s’havia enviat una carta formal informativa als establiments, però lamenta que després de tot aquest temps “no hi ha hagut millores significatives de la situació”.
Així, l’entitat en defensa de la llengua reclama que el consistori apliqui “mecanismes concrets de prevenció a l’hora d’obrir nous establiments, i també de control i d’avaluació”. Així mateix, i a causa de la dimensió del municipi –de més de 100.000 habitants–, demana que Reus faci un pas endavant en l’assumpció de les competències de mediació, inspecció i de sanció. A Aquest fet, se suma ara un conjunt d’al·legacions per exigir clàusules lingüístiques en un programa d’innovació del consistiori.
Cap mena de garantia per a la llengua
Tal com denuncia l’entitat presidida per Òscar Escuder, el redactat actual de la regulació no preveu cap mena de garantia per a la llengua catalana, un fet que consideren una escletxa en la protecció dels drets lingüístics de la ciutadania en sectors estratègics com el tecnològic. “El text no esmenta la llengua catalana i no té en compte el Reglament d’ús de la llengua catalana (RULC) de l’Ajuntament, aprovat pel ple i vigent des de 1995”, subratlla en un comunicat. A més, l’entitat en defensa la llengua especifica en les al·legacions que les obligacions en matèria de llengua de la Llei de política lingüística, de l’Estatut d’autonomia i del Reglament municipal “són vinculants per a les entitats que subscriuen convenis de col·laboració amb l’Ajuntament”, i proposa onze esmenes tècniques perquè les bases les recullin expressament i incorporin el català en les condicions, els convenis i el seguiment dels projectes pilot.
Entre altres mesures, Plataforma per la Llengua demana que les obligacions lingüístiques constin en els convenis amb les entitats participants, que la comissió de seguiment del Sandbox en verifiqui el compliment, que la memòria descriptiva de cada projecte detalli les llengües en què estarà disponible la solució i que la memòria final inclogui un apartat específic sobre el compliment del règim lingüístic. Amb tot, Plataforma per la Llengua reclama al consistori de la capital del Baix Camp que “afegeixi aquestes obligacions i eviti que el català quedi omès” en aquest programa municipal d’innovació i n’afavoreixi la presència en els serveis i les tecnologies que s’hi provin des d’un inici.
