L’etiquetatge en català és una de les assignatures pendents mentre no s’aconsegueixi l’oficialitat de la llengua a la Unió Europea. En aquest sentit, la Plataforma per la Llengua està emfatitzant la pressió a diverses marques perquè compleixin el codi de consum català i comencin a etiquetar en aquesta llengua. Hi ha diversos casos d’èxit, l’últim dels quals té a veure amb la coneguda marca Custo Barcelona, que a partir d’ara començarà a etiquetar la seva roba en català. L’empresa s’hi va comprometre amb l’ONG del català a finals del 2020, però no ha estat fins que la Plataforma per la Llengua ha interposat una denúncia que la marca ha començat a etiquetar en català.
L’entitat celebra l’avenç, però reclama que la marca etiqueti tots els productes en català i incorpori aquesta llengua al web i les xarxes socials. D’aquesta manera, Custo complirà la llei i s’unirà a diverses marques que ja han incorporat el català després de la feina de la Plataforma per la Llengua per normalitzar la llengua en aquest sector. El català, de fet, ha passat de ser residual a ser inclós en les marques que representen més del 65% de la facturació del sector.
Inicialment, va ser Inditex qui es va comprometre a incorporar el català a Zara, Zara Home, Bershka, Stradivarius, Pull&Bear, Massimo Dutti, Oysho, Lefties i Uterqüe. Després s’hi van sumar Mango, Bobo Choses, Bóboli, Punto Blanco, Punto Roma, Desigual, Canada House, Tinny Cotons, Cortefiel, Pedro del Hierro, Springfield, Women’s Secret, H&M, Primark, Venca, SystemAction i Uniqlo, a més de Calzedonia, Intimissimi, Tezenis i Falconeri.
Incorporar el català a les pàgines web i les xarxes socials
Per ara, el que continua pendent és l’aposta d’aquestes marques pel català a les seves pàgines web i xarxes socials. “Això és especialment important en un context en què augmenta la venda a través dels canals digitals i hi ha el risc que els avenços que s’havien aconseguit pel que fa a l’atenció en català dels consumidors siguin en va, si les empreses no aposten també pel català en els nous canals de venda i en els nous canals comunicatius”, asseguren des de la Plataforma per la Llengua.
