Un estudi de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha constatat que el castellà “desplaça més” el català que l’anglès a l’hora de publicar investigacions a les revistes científiques d’àmbit català (Catalunya, Catalunya Nord, Illes Balears o País Valencià) sobre comunicació, que engloba publicacions sobre periodisme, publicitat, comunicació audiovisual, disseny gràfic, etcètera. La investigació, que ha analitzat 23 publicacions nascudes en una institució d’entorn lingüístic català o amb un consell editorial integrat almenys per un 50% de persones vinculades a institucions de territoris de llengua catalana, apunta que aquestes revistes, que poden difondre cada investigació en una o més llengües, publiquen el 69,7% dels articles en castellà; el 25,1% en anglès i el 8,7% en català. De totes les publicacions analitzades, n’hi ha 6 que no accepten textos en català i “cap d’elles” publica alhora en els tres idiomes habituals de la comunitat acadèmica a Catalunya.
Els criteris dels índexs internacionals per classificar les revistes científiques, com l’indicador SCImago Journal Rank, determinen la seva reputació, i l’estudi considera que publicar en anglès pot comportar més impacte científic; “en canvi, publicar en català pot ser contraproduent dins dels canals de validació acadèmica internacional”. El coautor de la investigació Marc Hernández Ruiz detalla en conversa amb El Món que aquest indicador, que es divideix en quatre categories —Q1, Q2, Q3 i Q4— fa que “tothom vagi boig per poder publicar un article en una revista que té un Q1 o un Q2, independentment de si aquella revista és coherent amb el tema de l’anàlisi, i independentment de si coneix els editors o no”.
“Moltes vegades, si aquí no hi ha revistes amb aquestes qualificacions, el que es fa és o bé enviar-ho a Llatinoamèrica en castellà o bé enviar-ho ja directament en anglès”, assenyala, i afegeix que l’alt percentatge del castellà enfront de l’anglès que conclou l’estudi és perquè “moltes d’aquestes revistes acaben rebent molts articles llatinoamericans”. A més, Marc Hernández Ruiz apunta que cada cop més els investigadors novells “detecten que les publicacions en català no estan tan prestigiades i, sempre que poden, acaben publicant articles fora”. “Les revistes més properes entorn dels investigadors catalans acaben publicant més articles d’investigadors estrangers”, conclouen els investigadors, i també apunten que es produeix “una dispersió d’articles que no ajuda a consolidar el marc local”.
Perjudica la llengua i les temàtiques que s’investiguen
Aquest salt d’anar de publicar directament en publicacions internacionals “perjudica”, segons remarca l’investigador, la llengua i també “les temàtiques de recerca que s’investiguen”. Per exemple, explica que “és molt difícil” que aquestes revistes et comprin una anàlisi en clau d’estudis de gènere sobre sèries catalanes. “Si tu vols publicar en una revista internacional, el més probable és que es canviï el tema”, apunta. D’altra banda, els investigadors indiquen que les polítiques d’acreditació del personal docent i investigador d’organismes, com l’Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i Acreditació, valoren més les publicacions en les revistes ben posicionades, cosa que “condueix a un ús residual del català als articles científics”. També reflexiona que el fet que els investigadors d’àmbit català se saltin el pas de publicar articles en revistes d’àmbit català “per la pressió de les acreditacions i voler fer una carrera professional ràpida” fa que aquestes publicacions tinguin “un buit molt gran de recerca” en llengua catalana i també “d’objectes d’estudi en català”. “Es perd el català com a llengua de publicació”, lamenta.
Un altre factor que explica la mala situació de la llengua en aquest àmbit tan concret és “la manca de recursos que pateix la recerca en català” perquè, segons indica, no reben ajudes per publicar ni traduir articles en llengua catalana i la seva estructura és precària, ja que “moltes vegades només hi ha una figura professional, que és el corrector”.
L’estudi considera que la “desvinculació progressiva” de les revistes acadèmiques dels entorns universitaris, territorials i culturals que les acullen són un altre element que perjudica la llengua. Davant d’aquesta situació precària del català, l’estudi aposta per fer canvis en les polítiques d’acreditació, destinar més recursos per a la recerca en català i donar un major suport institucional a les investigacions que aborden les particularitats i temàtiques pròpies dels territoris de parla catalana.
