Normalització dels videojocs en català, preservació cultural de la llengua, pressió per a la regularització digital i creació d’interès per a la llengua catalana són els quatre objectius del grup sense ànim de lucre Ce Trencada, un projecte que treballa des de fa tres anys per oferir que els amants dels videojocs tinguin l’oportunitat de gaudir-los en llengua catalana. Raquel Casals i Arnau Frago, dos dels seus membres, expliquen a l’ACN que durant aquest temps han aconseguit traduir-ne una vuitantena, però el seu objectiu és “crear una tendència perquè les desenvolupadores incorporin de forma natural el català als seus títols”. El projecte compta avui en dia amb unes deu i dotze persones de diferents perfils implicades de forma regular i unes seixanta que s’han interessat per algun dels videojocs.
Aquests “activistes lingüístics”, entre els quals hi ha desenvolupadors, traductors o correctors, articulen la seva feina a través d’un llibre d’estil que unifica les pautes dels diferents videojocs que passen per Ce Trencada. Una feina totalment altruista, recorda Casals, i, en aquest sentit, que subratlla aquestes tasques valen “uns diners”. Més enllà d’això, volen marcar un camí que puguin seguir després les desenvolupadores: “volem que tinguin en compte l’idioma, que el vulguin, l’encarreguin i el paguin a qui el faci”. Frago, per la seva banda, reconeix que en algun moment s’han plantejat crear una associació, però que, de moment, han pogut fer tot el que volien en l’àmbit de col·lectiu.
Entre els vuitanta projectes traduïts n’hi ha gairebé una cinquantena, 48, que són projectes oficials. Entre aquest es troben alguns coneguts com Dark souls, Hollow Knight, Harvest days, Minabo: A walk through life, Aragami 2 o Papers, please. Raquel Casals afirma que ells volen posar sobre la taula la “riquesa espectacular” que suposa la possibilitat de jugar en català, però admet que “és una mica cansat fer activisme pel que a vegades entenem com engrunes perquè de fet, és ben senzill: si el teu estudi està aquí i aquí l’idioma és el català, l’hauries d’incloure i que això no suposés cap problema”. Arnau Frago, que sempre que pot intenta jugar en català, subratlla la importància de promoure “tot el que és local”. “M’he adonat que t’arriba d’una forma diferent, perquè al final és la teva llengua materna i pots connectar amb l’experiència d’una manera totalment diferent”, conclou.
Incidir amb el català
Estudis de videojocs establerts a Catalunya tendeixen a incorporar cada vegada més la llengua catalana, però aquesta està lluny dels percentatges que es poden trobar en anglès o castellà. De fet, el projecte de Ce Trencada ho qualifica d’“insuficient” i aposta per incidir molt més en la possibilitat d’escollir el català. Una opinió que comparteix la directora general d’Innovació i Cultura Digital del Departament de Cultura, Marisol López, que destaca la importància que els catalans puguin jugar als videojocs en la seva llengua. “És una obvietat que s’ha d’anar recordant perquè els videojocs es fan amb una mirada molt internacional”, lamenta.
Malgrat tot, López defensa que la situació està millorant perquè “de manera orgànica” la creació de videojocs de Catalunya ja està optant pel català. Així, afirma que estan “treballant amb algunes empreses grans” perquè la gent “vol jocs en català”, i assegura que en “molt poc temps tindrem notícies molt interessants”. A més, remarca que des del Departament ja hi ha una línia específica adreçada als videojocs per afavorir que n’hi hagi en català i ressalta que “no cal que siguin fets aquí, però sí que tinguin el català com a idioma”.
