Estamariu (Alt Urgell), que té poc més de 130 habitants, estrena el 2024 amb l’obertura d’un forn de pa artesà i brioixeria regentat per una família de Terrassa amb una llarga experiència en el sector. És la primera vegada en més de 25 anys que aquest petit poble del Pirineu tindrà una botiga. Abans hi havia un hotel, però va tancar i, des de llavors, els veïns d’Estamariu s’han hagut de buscar la vida. Un establiment de la Seu d’Urgell, a uns 10 kilòmetres, els portava el pa i la brioixeria.
Els nous propietaris del forn esperen donar servei a pobles petits de l’entorn que es troben en una situació similar per la dificultat de mantenir comerços en una zona aïllada i amb pocs habitants. “Si hem de fer quilòmetres per servir el producte, ho farem”, explica Esther Masana a l’Agència Catalana de Notícies (ACN). La fleca s’anomena Ca la Xata en honor al nom amb què era coneguda a Terrassa l’àvia de Quim Sánchez, parella i company de negoci de l’Esther.
Quarta generació de forners, ara al Pirineu
En Quim és la quarta generació del negoci forner i ara ell i la seva família obren una nova etapa a Estamariu per fer un “canvi de vida radical”. El forn està situat als baixos de casa seva i l’han decorat amb elements recuperats de l’establiment familiar de Terrassa, com unes rajoles o la porta d’entrada a l’obrador, que han viatjat des del Vallès Occidental.
Es van instal·lar al poble a l’estiu i asseguren que han tingut una rebuda “impressionant”. Amb el nou forn, en Quim i l’Esther volen donar valor als productes artesans i faran pa tradicional, però també de varietats com integral amb nous, sègol o espelta. També elaboraran productes de brioixeria com magdalenes, croissants o coques de sucre.
Estan convençuts que la seva aventura en aquest petit poble pirinenc tindrà èxit perquè hi ha molts establiments que estan tancant per l’encariment dels preus i la competència ferotge de les grans superfícies. Masana insisteix que el pa artesà “no té res a veure” amb el que es pot trobar als prestatges d’un supermercat. Per això volen arribar més enllà d’Estamariu i ja preparen rutes de repartiment als pobles del voltant per dur “producte bo i de qualitat a qui ho demani”.
