Les discriminacions lingüístiques estan a l’ordre del dia i només cal veure alguns indicadors, com ara les queixes que rep Plataforma per la Llengua, que l’any 2023 van haver de gestionar un total de 2.328 queixes, un increment del 489,4% en comparació amb les 395 que van rebre l’any 2016. Aquestes dades, com denuncia sempre que pot el president de l’ONG del català, Òscar Escuder, “només són la punta de l’iceberg”. Hi ha discriminacions lingüístiques i situacions catalanòfobes en tots els àmbits, particularment sensibles en el sanitari, com el recent cas d’una dona centenària a l’Hospital Sagrat Cor de Barcelona, el que va patir una dona durant un episodi d’amnèsia a l’Hospital Universitari Dexeus o, aquesta setmana, el que s’ha produït a la Clínica Diagonal. Però com hem d’actuar si som víctimes d’una discriminació lingüística?
Plataforma per la Llengua ha elaborat una guia definitiva que els interessats es poden descarregar aquí. S’hi expliquen els passos que cal seguir si, per exemple, et truquen i et diuen “Eh? No te entiendo, háblame en español!”, si un cambrer t’atén abans en una altra llengua que en català o si un repartidor t’exigeix les dades en castellà per lliurar-te un paquet al teu nom. “Calia donar informació sobre què és una discriminació, quines lleis t’emparen quan la pateixes i quin és el procediment a seguir és important”, destaca el coordinador d’Empresa i Consum de Plataforma per la Llengua, Xavier Dengra, en conversa amb El Món.
El primer que cal tenir en compte és que hi ha tres lleis que emparen el dret a ser atès en català: la Llei 22/2010, del Codi de Consum de Catalunya, que garanteix la defensa i la protecció dels drets dels consumidors i estableix els principis i les normes que les han de regir; la llei 18/2017, de Comerç, serveis i fires, que estableix que els treballadors han d’estar en condicions de poder atendre els consumidors quan s’expressin en català; i la llei 1/1998, de Política Lingüística que, entre altres qüestions, demana que els rètols i les informacions de caràcter fix dels comerços han de ser com a mínim en català. “La gent no és prou conscient dels drets lingüístics”, diu Dengra, però creu que de fa un temps ençà “hem aconseguit posar el tema al damunt de la taula i la gent comença a entendre que aquestes discriminacions són equiparables amb altres discriminacions racials o per raó de sexe”, diu Dengra.
Recomanen gravar l’agressió lingüística
Plataforma per la Llengua, en la seva guia, recomana a la víctima gravar sempre la situació perquè, segons explica el responsable de Consum, “el més important és recopilar proves i agafar evidències”, i remarca que “enregistrar una conversa en la qual participes, tant en format vídeo com en àudio, és plenament legal i segur” i, a més, deixa clar que no cal avisar l’interlocutor. En aquest sentit, fa referència que la jurisprudència del Tribunal Suprem “assegura que les gravacions de converses particulars realitzades pels seus participants no vulneren el dret al secret de les comunicacions”. Amb tot, explica que “no necessites haver consumit en un local per ser víctima d’una discriminació, i això és una cosa que la gent encara no n’és conscient”. Tot i això, avisen que cal anar amb compte amb la difusió que es fa d’aquesta gravació i, a més, Xavier Dengra apunta que “no es poden gravar converses entre aliens i difondre-les després”.
Així mateix, diuen que la gravació dels fets és important perquè els casos de discriminació orals són les més nombroses i, a la vegada, són les més difícils de provar i, posteriorment, sancionar. “Per això és tan important obtenir-ne una prova”, exposa l’entitat en defensa de la llengua, que dona consells com sobre fer aquestes gravacions. “Per enregistrar les trucades telefòniques d’una manera segura i pràctica has de posar l’altaveu del mòbil i gravar la conversa amb un segon dispositiu”, diu. Dengra assenyala que la gravació és important perquè “és on es fa palès si “més enllà de la discriminació lingüística, hi ha hagut agressions verbals” per part del treballador o el responsable de l’establiment.
Molt important: demanar el full de reclamacions
Xavier Dengra diu que en els casos presencials cal demanar el full de reclamacions, que consta de tres còpies –una per la persona, l’altra per l’establiment i una tercera per a la Generalitat–. “És la part més important”, diu, i afegeix detalla que consta d’una part amb la informació personal i una amb informació de l’establiment, però pot ser que l’encarregat es negui a facilitar-te la informació: “No cal que la informació sigui exhaustiva, però cal omplir la informació personal i explicar el més detallat possible què ha passat perquè moltes vegades no és només la descripció, sinó que hi pot haver un maltractament verbal o t’han negat el full de reclamacions”. A més, subratlla que l’empresa també té un espai per donar la seva versió dels fets. Un cop formulada la queixa, al cap d’un mes ha de donar una resposta de “forma obligada”, i, sobre això, recomana marcar la casella de rebre resposta escrita quan s’omple el full de reclamacions.
I què passa si l’establiment es nega a facilitar-te el full?
Hi ha la possibilitat que l’establiment es negui a facilitar-te el full de reclamacions i, en aquesta situació, el responsable de l’ONG del català deixa clar que “hem de trucar a la Policia Local o als Mossos d’Esquadra”. Amb tot, lamenta que l’Agència Catalana de Consum no té cap protocol quan es produeix aquesta situació perquè “dona per descomptat que l’establiment facilitarà el full de reclamacions”. “Cal demanar que es personi un cos policial per aixecar acta de la situació i poder recollir el teu testimoni de la discriminació i deixar constància que l’establiment està infringint el codi de consum”, explica.
Plataforma anima a denunciar per fer complir la llei
Finalment, l’entitat deixa clar la importància de denunciar fets que vulnerin els drets lingüístics dels catalanoparlants perquè, per una banda, cal que les empreses i serveis de concessió pública prenguin consciència i es vegin empeses a aplicar “mesures de canvi”, i de l’altre, perquè els representants polítics tractin els drets lingüístics com el que són: drets “de primera” i, a més, com exposa Dengra, és “un tema de dignitat personal”. Per fer-ho, recomanen posar el cas en coneixement del servei de defensa de drets lingüístics que disposa l’entitat, i que ofereix seguiment i assessorament en la denúncia. I, a més, també animen a omplir el formulari de l’Agència Catalana de Consum per denunciar els fets un cop s’ha tingut resposta de l’establiment de la reclamació interposada.
