Menys de la meitat de la població de Catalunya inicia sovint o sempre les converses en català i el 70% de persones que comença parlant en llengua catalana amb el seu interlocutor canvia d’idioma si li respon en castellà. Aquestes són dues de les conclusions de la nova bateria de resultats l’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2023 que ha publicat l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) aquest dijous. Ho ha fet després que el passat mes de febrer el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, presentés els primers resultats amb una caiguda de parlants que tenen el català com a llengua habitual: només el 32% parla català habitualment, quatre punts menys respecte el 2018.
Aquestes dades, entre altres coses, permeten analitzar el comportament lingüístic en l’inici i la continuació de les converses. Així, l’any 2023, menys de la població, un 48,7%, declarava que iniciava sempre o sovint les converses en català i un 18,7% afirmava que ho feia només algunes vegades. D’altra banda, un 28,1% de la població assegurava que mai no iniciava les converses en català. Amb xifres absolutes, l’any 2023 hi havia més d’1,5 milions de persones que sempre començaven parlant en català, 1,8 milions que ho feien sovint, 1,3 poques vegades i 1,9 que no ho feien mai.
Les dades publicades en aquesta ocasió també mostren que, quan les persones dominen les dues llengües, el comportament més habitual és adaptar-se a la llengua que fa servir l’altra persona. Així, més d’un 70% de la població canviava a la llengua d’ús del seu interlocutor, tant si era el català com si era el castellà. El 70,4% de les persones que iniciaven la conversa en català canviaven al castellà si aquesta era la llengua que emprava el seu interlocutor. D’altra banda, el 74% de les persones que sabien català, però començaven la conversa en castellà, canviaven d’idioma un cop l’interlocutor els responia en llengua catalana.
Només un 14,4% dels adults de 30 a 44 anys comencen les converses en català
Les dades publicades per l’Idescat també mostren comportaments per edats. Per exemple, els majors de 64 anys són el col·lectiu amb més gent que iniciava les converses en català (35,6%), però també representa el grup que declarava que no ho feia mai (33,0%). D’altra banda, només un 14% dels adults de 30 a 44 anys sempre començava en català, però els que no ho feien mai representen un 31,3%. En aquest sentit, el Departament de Política Lingüística remarca en la nota de premsa que “són les xifres més baixes d’ús del català” i ho atribueix al fet que és “la franja d’edat més receptora d’immigració que no s’ha escolaritzat a Catalunya”. També es diferencia per lloc de naixement. Aquí, el 69,6% de la població nascuda a Catalunya afirmava iniciar les converses en català sempre (34,2%) o sovint (35,4%), mentre que els nascuts a la resta de l’Estat, ho feien el 24,6% i els nascuts a l’estranger, el 14%.
Més interès pel català per part dels nascuts a l’estranger que el de la resta de l’Estat
L’enquesta, elaborada amb una mostra de gairebé 9.000 persones, també va preguntar als participants quines llengües els agradaria parlar en un futur i la conclusió a la qual s’ha arribat és que hi ha “una tendència generalitzada cap al plurilingüisme”, ja que hi ha un 62,8% de la població voldria parlar més d’una llengua. Pel que fa al català, el 76% de la població de 15 anys o més a Catalunya expressava que en el futur li agradaria parlar-lo, sigui de manera exclusiva o compartida amb alguna altra llengua. L’opció més freqüent era la combinació de català i castellà (27,0%), seguida de la preferència de parlar combinacions de llengües que incloguessin el català (16,9%), de la preferència per parlar només en català (15,8%), i de la de parlar més en català que en castellà (12,0%).
En la classificació per edat, la població més jove tendia a preferir opcions compartides entre català, castellà i altres llengües, mentre que entre les persones de més edat es decantaven per l’ús exclusiu del català o del castellà. Finalment, pel que fa al lloc de naixement, el 84,4% de les persones nascudes a Catalunya els voldria parlar català en el futur, sigui de manera exclusiva o compartida. D’altra banda, les persones nascudes a l’estranger mostren més interès per la llengua, a un 67,6% li agradaria parlar-lo, que els nascuts a la resta de l’Estat, on aquest interès cau més de deu punts (57,3%).
