L’empresa ferroviària d’alta velocitat Iryo, amb seu social al País Valencià, concretament a Quart de Poblet, ha rebutjat incloure el català en la seva activitat malgrat les contínues peticions que li ha fet arribar Plataforma per la Llengua perquè “s’adeqüés” la legislació catalana, ja que no emet les factures en català, tampoc no l’inclou en les cartes de restauració i l’obvia en la senyalística dels trens. Així mateix, posa l’exemple d’un usuari que es va posar en contacte amb el Servei d’Atenció al Client de l’empresa per demanar-los la factura en català, i la resposta va ser clara i contundent: “Las facturas se emiten en castellano“. Davant la negativa de l’empresa, l’ONG del català ha denunciat la companyia ferroviària a l’Agència Catalana de Consum.
La resposta de Iryo a les peticions de Plataforma per la Llengua va ser al·legar que la llei no l’obliga a usar el català en la seva activitat comercial, però l’entitat en defensa del català considera “totalment errònia” la justificació, i ressalta “la confusió que té aquesta empresa respecte als drets dels catalanoparlants, tot i que la legislació catalana sigui ben clara en aquest sentit”. En aquest sentit, recorda que el Codi de Consum de Catalunya, en l’article 128-1, obliga que “les invitacions a comprar, la informació de caràcter fix, la documentació contractual, els pressupostos, els resguards de dipòsit, les factures i els altres documents que hi facin referència o que en derivin” siguin, com a mínim, en català i en el mateix format que la resta de llengües que hi apareguin.
A més, en l’article 111-1 indica que els drets i les obligacions que estableix aquest codi són aplicables a “les relacions de prestació de serveis entre les persones físiques empresàries que estiguin dins del règim especial de treballadors autònoms i les empreses prestadores de serveis bàsics i serveis de tracte continuat”. I l’article 251-2 especifica quins són considerats serveis bàsics: “els subministraments, els transports, els mitjans audiovisuals de radiodifusió i de televisió, els de comunicacions, els assistencials i sanitaris, i els financers i d’assegurances”. Per tant, l’ONG del català conclou que Iryo és considerada una empresa que presta serveis bàsics i, per això, “ha de complir amb les obligacions indicades en el Codi de consum de Catalunya”. “No fer-ho no només representa una vulneració als drets dels catalanoparlants, sinó que també és il·legal”, sentenciat.
No disposa de web en català
A banda de les irregularitats esmentades anteriorment i denunciades per Plataforma per la Llengua, Iryo tampoc no disposa de pàgina web en català, a diferència d’altres empreses similars, com ara Ouigo o Renfe. En aquest sentit, l’ONG del català demana a les autoritats catalanes que “actuïn davant aquesta conducta il·legal de la companyia ferroviària”. Més enllà de les obligacions legals, Plataforma per la Llengua considera que la companyia hauria de tenir en compte “els principis bàsics de responsabilitat social empresarial (RSE) i ser respectuosa amb l’entorn cultural en el qual opera”.
