L’atenció en català al sistema de salut del país és un dret que els pacients haurien de tenir garantit, però a la pràctica només cal anar un dia al metge per comprovar que difícilment es compleix. Les dades recents d’un estudi del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) són molt clares: el 47,8% dels sanitaris no fan servir el català habitualment, el 30,9% no saben parlar-lo i el 13% directament no l’entenen. A més, la necessitat de nous facultatius per fer front a l’allau de jubilacions dels darrers anys, ha provocat que el percentatge de noves col·legiacions d’extracomunitaris s’hagi duplicat des del 2016 i que actualment representin més del 50% dels nous col·legiats a l’àrea del Col·legi de Metges de Barcelona.
Aquest percentatge disminueix en l’àmbit sanitari públic, segons dades facilitades pel Departament de Salut, tot i que les dades es comptabilitzen d’una altra manera. Segons les xifres de la conselleria, més del 36% dels nous metges col·legiats incorporats al sistema públic l’any 2024 són de fora de l’estat espanyol, circumstància que determina que arriben amb desconeixement de la llengua. És a dir, almenys aquest 36% de facultatius –que s’inicien com a interins i no tenen el requisit lingüístic dels funcionaris– comencen a treballar sense saber català. La quantitat total dels metges que s’incorporen a la sanitat pública sense coneixement de la llengua augmenta amb els que arriben d’altres zones de l’estat on tampoc es parla català, però és una dada que el Departament de Salut no proporciona.
L’estudi del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya conclou que el factor del lloc de naixement és clau i està directament relacionat amb el domini de l’idioma. Un cop incorporats a la feina, l’actitud respecte de la llengua, que poden aprendre però no hi estan obligats –fins al dia que volen passar unes oposicions– és molt variable. Entre els nascuts a la Unió Europea, hi ha un 70,9% que mostren bones habilitats per entendre i llegir el català –activitats passives–, però només el 22,7% presenta habilitats a l’hora de parlar-lo i escriure’l –activitats actives. Els metges nascuts en països extracomunitaris són el col·lectiu que presenta nivells més baixos d’habilitats en català: el 56,6% l’entén i el llegeix, però només el 9,8% el parla i l’escriu.
El Departament de Salut només ofereix dades que diferencien els metges que tenen la nacionalitat espanyola i dels que no la tenen, un fet que difereix de la classificació que fa el Col·legi de Metges de Barcelona, que distingeix entre col·legiats provinents de facultats extracomunitàries, de la Unió Europea, de l’estat espanyol i de Catalunya. Segons les dades disponibles de Salut, per tant, la sanitat pública catalana va contractar l’any passat 1.163 nous col·legiats, dels quals 424 no tenien la nacionalitat espanyola. Per tant, amb aquestes dades, es pot concloure que més d’1 de cada 3 metges incorporats l’any 2024 al sistema de salut formen part, per raons òbvies, del col·lectiu de metges que menys competències tenen en català. En el cas dels que són de la resta de l’estat, no hi ha manera de saber quants són els que arriben sense saber català, perquè n’hi ha molts que són de les Illes o del País Valencià i sí que en saben o, com a mínim, l’entenen.
De tota manera la xifra de nous metges de la sanitat pública que no tenen la nacionalitat espanyola de 2024 és inferior a la registrada l’any 2023, quan el sistema de salut pública va contractar 2.003 nous col·legiats dels quals 1.004, el 50,12%, eren de fora de l’estat espanyol. Aquest pic va venir després de dos anys consecutius on aquest percentatge no va parar de créixer. L’any 2021 els nous col·legiats de fora de l’estat que van ingressar al sistema sanitari públic van representar el 35,28% i l’any següent, el 2022, el percentatge va pujar gairebé deu punts fins a situar-se en el 43,05%.
També creix la contractació d’infermers i infermeres acabats de col·legiar provinents de fora de l’estat espanyol
En canvi, la situació en les contractacions d’infermeres i infermers acabats de col·legiar és molt diferent, tot i que també va en augment perquè entre l’any 2021 i el 2024 el percentatge ha passat del 5% a superar el 12%, que van representar l’any passat. De les 418 infermeres i infermers recentment col·legiats, 51 no tenien la nacionalitat espanyola. Fa dos anys, el 2023, quan es van contractar 2.245 professionals d’aquest sector, només 164, el 7,31%, eren de fora de l’estat espanyol. Un percentatge molt semblant al del 2022, quan van representar el 7,45% i un pel superior al 5,02% registrat el 2021.
Més de 200 queixes a l’any
La consellera de Salut, Olga Pané, va demanar ser realistes amb el context actual perquè faltes professionals a Catalunya, un problema que s’entén arreu d’Europa. Ho va fer en una compareixença en comissió parlamentària el passat mes de desembre, on va afirmar que “ens veiem obligats a incorporar professionals que venen d’altres entorns i que el seu idioma matern o que dominen no és el català. Haurem de conviure amb aquesta situació un temps”. Pané va detallar aleshores que Salut ha rebut 700 queixes entre el 2021 i el 2023 relacionades amb els drets lingüístics dels usuaris als centres sanitaris i, d’aquestes, 279 reclamen atenció oral en català i 55, la documentació clínica en aquesta llengua.
La consellera, a més, en una recent resposta per escrit a una pregunta de Junts, va admetre que durant l’any 2023 Salut va rebre 202 queixes relacionades amb la manca d’atenció lingüística en català. Una xifra mínimament inferior a la registrada l’any 2024, quan s’haurien presentat, almenys, 206 reclamacions relacionades amb aquest dret. Una xifra que el Departament no dona per definitiva perquè encara “no es disposa encara de dades segregades”. Salut, que va tancar l’expedient sobre el cas de la Dexeus sense sancions i avalant l’actuació del metge, subratlla que “totes i cadascuna de les queixes tenen importància individual en afectar drets lingüístics emparats per la normativa vigent”. Per això, cada vegada que se’n té coneixement, el Departament de Salut fa un seguiment de les actuacions iniciades al centre sanitari on s’ha produït i, si s’escau, activa els circuits d’inspecció sanitària per escatir si aquell fet en concret ha pogut afectar la prestació de l’assistència sanitària.
