A Catalunya hi ha aproximadament una colònia de 22.000 ucraïnesos que veuen amb pànic i corpresos el conflicte bèl·lic iniciat a Ucraïna amb la invasió russa. Entre aquests, Irina Yevgràfova, una intermediadora multicultural i professora que viu a Catalunya des del 2005. “Ningú creia que començaria aquesta guerra”, comenta a El Món, amb veu preocupada i inquieta i amb un català absolutament acadèmic. De fet, pateix pel seu fill i la seva nora, i la seva família política que es troben a Kíev. La seva mare, amb més de 80 anys, és a Ramendis, on, de moment, hi ha tranquil·litat.
“El meu fill i la seva família ja tenen preparada una motxilla d’emergència i el dipòsit del cotxe ple de benzina per si han de fugir; no dormen, no saben què fer”, admet la Irina. Tot ha estat molt sobtat, segons relata a aquest diari, perquè no temien que una ofensiva russa malgrat la propaganda. Ara bé, admet que amb la crisi de Crimea el 2014 i el 2015 es van despertar dubtes, però que mai no arribaria la sang al riu. “Jo, amb qui parlava i pel que explicava la meva família, ningú pensava en la possibilitat d’un atac rus”, insisteix.
Segons la seva tesi és possible que el conflicte de Crimea “enverinés” el que “abans eren poblacions germanes”, en referència els ucraïnesos i els russos. En aquest marc, remarca que la majoria de la població que s’identifica com ucraïnesa té la llengua russa com habitual. “Vaig treballar allà de traductora durant l’ocupació de Crimea i recordo que quan havia d’assistir gent davant la policia, els agents quedaven parats perquè tothom sabia rus malgrat tenir la nacionalitat ucraïnesa”, detalla. “No entenc com ha pogut passar això”, lamenta entre sanglots la Irina.
Per altra banda, la Irina subratlla que s’ha quedat ben parada per les mostres de solidaritat de la seva comunitat catalana. “La gent s’ha posat al meu cantó i m’ha ofert ajuda i refugi per si calia que la meva família vingués a Catalunya marxant de la guerra, estic agraïda i emocionada”, constata. També apunta que la Generalitat s’ha posat en contacte amb ella per tal de mediar i oferir refugi a la seva família si finalment abandonés Ucraïna. “Estem una mica perduts, no sabem què fer ni aquí ni a Ucraïna!”, admet sense resignació la Irina que pateix pel futur del seu fill i la seva dona a Kíev així com la seva mare, tot i que el front queda lluny de casa seva.
En paral·lel, afegeix que la Generalitat li ha comunicat la creació d’un grup de seguiment de la crisi, una mena de comitè tècnic que entre les seves funcions s’hi compta tenir cura de la comunitat ucraïnesa i oferir suport als refugiats i, fins i tot, els 1.500 turistes ucraïnesos que la invasió russa els ha enxampat a Catalunya. En aquest sentit, gent de l’entorn de la Irina expliquen que han buscat una xarxa de col·laboració per tal d’oferir socors a la seva família. “Els hi hem ofert casa i plat”, comenta en Ferran que remarca que la Irina és una catalana més que veu patir la seva família a tres mil quilòmetres.
