L’Estat francès, la Regió d’Occitània i el Departament dels Pirineus Orientals van signar l’any 2022 un acord per estendre el català de forma progressiva als centres educatius de Catalunya Nord perquè, en un termini de deu anys, tots els alumnes que vulguin el puguin aprendre. Actualment, segons dades de l’Oficina Pública de la Llengua Catalana (OPLC), hi ha 15.209 alumnes dels 84.000 inscrits que, en un grau o un altre, cursen estudis en català a la Catalunya Nord, on hi ha 40 escoles públiques bilingües, que fan 12 hores amb francès i 12 en català, 2 escoles públiques d’Arrels, que estudien amb el sistema d’immersió lingüística, i 7 escoles i 2 col·legis que pertanyen a la xarxa d’escoles privades la Bressola, que també és immersió en llengua catalana. Les dades facilitades per aquest organisme públic creat fa ara quatre anys, i que col·labora amb l’Educació Nacional de l’Estat francès, mostren que les xifres van minvant a mesura que l’alumnat avança etapes educatives. És a dir, no tots els estudiants que fan els estudis, o part dels estudis, en català a primària continuen fent-ho a secundària.
Així, l’educació primària és la que acapara la majoria d’aquests més de 15.000 estudiants. L’OPLC detalla que hi ha 12.540 alumnes de primària que cursen estudis en llengua catalana des de maternal fins al final de l’escola primària. D’aquests, hi ha 11.700 alumnes que estan escolaritzats en centres que formen part del sistema d’ensenyament públic francès, i representen el 30% dels alumnes. La majoria d’aquests alumnes ho fa a través d’iniciació al català, que consisteix en 1 o 2 dues hores setmanals de llengua catalana. Aquesta iniciació la fa l’Associació per a l’Ensenyament del Català (APLEC) que intervé a les escoles amb els seus propis formadors, reconeguts per Educació Nacional. I només 2.660 alumnes, el 6,8%, ho fa en centres que ofereixen classe bilingüe paritària o bilingüe immersiva en el cas dels centres Arrels. D’altra banda, hi ha 840 alumnes, el 21% dels alumnes de centres privats, que cursen els seus estudis a escoles de la Bressola.
Aquestes xifres pateixen una severa davallada quan l’alumne fa el salt a secundària, al col·legi francès, on només 2.237 alumnes cursen estudis en català. En aquesta etapa educativa, l’ensenyament públic ofereix la possibilitat de fer ensenyament bilingüe, on es fan 4 o 5 hores d’ensenyament de català a la setmana, amb classes de llengua i una altra assignatura, que acostuma a ser història o geografia. Al sector públic hi ha 1.950 alumnes, el 10%, i més de la meitat, 974, cursa aquest ensenyament bilingüe, mentre que a la privada hi ha 287 alumnes, el 7% del total, i la gran majoria d’aquests, 230 alumnes, ho fan en centres titularitat de la Bressola.
En la segona etapa de secundària, el liceu francès, les xifres són encara pitjors. Hi ha 330 alumnes als centres públics, només el 3,7% de tot l’alumnat, dels quals 144 en classes bilingües, 43 als concertats, el 2% del total, i 59 a l’ensenyament professional, l’1,5%. “El fet que no hi hagi una oferta generalitzada de català als centres de secundària, no ens permet comprovar si podríem mantenir tots aquests estudiants que fan català a primària”, exposa el gestor de projectes a l’OPLC, Xavi Espinet, en conversa amb El Món.
Un “acord marc” clau per al futur del català a la Catalunya Nord
“Si tots els col·legis i liceus tinguessin una oferta bilingüe en català, perdríem certament molts menys efectius i asseguraríem un recorregut més coherent”, afegeix Espinet, que posa en relleu que el curs vinent s’inaugurarà una nova línia en bilingüe al liceu Picasso de Perpinyà. “Feia anys que això no passava”, destaca i també posa èmfasi a l’acord marc signat l’any 2022 per generalitzar l’ensenyament del català és “la primera declaració de voluntat compartida de potenciar el català al seu territori històric a l’Estat francès”.
En aquest sentit, ressalta que és “un reconeixement del caràcter oficiós de la llengua i una aposta de futur que posa el català al centre d’una política educativa”. Actualment, l‘Oficina Pública de la Llengua Catalana, i en coordinació amb l’Educació Nacional, entre altres, està elaborant el conveni que haurà de permetre assolir l’objectiu de “poder generalitzar l’ensenyament del català”. Tot i això, el gestor de projectes de l’entitat no amaga que cal fer “equilibris” en aquest procés de redacció del conveni i remarca que aquest s’està construint “paràgraf per paràgraf i capítol per capítol”, però es mostra optimista perquè “es va avançant cap aquesta fita i aquest objectiu”.
Arrels: un projecte d’immersió en llengua catalana que pertany al sistema educatiu públic
Les escoles Arrels són les úniques que pertanyen al sistema públic que ofereix immersió lingüística en català i compta amb dos centres educatius a Perpinyà. En total, 300 alumnes que fan immersió en llengua catalana seguint els programes de l’Educació nacional i amb mestres que compten amb la certificació de l’Estat francès. “Nosaltres érem una escola associativa fins a l’any 1995, quan vam entrar a l’Educació Nacional com a escola pública”, detalla la directora de l’escola Arrels Cassanyes de Perpinyà, Sandrine Flores, que defineix la immersió com “la millor manera per aprendre una llengua”.
La directora del centre remarca que el projecte educatiu de l’escola té “un èxit considerable” i això els ha portat a obrir un segon centre. L’ensenyament és completament en llengua catalana fins a segon de primària. A partir d’aquest moment, segons Flores, els alumnes comencen a rebre classes de francès escrit perquè “Educació Nacional validi el projecte educatiu”. En aquest sentit, insisteix que fan més català, però els serveix com a justificant davant de l’administració que, al cap i a la fi, és la que ha d’avalar el projecte educatiu i “permet continuar amb aquesta manera de treballar”.
Un altre aspecte característic d’Arrels és que són els pares qui trien escolaritzar els seus fills en un d’aquests dos centres de la xarxa pública. La directora explica que el sistema per escollir una escola pública a França és similar al de Catalunya, per proximitat al centre, però “a la nostra escola no es pot obligar a algú que viu al costat de l’escola a fer immersió en català, si no l’interessa”. “Així que amb tots els alumnes que venen a la nostra escola és una tria de les famílies”, subratlla, i afegeix que també proposen classes i activitats en català per als pares. A més, “hi ha coses fora de l’escola que es fan i que no es feien abans”, com ara cinema infantil en català al casal o lectures de contes a les llibreries.
La Bressola: 48 anys d’història amb l’objectiu de posar en marxa un liceu per cobrir tota l’etapa educativa en català
A banda de les escoles Arrels, fa 48 anys set famílies de la Catalunya Nord van apostar perquè els seus fills rebessin educació en català i el 16 de setembre del 1976 es va obrir la primera Bressola, on set alumnes estudiaven amb el català com a llengua vehicular en un local cedit per una clínica veterinària als afores de Perpinyà. L’entitat, que va començar com una escola totalment privada i que des del 1995 és un centre concertat, ha anat creixent al llarg dels anys i en l’actualitat ja compta amb set escoles i dos col·legis que acullen 1.080 alumnes que tenen el català com a llengua vehicular. Amb l’objectiu de cobrir tota l’etapa educativa abans que els alumnes facin el salt a la universitat, la Bressola ha comprat el Monestir del Vernet de Perpinyà per instal·lar-hi el primer liceu català a la Catalunya Nord perquè els alumnes puguin estudiar en català fins als 18 anys. El president de la Bressola, Guillem Nivet, lamenta que el projecte està bloquejat per l’Ajuntament de Perpinyà, des que el governa l’extrema dreta: “L’Ajuntament ha presentat una denúncia contra la compra i estem en procés judicial des de fa dos anys”.
La Bressola, segons defensa Nivet, crea “santuaris de llengua” per convertir el català en “una llengua de vida” i aplica la immersió lingüística amb un “80% de les famílies que no són catalanoparlants”. “La majoria dels infants -afirma- tenen pares i mares que no són catalanoparlants i, per això, és molt important la immersió, perquè els infants fora de l’escola ho fan tot en francès”. Tanmateix, admet que la llengua “no és suficient per atreure les famílies” i posa èmfasi en “un model educatiu una mica especial basat en tres pilars”: “el primer és la immersió, evidentment; la pedagogia per projecte, que permet treballar diferents matèries a la vegada, i la verticalitat, que vol dir que dins d’una mateixa aula pots tenir tres nivells”. “Pots agrupar tercer, quart i cinquè de primària, i això ens permet que els grans ajudin els petits i que els petits també prenguin els exemples dels grans”, defensa.
El president de la Bressola diferencia la seva entitat del projecte públic Arrels perquè “fan immersió, però tenen l’obligació de fer un 25% d’ensenyament en francès”. I això, segons manifesta, és la raó per la qual “mai hem volgut passar a la pública, perquè mai ens han permès de mantenir el nostre model 100% immersiu”. Així, detalla que el català es fa servir a l’aula, al pati, a les colònies i també al menjador. “Tot es fa en català”, amb l’objectiu que “la mainada faci seva la llengua, que la porti al cor i que la vulgui fer servir fora de l’escola”. De fet, centenars de famílies van celebrar fa una setmana la 19a edició de la Bressolada a Sant Esteve del Monestir (Rosselló), on el dia de les famílies que reuneix els alumnes, pares i mestres d’aquestes escoles que ensenyen en català a la Catalunya del Nord també va servir per reclamar que el català es reconegui com a llengua oficial a l’Estat francès.
