L’administració de justícia ha perdut un dels seus noms històrics a Catalunya. El magistrat Gerard Thomàs, amb 77 anys, expresident de l’Audiència de Barcelona, ha mort aquest divendres. L’enterrament se celebrarà diumenge. La vetlla serà aquest dissabte a la tarda i l’acte de comiat el diumenge a 3/4 de 10 al tanatori de les Corts de Barcelona. Thomàs també va destacar com a president de la secció novena de la mateixa Audiència que resolia totes les qüestions relatives a matèries penitenciàries. Fins i tot, va formar part del grup d’experts que durant molts anys va assessorar la Generalitat en el desplegament de polítiques de reinserció. Va deixar la toga, per jubilació, l’any 2016, amb 70 anys.
Jutge progressista, havia format part del secretariat de Jutges per la Democràcia, i va tenir molta ascendència mediàtica per les seves sentències, amb certa manera innovadores. Fins i tot, com a magistrat de l’Audiència no tenia miraments a l’hora de retreure instruccions mal fetes o abusos durant la instrucció d’alguns delictes. De fet, va ser un dels líders que va presentar una queixa davant el Consell General del Poder Judicial l’any 1999 per l’embús de l’Audiència de Barcelona i la gestió de l’aleshores president, Francisco Béjar.
Thomàs, tampoc tenia miraments si calia enfrontar-se i debatre amb el poder polític si entenia que el poder legislatiu o executiu traspassava les línies de la crítica tècnica. Entre els casos mediàtics que va portar, el crim del Putxet, el cas Royuela o el cas de la invasió de les pistes de l’aeroport del Prat. Defensor de figures com el jurat popular era un convençut de la justícia reinsertadora que va forjar tota una generació de magistrats progressistes a l’audiència de Barcelona.
Sense por als mitjans ni a col·laborar amb l’administració
Gerard Thomàs va ser un dels magistrats més oberts per a treballar amb la premsa. Així mateix, no va tenir cap problema en posar a disposició de l’administració els seus coneixements per millorar els mecanismes de la Justícia. Va ser un dels membres de la Taula Cívica Penitenciària que va bastir l’aleshores president de la Generalitat, Pasqual Maragall. Un instrument que va servir per posar les bases de la política penitenciària de la Generalitat basada en la reinserció. Cosí de Guillem Vidal, mantenia amistat amb Margarita Robles, i es vantava del seu caire ‘mallorquinista’. Els seus companys recorden a El Món, que “les discussions amb ell sobre política treien fum”.
