Missing 'path' query parameter

El català ja només és la llengua habitual d’un terç dels habitants de Catalunya, segons l’enquesta d’usos lingüístics que han presentat el Departament de Política Lingüística i Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). La situació d’emergència que viu el català es reparteix de manera desigual segons la zona, però les dades territorialitzades no es presentaran fins a l’estiu i no baixen al detall de cada comarca. Les últimes dades disponibles per comarques són del Baròmetre d’Opinió Política (BOP) del CEO del 2022, que mostra grans diferències entre comarques i estableix que el 42,1% dels parlants s’identifica només amb el català, és a dir, que, quan els van preguntar “quina és la teva llengua?”, van respondre que únicament sentien el català com a llengua pròpia.

Comarques on més parlant sents el català com a llengua pròpia / Plataforma per la Llengua

Plataforma per la Llengua, en el seu informe anual sobre l’estat del català del 2023, va unificar les dades de les tres onades del BOP i va identificar les tres comarques amb “més percentatge de ciutadans que s’identifiquen únicament amb el català”: el Ripollès (95,2%), el Montsià (89,3%) i el Baix Ebre (85,5%). A l’extrem oposat hi ha el Baix Llobregat (29,3 %), el Vallès Occidental (30,5 %) i el Barcelonès (33%). L’entitat puntualitza que el català “com a llengua d’identificació té percentatges més elevats que com a llengua inicial, i d’això es dedueix que una part important dels ciutadans que s’identifiquen amb el català tenen el castellà o altres llengües com a llengües familiars”.

Diverses persones passegen per un carrer de Barcelona / ACN

El català com a llengua habitual torna a caure

L’enquesta d’usos lingüístics es fa cada cinc anys i permet seguir l’evolució de la realitat lingüística del país. Després d’una dècada amb resultats força estables, les dades del 2023 que analitza l’enquesta mostren una caiguda preocupant del català com a llengua d’ús habitual. El 2003, el català (46%) i el castellà (47,2%) estaven pràcticament igualats. Cinc anys després, el 2008, el català va patir una forta davallada, fins al 35,6%, per l’augment de la població estrangera, mentre que el castellà va resistir millor i només va baixar fins al 45,9%. Des de llavors, el català s’havia mantingut més o menys estable al voltant del 36%. Però les dades del 2023 mostren una caiguda de quatre punts, fins al 32%, la més baixa de la sèrie històrica.

Més notícies
Notícia: Pla de xoc del Govern per crear 30.000 places per aprendre català
Comparteix
La inversió de l'executiu arribarà als 8,8 milions d'euros, que permetrà oferir més cursos coordinats pel Consorci per la Normalització Lingüística
Notícia: Crida a afrontar el conflicte lingüístic després de la nova enquesta d’ús del català
Comparteix
Experts consultats per El Món admeten que els resultats són dolents i demanen passar a l'acció perquè "vivim en un context de bilingüisme subordinador"
Notícia: Preocupació màxima per la caiguda del català: Junts i Cup culpen l’Estat
Comparteix
"Hem incorporat com a normal no tenir l'ajuda de l'estat espanyol", diuen els juntaires, mentre que els cupaires parlen de "discriminació lingüística estructural"
Notícia: Òmnium reclama una resposta de país per “capgirar” la situació del català
Comparteix
Reclama al Govern que doni "una resposta immediata" per augmentar les places de formació

Comparteix

Icona de pantalla completa
Missing 'path' query parameter