“El nostre origen sembla un acudit d’aquells que començava dient ‘van un alemany i un català i …”, explica Quim Dorca, l’agut cap de màrqueting i soci fundador de Devir, una multinacional barcelonina que enguany celebra el seu 25è aniversari en un extraordinari moment de forma. Devir és una distribuïdora especialitzada en jocs de taula, jocs de rol, còmics, cartes col·leccionables i novel·les gràfiques de les més rellevants del mercat internacional que distribueix jocs tan populars com el Catan, el Codi Secret, Cities o el Sushi Go.
Un sector en creixement, sobretot al mercat llatinoamericà, i que té accent català. De fet, Dorca remarca que el 30% del seu producte es fa en català, en un sector on les llicències i les distribucions es regeixen més per llengües que no pas per territoris. “Fem tots els que podem en aquesta llengua, sobretot els propis”, assegura. “Crec que hauria de ser una cosa que es fes per responsabilitat”, insisteix Dorca.
Devir ha aprofitat el 25è aniversari per fer-se un regal força especial, l’anunci de la compra de la prestigiosa editorial andalusa Maldito Games, dedicada a jocs pensats per a un públic més experimentat i que compta amb uns 300 títols. Amb aquest catàleg, Devir oferirà un catàleg de més de 600 propostes i preveu superar els 20 milions d’euros aquest 2025.
Una empresa creada el 1987
De fet, els seus inicis es remunten a l’any 1987, quan un grup d’aficionats als còmics americans van decidir deixar les seves feines i muntar una distribuïdora. L’empresa va néixer amb una vocació de servei i ganes de jugar, que és molt diferent a apostar. Des d’aleshores, per la seu de l’empresa han passat prop d’un miler de jocs. En aquest moment, editen entre 50 i 60 jocs l’any, dels quals, una desena són jocs de creació pròpia, pensats des de la seva funcional seu a la Via Augusta de Barcelona.
El joc de taula s’ha redescobert com una fórmula de negoci de la que Devir n’és un exponent i un impulsor. De fet, la seva estratègia ha animat un mercat que ofereix un producte que és difícilment comparable a qualsevol altre: un cop comprat el joc, no té costos, reagrupa la gent i, sobretot, distreu sense cap més risc que enfrontar-se al reglament. Possiblement, l’únic hàndicap d’aquesta indústria és el progressiu dèficit de comprensió lectora en general. En tot cas, el joc de taula ha esdevingut un producte en creixement perquè a tothom “d’una manera o altra li agrada jugar”.
El Catan, el joc que ho va canviar tot
Entre els jocs de taula més coneguts de Devir es troba en primer lloc el Catan, “el joc que ho va canviar tot”. També el Carcassonne, el Codi Secret, el Sushi Go o la Polilla Tramposa. Pel que fa a aquells títols propis, Dorca s’enorgulleix de The White Castle, Cities i El Monstre de Colors. La feina de Devir, i una mica el secret de l’èxit, és ser conscient que no tothom juga al mateix ni de la mateixa manera. D’aquí que s’hagin esforçat a oferir al mercat tota mena de propostes que es distingeixen pel reglament i pel temps. “Tenim jocs que són un èxit que duren 20 minuts”, apunta. A més, hi ha una diferència de costos abismal amb els videojocs.
“Jugar és una excusa per tenir temps presencial de molta qualitat, és una activitat que difícilment pot competir amb una altra perquè té uns ingredients molt específics”, ha afegit. Un exemple pràctic d’aquesta qualitat va ser la pandèmia, quan la gent va descobrir que a les lleixes de casa hi tenia jocs i, com que els van obligar a tancar-se, es va incrementar l’afició. De fet, es va disparar la compra per internet d’aquests productes, tot i l’embús de la distribució. “Calculo que es va incrementar la base de públic jugador en un 30% gràcies al fet que molta gent que no havia tingut oportunitat de jugar de sobte tenia temps per fer-ho, en un moment reagrupament social amb els de casa, cosa que va provocar un boca-orella”, recorda Dorca.
El joc s’ha imposat a les llars com una manera de relació social entretinguda i intel·ligent amb components del que s’anomena lleure educatiu. El redescobriment del joc de taula, de tota mena i condició, ofereix un mercat que encara ha de créixer. Segurament s’arribarà al dia, que com a Holanda, hi hagi un Catan a totes les llars i que, “com els holandesos, quan algú es divorcia, el que marxa de casa se’n compra un”.
