La lluita contra la Covid-19 va requerir el març de l’any passat que la Generalitat de Catalunya intervingués la sanitat privada per posar-la a disposició temporalment del sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (Siscat). Al llarg del 2020, diferents centres hospitalaris privats van desenvolupar activitat relacionada amb la pandèmia o bé van haver d’atendre pacients Covid. Per fer aquesta feina, aquests centres han cobrat entre el març i el desembre del 2020 un total de 20.906.389,40 euros a càrrec de l’erari públic, segons consta en els arxius públics del Departament de Salut consultats per EL MÓN. El detall de les facturacions per cada centre hospitalari mostra els mesos en què es va requerir més implicació de la sanitat privada per tal de procurar assistència durant la primera onada. De les més de 20 empreses implicades, l’Hospital el Pilar de Barcelona és el que va presentar la factura més elevada, per un total de 4.490.772 euros, seguit de la Clínica Corachan, amb un import de 2.228.396,56 euros.
Entre els centres privats que més van facturar per atendre pacients Covid hi ha la Clínica Nostra Senyora del Remei de Barcelona, amb 1.945.652,80 euros; el Centre Mèdic Delfos amb 1.924.696,80 euros; l’Hospital Montserrat, amb una facturació de 1.595.372 euros; Hospital Quirón Salud Barcelona, amb una factura de 1.259.856,00 euros; Clínica Diagonal (999.252,80 euros); Clínica Sagrada Família (779.792 euros); Centre Prevenció i Rehabilitació Asepeyo (752.909,04 euros); Hospital Sanitas Cima (508.145,04 euros); Clínica Nostra Senyora Perpetu Socors de Lleida (477.471,28 euros); Policlínica Barcelona (454.688 euros); Hospital Fremap Barcelona (440.440 euros); Hospital Universitari Quirón Dexeus (392.080 euros); Clínica Tres Torres (341.529,76 euros); Mutual Midat Cyclops (335.797,28 euros); Clínica Quirúrgica Onyar (228.241,52 euros); Hospital de Barcelona (135.408 euros); Clínica Bofill (52.491,92 euros); Hospital Vilamed Monegal de Tarragona (4.255,68 euros), i Clínica del Vallès (386,88 euros).
Tota la informació referent a l’activitat extraordinària per la Covid-19 està recollida públicament i els informes sobre les facturacions dels centres hospitalaris privats estan recollits mes a mes a la web de Salut. A banda dels centres privats, els informes també mostren la facturació dels laboratoris públics (Banc de Sang i Teixits, Laboratori de Referència de Catalunya, Laboratori Consorci Intercomarcal i CATLAB), que van tenir un paper important en la realització de proves PCR. A més a més de la informació sobre els centres privats, Salut també ha penjat la relació de centres concertats i centres de l’Institut Català de la Salut (ICS), l’activitat que tots els centres han facturat i la valoració econòmica de la mateixa.
Els preus i tarifes que els centres privats poden facturar per aquesta activitat estan recollits en una ordre del 26 de gener del 2021 signada per la consellera de Salut, Alba Vergés. La implicació dels centres privats no ha escapat a la polèmica i alguns partits polítics, com els Comuns i la CUP, s’han mostrat crítics amb la gestió d’aquests recursos privats temporalment a disposició del sistema públic. Fonts de la Generalitat, expliquen que un cop es doni per finalitzada la pandèmia, el Servei Català de la Salut crearà un consell assessor per tal d’analitzar l’impacte econòmic relacionat amb la resposta sanitària a la situació d’emergència. Aquest consell estarà integrat per responsables economicofinancers de les entitats més representatives del Siscat i de les organitzacions representants de les entitats proveïdores de serveis assistencials i un representant del Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda.
Auditoria externa
Així mateix, les mateixes fonts de la Generalitat, asseguren que un cop es doni per finalitzada la situació d’emergència sanitària, el CatSalut ha d’encarregar una auditoria externa de les despeses incorregudes en la prestació de l’activitat extraordinària per part de les entitats que no formen part del Siscat, amb l’objectiu de determinar la valoració econòmica final de l’activitat. Les entitats afectades hauran de facilitar a l’auditor designat tota la documentació necessària. En base als resultats de l’auditoria externa, el CatSalut podrà procedir a la regularització, en positiu o negatiu, dels imports satisfets a les entitats afectades. La intenció és garantir que no hi ha un abús de posició de domini per part de l’administració sanitària ni tampoc un marge de benefici superior al raonable per part de les entitats en base a les recomanacions de la normativa de contractació pública.
3 
14 
