Plataforma per la Llengua ha denunciat que el govern espanyol discrimina la llengua catalana malgrat que l’executiu de Pedro Sánchez ha adoptat un discurs més sensible amb la diversitat lingüística de l’estat i s’ha reformat el reglament del Congrés perquè s’hi pugui parlar en altres llengües oficials. L’ONG del català conclou en l’informe trimestral que “no ha trencat definitivament amb la supremacia del castellà” i destaca que durant tot el 2023 es van publicar 192 les normes discriminatòries a instàncies de les institucions espanyoles, la Unió Europa o les organitzacions internacionals.
Així mateix, l’entitat en defensa de la llengua subratlla que, en el darrer trimestre del 2023, el BOE ha publicat fins a 42 noves normes legals que reforcen el castellà i discriminen la llengua catalana. De fet, el mateix dia de la constitució del govern de coalició entre el PSOE i Sumar, el BOE va publicar el Reial decret pel qual es reestructuraven els departaments ministerials. En aquest sentit, destaca que al del ministeri de Cultura s’establia com a missió “la promoció i difusió de la cultura en espanyol” sense fer cap mena de referència al català i la resta de llengües cooficials.
El mateix concepte es repetia en el Reial decret que establia l’estructura orgànica bàsica dels departaments ministerials, on es feia constar que també mantenia el compromís prioritari amb la llengua castellana. En aquest sentit, Plataforma per la Llengua ressalta que el ministeri de Transformació Digital disposaria “Comissionat Especial per a l’Aliança per la Nova Economia de la Llengua” que se centraria en la promoció de la llengua castellana. Així mateix, establia que el ministeri d’Afers Exteriors tindria una Secretaria d’Estat per a Iberoamèrica i el Carib i l’Espanyol al Món amb una “Direcció General de l’Espanyol al Món”.
Un PERTE amb cinc eixos estratègics que discrimina el català
Plataforma per la Llengua subratlla que l’Aliança per a la Nova Economia de la Llengua dedica una part dels seus fons als altres idiomes autòctons de l’Estat, però, tanmateix, és evident, que posa el focus en el castellà. L’Aliança està vinculada al Projecte Estratègic per a la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE), Nueva Economía de la Lengua que només disposa de dos eixos inclusius dels cinc que té: “coneixement en espanyol i llengües cooficials”, “intel·ligència artificial en espanyol”, “ciència en espanyol”, “aprenentatge en espanyol” i “indústries culturals”. “Dels 1.100 milions d’euros destinats a aquest PERTE, 1.070 són bàsicament per al castellà (el 97,3%) i només 30 són explícitament per a les altres llengües pròpies (2,7%)”, conclou.
Les previsions lingüístiques discriminatòries es repeteixen any rere any
L’ONG del català conclou que les 192 les normes discriminatòries que s’han publicat a instàncies de les institucions espanyoles durant aquest any són una xifra molt semblant a les que s’han publicat els darrers anys amb la diferència que l’any passat durant molts mesos el govern espanyol van estar en funcions i les Corts Generals van tenir poca activitat. El 2022 n’havien estat 214, i el 2021, 191.
Pel que fa a les normes en l’àmbit estatal s’ha produït un augment molt significatiu en matèria de subvencions i ajuts, un increment lligat a l’aparició dels PERTE, que són els programes de recuperació econòmica impulsats per l’executiu espanyols i que són finançats amb fons europeus. De fet, el darrer trimestre del 2023, 10 de les 21 normes estatals regulaven ajuts públics i 7 estaven vinculades explícitament als PERTE. D’altra banda, les normes europees estaven concentrades en dos grups: l’etiquetatge i instruccions i el funcionament de l’administració i les relacions entre administracions.
