La Generalitat de Catalunya planteja renovar el cànon de l’aigua per fer pagar més diners a tota aquella gent que en consumeixi més. Aquesta reestructuració, que arriba en plena emergència per la sequera prolongada que travessa el territori català des de fa més de dos anys, pretén modificar la norma actual en l’article sobre els tributs que recauen sobre el cicle de l’aigua, que s’obtenen de la suma d’una part fixa i una de variable, i s’estableixen sobre quatre trams per a la fixa, d’un, dos, tres i quatre euros mensuals respectivament. En cas que les persones no consumeixin aigua, és a dir, que el volum de consum sigui zero, el preu estipulat pel cànon és de 4 euros mensuals per metre cúbic.
L’objectiu d’aquesta remodelació és castigar tots aquells establiments que ja fa temps que estan buits, és a dir, que no hi viu ningú, ja que des del Govern consideren que són habitatges sotmesos a l’especulació. També pretén eliminar alguna de les bonificacions actuals per a grans consumidors i ampliar el llistat de col·lectius que queden exempts de la tarifa social sobre l’aigua. Totes aquestes remodelacions de la norma actual volen acostar més la realitat del cànon a la situació d’emergència hídrica que amenaça el país, i per la qual l’executiu català ja ha impulsat un seguit de restriccions per reduir el volum de consum de recursos. La reforma, però, té en compte en tot moment el consumi necessari i imprescindible per cada ciutadà.
Els onze col·lectius bonificats
En concret, l’esborrany del projecte de llei d’acompanyament dels pressupostos, recull onze grups que es poden veure beneficiats per les bonificacions que els eximeixen de la tarifa social, és a dir, per als quals es preveu un cànon de zero euros per metre cúbic. Es tracta dels pensionistes jubilats o per invalidesa, pensionistes de l’assegurança obligatòria de vellesa i invalidesa, pensionistes que cobren la pensió mínima per incapacitat permanent, receptors de prestacions socials de caràcter econòmic, famílies amb tots els membres a l’atur, les persones que reben la renda garantida de ciutadania o l’ingrés mínim vital o les persones i unitats familiars que acreditin que es troben en risc acreditat d’exclusió social, entre d’altres.
