Plataforma per la Llengua i el Consell de l’Advocacia Catalana (CICAC), que agrupa 14 col·legis d’advocats de Catalunya, han sumat forces i aquesta setmana han posat en marxa una campanya per promoure el català en l’activitat professional dels advocats, però també per desacomplexar l’ús del català en l’àmbit judicial, perquè es faci servir amb naturalitat, i garantir el dret d’opció lingüística. El projecte Defensem en català, defensem el català vol sensibilitzar els advocats d’una manera molt directa de la importància de respectar i fer respectar els drets lingüístics dels clients en l’àmbit judicial, i per aconseguir-ho ha difós una sèrie de vídeos amb cares visibles de l’advocacia, entre els quals hi ha destacats advocats que van participar en el judici del Procés, que expliquen la seva experiència amb la llengua.
“Necessitem molt aquestes energies sumades en el nostre àmbit perquè el català pateix molt a l’administració de justícia“, diu el president de la Comissió de Llengua del CICAC, David Casellas, en conversa amb El Món, on reconeix que la llengua a l’administració de justícia té “uns resultats molt minsos” pel que fa a la redacció de sentències en català o l’ús de la llengua per part d’advocats i, a més, denuncia que la majoria de les peticions de rebre les notificacions –només el 5%– són desateses pel funcionari perquè “pot desactivar l’opció marcada”. “Quan és en català, es desactiva en un 80% dels casos”, i afegeix que això “és molt greu”. “Són dades que fan posar vermell a qualsevol, i ens obliguen a reaccionar perquè la situació és extrema, perquè les xifres van baixant”, admet.
Frederic Munné, diputat de la Junta de Govern de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, destaca que la campanya és necessària, però apunta que “un dels problemes que té la llengua en l’àmbit de la justícia és la situació de desigualtat que parteix d’entrada” en relació amb el castellà. Tot i que més del 75 % dels advocats es relacionen habitualment en català entre ells, Munné exposa que hi ha “una mutació” quan s’està davant un tribunal o quan es redacten documents jurídics. “Hi ha un canvi d’idioma que no s’acaba d’entendre”, manifesta, i apunta que l’origen “està en la formació”.
La vicepresidenta de Plataforma per la Llengua, Mireia Plana, explica a aquest diari que la iniciativa sorgeix perquè la presència del català en la justícia és “residual”, i remarca que la campanya té l’objectiu de “sensibilitzar” i fer entendre que parlar la llengua catalana en l’àmbit judicial “no és un afegit, és un dret”, en referència al dret d’opció lingüística.
Defensar el dret d’opció lingüística: “El català a la justícia no ha de ser una heroïcitat”
“La ciutadania té dret a triar el català com a llengua de comunicació amb la justícia, i que la justícia li faci cas i li respecti”, reclama, perquè “en la majoria dels casos aquest dret no es respecta”. “Defensar el dret d’opció lingüística és molt important perquè si no pots utilitzar la teva llengua davant un magistrat et provoca una indefensió”, reflexiona. Així mateix, Plana assenyala que la campanya vol desmentir que “no es pot fer justícia en català” perquè, segons diu, “tenim professionals i operadors jurídics que funcionen en català”.
I, finalment, volen pressionar les administracions perquè facin la seva feina. “Hem de ser conscients que utilitzar el català en la justícia no ha de ser una heroïcitat, sinó l’exercici normal d’un dret que és equiparable a qualsevol altre, perquè no hi ha drets de primera i drets de segona”, sentencia. David Casellas afegeix: “Com que tenim aquest dret, apel·lem a exercir-lo, perquè s’exerceix poc i, quan no es respecta, no es denuncia”. “No ens podem cohibir o pensar que estem en un context castellanitzat, que hi estem, però no és una qüestió definitiva que no tingui alternativa”, conclou, i apel·la a fer servir la llengua amb “naturalitat” com en el dia a dia, quan es va a comprar el pa o a un restaurant.
Un problema de base: les classes de dret en castellà
A més, la vicepresidenta de Plataforma per la Llengua assenyala que un altre objectiu és que el Departament d’Universitats s’ocupi d’una altra problemàtica: que es facin classes en català a les facultats de dret. En aquest sentit, Frederic Munné denuncia que “a les universitats catalanes hi ha poques classes de dret en català i domina el castellà”. “De fet, quan jo vaig estudiar, en la Transició, potser n’hi havia més que ara”, assenyala, cosa que delata un retrocés. I reflexiona que “si no has assimilat els conceptes en català, és difícil que en l’exercici de la professió utilitzis la llengua”.
Plana, a més, reclama que el Departament de Justícia ofereixi beques perquè els graduats en dret es preparin les oposicions a jutges i fiscals perquè, segons apunta, a Catalunya “no hi ha vocació de magistratura”. “Els catalans no volen ser ni jutges ni fiscals”, diu, i creu que una solució seria fomentar aquestes vocacions al país perquè els catalanoparlants puguin arribar a la judicatura. “Aquests anirien amb un altre tipus de mentalitat pel que fa a la llengua i els drets lingüístics”, argumenta.
Casellas recorda que l’administració de justícia i el poder judicial han d’entendre que “són servidors públics i fan un servei públic” i “han de fer molt, i fan, però han de fer més” per impulsar l’ús de la llengua. “Segur que l’administració de justícia hauria de posar més recursos en els sistemes de traducció” perquè, segons exposa, la “demora l’obtenció d’aquestes traduccions té un alt risc dissuasiu”. Així mateix, reclama més disponibilitat d’intèrprets per donar eines a “un fiscal que no entén el català perquè acaba d’arribar o bé perquè una de les parts diu que li pot causar indefensió perquè no entén la llengua”. “En situacions així el que no pot ser és que qui té el dret hi hagi de renunciar”, remata el president de la Comissió de Llengua del CICAC.
