Amplíssim consens entre la població de Catalunya sobre la idea que el català és una llengua d’ascensor social. L’estudi fet públic aquest dijous per Plataforma per la Llengua mostra que el 88,7% dels residents a Catalunya opinen que “aprendre català pot donar més oportunitats laborals, culturals o de millora personal” als infants d’origen estranger. L’enquesta, encarregada al gabinet estadístic Gesop i realitzada el passat mes de juliol, també indica que una àmplia majoria de catalans considera que la davallada de l’ús social del català està relacionada amb l’increment de persones que no el dominen i, en grau més baix, amb els atacs polítics a la llengua i l’augment de productes audiovisuals en altres llengües.
L’entitat considera “molt important” que els ciutadans de Catalunya tinguin aquesta visió sobre la llengua i la identifiquin amb un element d’ascensor social al país perquè és “un incentiu de primer ordre per aprendre-la”. Així mateix, l’estudi subratlla que aquesta convicció és transversal pel que fa a la simpatia política. Més de nou de cada deu simpatitzants de Podem, Esquerra Republicana, la CUP, Comuns, Aliança Catalana, Junts per Catalunya i el PSC creuen que el català és útil. A més, més de dos terços dels simpatitzants del PP (68,7%) i Vox (66,5%) també tenen aquesta visió. Tot i això, els seguidors d’aquests dos partits espanyolistes són els que més qüestionen aquesta idea, però són minoria dins el partit i en cap dels dos casos arriben al 30%.
A més, no s’observen diferències destacades en la idea que el català és una llengua d’ascensor social quan s’analitzen les respostes en funció d’altres paràmetres com són l’edat, el sexe, el nivell d’estudis o el lloc de naixement. En aquest sentit, es pot destacar que els catalanoparlants estan més convençuts que la llengua és útil que no pas els parlants els castellanoparlants, però, tot i això, aquest segons també són majoria a l’hora de defensar que saber català és un mecanisme que serveix d’ascensor social a Catalunya.
Les causes de la minorització del català
D’altra banda, els enquestats també han hagut de valorar la importància de diversos factors que expliquin la davallada de l’ús social del català, que segons conclou l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població del 2023 només el 32,6% de la població parla habitualment en català. El 70,1% atribueix molt o bastant aquest descens a l’augment de persones que no entenen o no dominen el català. En això hi estan d’acord els simpatitzants de tots els partits de forma majoritària, però amb alguns matisos. Els que menys ho creien eren el PP, amb el 55%; Podem, amb el 60,3%, i Comuns, amb el 61,7%.
A més, el 63,4% a l’augment de productes audiovisuals en castellà i en anglès, però en aquesta causa s’aprecia una diferència important entre grups lingüístics. El 44,9% de catalanoparlants habituals deien que l’augment d’aquests continguts havia contribuït molt a deprimir l’ús del català, i el 32,4 % deia que ho havia fet bastant. Entre els castellanoparlants, el 22,9% deia que hi havia contribuït molt, i el 30,8% que bastant. “Probablement, la preocupació més gran dels catalanoparlants és fruit de la seva consciència més elevada: com que són més propensos a cercar continguts en català, l’escassetat els alarma i preocupa més”, conclou l’entitat.
I el tercer factor que supera el 50% són als atacs polítics contra el català, amb un 58,4%. En aquesta resposta, es pot veure una clara diferència en les percepcions de catalanoparlants i castellanoparlants habituals. El 76,4% dels primers considera que aquests atacs havien contribuït a rebaixar l’ús del català –el 46,0 % creien que hi havia contribuït molt i el 30,4 % bastant–, mentre que entre els segons, només el 45,9 % creien que els atacs hi havien contribuït –el 21,7 % creien que molt i el 24,2 % bastant–. A més, el segment de població més jove, d’entre 16 i 29 anys, donava més importància als atacs polítics contra la llengua per explicar la reducció del català: el 80,0% dels catalanoparlants entre 16 i 29 anys i el 52,2 % dels seus equivalents castellanoparlants creuen que els atacs polítics han deprimit l’ús de la llengua.
Un argument espanyolista que rebutja la majoria dels catalans com a causa del descens
El quart argument que es demanava als enquestats era el descens es deu a la percepció que el català s’imposa, una idea que sovint ha fet servir l’espanyolisme polític, però que entre la societat té una acollida molt més baixa que la resta, un 43,4%. Els que més comparteixen aquest argument hi ha els simpatitzants del PP, el 71,4%, i Vox, el 55,9%. També ho deien el 49,8% dels de Comuns i el 46,1% de Podem, mentre que la proporció baixava al 39,9% entre els del PSC Els que menys ho creien eren els simpatitzants de Junts, amb el 32,7%.
