L’oficialitat del català a la Unió Europea (UE) s’ha tornat a ajornar i el tema no s’abordarà de nou fins al 24 de juny, quan està prevista una nova reunió del Consell d’Afers Generals de la UE. L’ajornament de l’oficialitat del català ha suposat un altre gerro d’aigua freda de la UE. Set estats membres, entre els quals hi ha Alemanya, han demanat al govern espanyol, posposar la votació. Ara, l’estratègia del ministre d’Exteriors José Manuel Albares és tractar amb aquests països immediatament els dubtes jurídics i financers que puguin tenir.
En una entrevista al 3/24, recollida per l’agència ACN, el ministre s’ha mostrat optimista, però la realitat és que el govern espanyol fa temps que intenta l’oficialitat del català, l’euskera i el gallec a la UE i, de moment, no se’n surt. Segons Albares, s’està “més a prop” i ha recordat que aquest és “un compromís irreversible” del govern de Pedro Sánchez. Per intentar convèncer els països que expressen dubtes, l’executiu socialista està disposat a “millorar la redacció” dels seus arguments jurídics i financers.
Una vintena de països a favor o no hi veuen impediments
Albares ha assegurat que mentre set països expressen reticències n’hi ha una vintena que estan a favor de l’oficialitat de les tres llengües o no hi veuen cap impediment. I ha remarcat que no ha estat Espanya qui ha retirat el punt de la votació de l’ordre del dia sinó la presidència polonesa de torn, que ha considerat que era millor ajornar la decisió després de constatar que no hi havia la majoria necessària per a incloure les tres llengües cooficials en el règim lingüístic de la UE. “El tema segueix sobre la taula per aconseguir la unanimitat”, ha assegurat el ministre.
Els països a favor i en contra
Ara per ara, la situació és aquesta: el sí només està garantit per part d’Espanya, que és qui ha posat la proposta sobre la taula, Portugal, Bèlgica, Irlanda, Dinamarca, Hongria i Eslovènia. D’altra banda, França, Països Baixos i Xipre mostren dubtes, però s’apropen al sí. I Alemanya, Itàlia, Croàcia, Àustria, Suècia, Estònia, Letònia, Lituània i Bulgària expressen dubtes sobre l’oficialitat, mentre que es desconeix la posició de Polònia, República Txeca, Eslovàquia i Romania. Finlàndia, en canvi, es decanta pel no. Part dels dubtes dels estats membres de la UE és que l’oficialitat del català, l’euskera i el gallec provoqui un efecte crida i altres llengües minoritàries demanin també ser oficials.
La setmana passada, el govern espanyol ja va refredar l’oficialitat del català en plantejar una implementació progressiva del català, l’euskera i el gallec. “La implementació no pot ser de cop”, van indicar fonts del ministeri d’Exteriors. Això és així perquè, quan aquestes tres llengües esdevinguin oficials, s’hauran de sotmetre als processos administratius i burocràtics de la UE, que acostumen a ser lents.
