Viure cinc anys amb l’amenaça de ser condemnats a dotze anys de presó i al pagament de més de 165.000 euros d’indemnitzacions per, després, ser absolts per una escandalosa manca de proves. Tot amb el rerefons que els imputats eren subsaharians –els testimonis asseguraven que els agressors eren negres, però no van poder identificar els acusats– i la víctima, un mosso d’esquadra fora de servei. De res han servit els esforços de la fiscalia i de l’advocat del policia denunciant, Marc Molins, per evitar que la secció tercera de l’Audiència de Barcelona dictés una sentència absolutòria, comunicada dimarts, dels delictes agreujats d’atemptat contra l’autoritat i lesions. Una resolució amb una punyent crítica als investigadors per la pobra prova aportada i per la sensació que els havien intentat fer passar garsa per perdiu. El tribunal fins i tot va decidir retirar la condició de “protegit” a un testimoni de càrrec de l’acusació, que servia, curiosament, per “apuntalar els càrrecs”.
Els fets jutjats es van produir el 9 de maig de 2020, en el context de la pandèmia, a Premià de Mar. Una baralla davant d’un supermercat, presenciada per diversos testimonis, cap de concloent. Una batussa on un mosso d’esquadra fora de servei va resultar ferit quan, suposadament, va ser agredit i acorralat per un grup persones, totes de color, sense cap explicació prèvia, segons la seva versió. Tot plegat, per una discussió entre veïns perquè un grup de joves no portaven la mascareta, que va acabar com el rosari de l’aurora. El resultat: l’agent de policia sotmès a un llarg tractament mèdic, i amb seqüeles evidents a la cara, i cinc processats: Musa, Mustapha i Abubacar –defensats per l’advocat Josep Rosell– i Bubakari i Musthapa Kassama –defensats pel lletrat Arnau Muntadas. En realitat, segons les imatges dels fets, els agressors eren sis, però un, segons la policia, mai es va poder identificar. De fet, l’únic element que va servir per a la investigació és que els acusats eren negres i estaven al lloc dels fets.
Les defenses van demanar la nul·litat d’actuacions, però el tribunal va preferir valorar la prova
De fet, les defenses dels cinc acusats van demanar la nul·litat de les actuacions en el tràmit de qüestions prèvies just abans de la vista oral, perquè “la investigació es va iniciar sense indicis concrets amb la simple esperança de trobar algun indici delictiu, pel simple fet de ser persones de color“. En aquest sentit, entenien que va ser una investigació prospectiva basada en un testimoni de referència que “havia sentit una conversa” suposadament inculpatòria. Un testimoni que va servir a la fiscalia i a la policia per demanar entrades i escorcolls als domicilis dels acusats i la intervenció de les comunicacions, seguiments i anàlisi de peces de roba dels investigats sense prou justificació ni prou raonada. Diligències que el jutjat d’instrucció va anar autoritzant.
El tribunal en la sentència, de 16 pàgines i a la qual ha tingut accés El Món, desestima que la investigació fos prospectiva i entén que el jutge instructor va complir amb els requisits mínims per ordenar una entrada i escorcoll dels domicilis. Els magistrats Ignacio Ubaldo, Carmen Martínez i Emma Sánchez consideren que era “prioritari” fer una “anàlisi” de la prova practicada en el judici oral i valorar-la “en consciència”, més que no pas entrar en la valoració de la instrucció i de com es va dur a terme la identificació dels agressors.
Una munió de testimonis, cap d’eficaç
La sentència és generosa en la descripció dels testimonis i des de la perspectiva que van viure els fets. La dependenta del supermercat, una senyora que va recriminar a uns nois que no portaven mascareta, la mare del mosso d’esquadra, un veí que s’ho mirava des del balcó, una senyora que estava a casa, la dependenta d’un estanc on alguns veïns es van refugiar dels aldarulls i una noia que passava per la Gran Via de Premià, on es va produir la baralla.
A més, la resolució fa una especial menció a l’Alexander, el testimoni de càrrec, amb el segell de protegit que els magistrats li retiren perquè consideren que no té “cap necessitat” de tenir aquesta categoria extraordinària de la llei, a la vista de la prova que es va anar practicant en el judici. Així mateix, detalla totes les tasques d’investigació que van dur a terme fins a 13 agents de policia. De fet, el tribunal ressalta que un agent va ser destinat a remenar els armaris dels investigats per trobar la roba que haurien vestit durant la batussa i destaca com una altra agent “ni recorda quina va ser la seva feina en el cas”. A més, els magistrats repassen la prova documental, és a dir, els vídeos de les càmeres de seguretat i els fotogrames extrets que la policia va obtenir per identificar els ara absolts.
Són ells?
Els togats, després d’exposar la prova, reflexionen sobre el valor incriminatori aportat. “Ens enfrontem al problema complex de decidir què està provat i en quins termes”, assenyalen. Per això, comencen per determinar si els acusats són els que van atacar la víctima. “Cal determinar la identitat dels autors de l’agressió”, plantegen amb un to socràtic en la resolució. D’entrada, els magistrats subratllen que els acusats admeten sense problemes que es trobaven a l’escenari dels fets. De fet, detallen que van a comprar de manera habitual al supermercat Caprabo, a la porta del qual es va registrar la disputa perquè viuen a prop. Fins i tot, van aportar tiquets de diferents compres a l’establiment i els vídeos interns del súper també ho acrediten.
“Ara bé, la presència dels acusats al lloc de l’agressió no autoritza, sense més ni més, a inferir la seva participació en la mateixa”, raonen els togats. En la mateixa línia, adverteixen que tots cinc asseguren que no tenen res a veure amb la trifulga. Fins i tot, asseveren que es van assabentar dels fets per les xarxes socials i la premsa. A més, els magistrats incideixen que cap dels testimonis, cap, els va poder reconèixer, i encara menys, definir o descriure les accions agressives que haurien dut a terme contra el mosso.
Seguint aquest fil, el tribunal recorda que tot i els intensos escorcolls als domicilis dels acusats, no es va trobar mai la porra extensible que l’agent ferit hauria fet anar per defensar-se de l’atac. La policia va trobar la roba que portaven els acusats quan estaven al súper. Una prova sense cap efecte, perquè tots havien reconegut ser al lloc dels fets.
Un relat, dues versions
El relat de la sentència determina que el mosso es va dirigir al Caprabo per ajudar la seva mare amb la compra. En arribar va veure una discussió entre un noi i una senyora gran que anava pujant de to. El mosso va intervenir per intentar una conciliació i, en mostrar-se el noi més agressiu, va decidir identificar-se com a policia i va brandar una porra extensible. En aquest moment, i segons la víctima, el grup d’acusats s’hi van acostar i el van apallissar a cops de peu. El mosso va identificar posteriorment els nois per la “roba”. La mare va corroborar la versió, però va emfatitzar que eren nois de “raça negra”. Tres testimonis més insisteixen en el color de la pell dels agressors, però en cap cas identifiquen cap dels processats. Els mateixos testimonis reconeixen que no van veure cap arma, ni cap pal, ni cap defensa. I quatre reconeixen que no van veure els cops.
D’aquí que el tribunal ressalti el testimoni de la Gemma. La noia que caminava pel lloc dels fets que afegeix detalls que canvien el concepte de l’agressió. Segons el seu relat, que el tribunal procura constatar amb pèls i senyals, una senyora va recriminar a uns nois negres que no portaven mascaretes. Una crítica a la qual es va afegir una altra dona gran. La víctima es va dirigir contra els nois i va empentar-ne un. Els companys del noi van protegir-lo i van empentar la víctima, que, de cop va treure la porra extensible, i sense identificar-se com a policia, va començar a repartir cops “indiscriminadament” contra tots els nois. No va parar fins que li van prendre la porra i s’hi van tornar per reduir-lo. “Recorda perfectament que l’home va treure l’extensible i no es va identificar”, escriuen els togats.
Puntades de peu amb xancletes
Els magistrats continuen certificant la prova i aprofiten els vídeos aportats pels Mossos. El tribunal recalca que els tres acusats de les puntades de peu portaven “xancletes”. La resta, “vambes”. Dos calçats que no permeten identificar-se amb les lesions. Per altra banda, els vídeos també mostren que els acusats mitja hora després de la batussa “caminaven tranquil·lament” per l’escenari dels fets. Un fet que el tribunal considera que grinyola amb la gravetat de les acusacions.
Però on els jutges apugen el volum de la crítica és en el testimoni de càrrec de l’Alexandre. Un home, veí dels processats, que va trucar a la policia i va dir que havia “sentit a través d’una paret una conversa en la qual els acusats relataven una agressió”. “Cal tenir present que aquest testimoni en l’acte del judici oral no va recordar res, al·legant que havia passat molt temps”, ressalta la resolució. “La gravació de la denúncia d’aquest home a la policia no es pot elevar a la categoria de prova”, recriminen els magistrats recordant que per ser testimoni de càrrec cal alguna cosa més, com ara que la declaració es faci en seu judicial, amb totes les garanties i que, a sobre, no s’intenti colar la gravació de la denúncia com a “prova documental”.
Els magistrats, amb una sobrietat exquisida, conclouen que han d’absoldre els acusats, després de cinc anys, perquè no s’han pogut identificar els autors de l’agressió. Una resolució que s’absté de valorar les possibles causes de la batussa al·legades per les defenses, deixant entreveure que potser els agressors del policia van actuar en legítima defensa. D’aquí que els magistrats deixin negre sobre blanc el testimoni de la Gemma.
