És un dels grans projectes del govern de Pedro Sánchez. Especialment, de la seva mà dreta política, el ministre de Justícia, Félix Bolaños. És la nova llei d’eficiència judicial que reforma l’estructura del servei de justícia i que tindrà una especial incidència en els tribunals catalans. Un projecte que ha generat expectatives de poder endreçar el col·lapse judicial en un termini de tres o quatre anys.
Ara bé, tant el degà del Col·legi de l’Advocacia, Jesús M. Sánchez, com l’encara president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos o la degana dels Jutjats de Barcelona, Cristina Ferrando, ja alerten que el problema sistèmic és de manca de jutges a Catalunya. De fet, tant el Departament de Justícia com el TSJC reclamen més togats a Catalunya, amb un increment d’entre 55 i 100, per acabar de fer net amb l’embús a les estrades i les oficines judicials.
La reorganització dels jutjats catalans
La llei refà de dalt a baix el model organitzatiu. Pràcticament, és una substitució aprofitant les millores tecnològiques i els espais que actualment ocupen els jutjats i una racionalització dels recursos. D’aquesta manera, la base consisteix a substituir els jutjats unipersonals d’ara per uns tribunals d’instància que aglutinaran tots els jutges i funcionaris presidits per un jutge que coordinarà i comandarà però sense tenir poder disciplinari. La fórmula pensada és que funcionin com òrgans col·legiats, cada tribunal estarà format per un nombre variable de jutges, en funció de les càrregues de treball.
Cada partit judicial tindrà un tribunal d’instància. Per tant, a Catalunya se’n crearan 49. Ara bé, la constitució d’aquests nous tribunals es farà de forma esglaonada, en tres fases: una al juliol, una altra a l’octubre i la darrera al desembre d’enguany. A més, en molts caps de partit judicial hi haurà reducció de jutjats perquè aquesta fórmula permetrà aglutinar els recursos de dos o tres jutjats actuals. Per perfilar i organitzar els canvis, el departament de Justícia ha creat cinc grups tècnics i la previsió és que a mitjan febrer es pugui disposar d’un pressupost del cost del procés per presentar-lo a la Comissió Mixta amb l’Estat.
Flexibilitat en les macrocauses entre jutjats
Un dels punts forts de la llei, i molt reclamat pels jutges d’instrucció, és que permet atribuir una determinada causa a més d’un magistrat. D’aquesta forma, fins a tres jutges podran conèixer el cas i treballar-hi de forma col·legiada. Tot i això, qui decideix i talla el bacallà en tot el procés serà el magistrat que tingui assignada la causa. La llei permet que un instructor en una macrocausa de corrupció o de crim organitzat pugui demanar ajuda a fins a dos jutges més per investigar i practicar les diligències que pertoquin de manera més eficient. Ara bé, serà el jutge titular de la instrucció qui prengui les decisions penals. Val a dir que la reforma de la Llei d’Enjudiciament Criminal que intenta bastir també l’equip de Bolaños apuntava la possibilitat no només de reforçar les instruccions, sinó que fos la fiscalia que instruís. Una possibilita que aquesta llei refreda.
Un altre dels beneficis de la normativa, és que obre la porta a especialitzar determinades places de jutge per conèixer sobre determinats assumptes, estiguin o no en el mateix partit judicial. A més, la llei també contempla assignar assumptes a jutges d’altres seccions o estendre algunes jurisdiccions a més d’un partit judicial. Això implica que els jutges es puguin especialitzar en matèries més concretes i puguin ser reclamats per a una instrucció determinada. De fet, és una fórmula com es fa als jutjats mercantils o civils -com els jutjats per les clàusules sòl- o com s’ha anat fent en alguna matèria especial com violència de gènere o menors en la jurisdicció penal.
Reconversió dels jutges de Pau
Un dels canvis que recull la llei i que emfatitza el Departament de Justícia és la nova figura dels jutjats de Pau. El canvi substancial és reconvertir-los en “oficines de justícia dels municipis”. “Una porta d’entrada a la justícia de la ciutadania”, descrivia secretària per a l’Administració de Justícia, Iolanda Aguilar, en una trobada amb la premsa de tribunals a la seu del departament fa quinze dies. L’instrument per a aquesta conversió és aprofitar els avantatges tecnològics. Per exemple, a més de les funcions actuals que tenen aquests jutjats de pau, han de poder servir per facilitar la intervenció com a perit o com a testimoni en un judici des d’aquestes unitats de manera telemàtica. Tot un repte, perquè molts jutjats de pau no tenen ni wifi.
D’aquí que l’equip del conseller Espadaler ha començat a elaborar una auditoria d’espais de tots els jutjats de pau perquè, a la llarga, tots disposin de sales segures des d’on es puguin dur a terme aquestes connexions. L’objectiu del departament és una prova pilot l’estiu vinent per poder-lo implantar de forma progressiva a la resta. “Encara no hem decidit si començarem amb un jutjat de pau gran, com el de Castelldefels, o amb un de petit”, va detallar Aguilar.
Barcelona grinyola
L’esperança d’una reforma integral de la justícia, de moment, s’ha ressuscitat amb aquesta llei però sense tirar coets. En aquest sentit, la degana Ferrando, en una trobada amb la premsa aquest dijous a la Ciutat de la Justícia, apuntava que l’anunci del ministeri estava bé, però que les aparences enganyen. Així posava com a exemple l’anunci de Bolaños d’obrir de cinc jutjats nous a Barcelona per lluitar contra la reincidència i l’acord per reforçar els jutges per celebrar judicis ràpids, que són considerats “pedaços”.
Els números per Ferrando no enreden: es podran celebrar uns 2.000 judicis ràpids més l’any, cosa que servirà per absorbir els increments però no per resoldre els retards. Per altra banda, Ferrando també lamenta que les llistes de jutges substituts estiguin buides, cosa que obliga a retirar jutges d’altres jutjats o que hagin de treballar més hores per compatibilitzar dues feines alhora.
