Era el 23 d’octubre quan efectius del Cos Nacional de Policia anunciava el desmantellament d’una xarxa de frau en el sistema de protecció de menors estrangers no acompanyats a les comarques del Camp de Tarragona. Era el cas AME, que va comportar la detenció de 30 persones i el cessament de la tutela de 22 menors. El sistema de frau era, segons la policia, tan simple com que les famílies portaven els seus fills menors a l’estat amb visats de turisme per, “un cop a Catalunya, abandonar-los intencionadament a prop de comissaries o centres de menors. Era l’enèsim cop a la gestió de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), assetjada per diversos escàndols i irregularitats.
Quatre mesos després, el Departament de Drets Socials ha presentat explicacions al Parlament, a través d’una resposta parlamentària signada per la consellera del ram, Mònica Martínez Bravo, on fa un minut i resultat del cas. D’entrada, limita el frau, de moment, a 1.400.767,02 euros. Ara bé, admeten que hi ha “casos en investigació” perquè en total hi ha 124 expedients i, segons la policia, podria arribar a 1,6 milions. Ara per ara, no han canviat el protocol de detecció d’aquesta mena de frau. De fet, aquest cas es va començar a investigar l’any 2023 arran de les entrevistes que el personal dels centres d’atenció feien dels joves que rebien les prestacions.
Tot i que la consellera insisteix en la coordinació amb els diferents cossos de seguretat de l’Estat per aturar aquesta mena de fraus, també assegura que “no s’ha considerat necessari iniciar cap procediment intern o auditoria dels protocols de tutela i acolliment de menors estrangers”. De moment, el Govern indica que no han detectat un sistema de frau com aquest en altres zones del país. En tot cas, Martínez Bravo assegura que el departament no farà cap “informe oficial sobre aquest tema” fins que acabin les investigacions. “En el moment que finalitzi tot aquest procés ens podrem plantejar quins són els mecanismes de rendició de comptes i transparència més adients”, apunta la consellera. I afegeix que, de moment, “no hi ha cap indici de possible responsabilitat administrativa o disciplinària dins la mateixa Direcció General de Prevenció i Protecció a la Infància i Adolescència (DGPPIA)”, nom actual de la DGAIA. La consellera defensa que van ser els mateixos equips socials els que van assenyalar les sospites que van destapar el cas.
Tutela de joves migrants sols
Segons les explicacions de la consellera, el Departament de Drets Socials i Inclusió va tenir coneixement de l’existència d’un possible frau a les comarques de Tarragona vinculat en el sistema de tutela de joves migrats sols (JMS) l’any 2023. Aleshores es van detectar possibles casos d’aquesta mena des dels centres d’atenció de menors a través de les entrevistes que l’equip de treball social feia als joves migrats sols, que havien estat internats a través del sistema d’acollida. Eren entrevistes exploratòries de la situació social i personal del jove. En algunes d’aquestes entrevistes es van adonar de casos d’existència de familiars o d’arribada amb visat. Els casos es van dirigir al departament, que ho va comunicar a la Unitat Central de Xarxes d’Immigració il·legal i falsedats documentals (UCRIF) de la Policia Nacional, que en té les competències.
El cas, però, no ha comportat cap canvi en els protocols. Així, la consellera assegura que es continuen portant a terme les mateixes mesures de control o verificació la DGPPIA i, davant qualsevol sospita d’irregularitats, el servei la comunica a la policia. Seguint el fil de la resposta parlamentària, la DGPPIA investiga la procedència dels joves migrants sols a partir de la informació que troba sobre “la seva situació familiar, origen i possibilitats de retornar-los amb els seus progenitors”. També analitza la seva “situació social i, si es detecta qualsevol situació anòmala en el seu trajecte migratori, es comunica a les instàncies corresponents”. En aquest sentit, remarquen que els serveis territorials d’atenció a la infància mantenen una “coordinació constant amb tots els cossos de seguretat”.
“No és necessària cap auditoria”
El departament anuncia que fins ara no s’ha pogut constatar ni provar cap cas similar a la resta del país. Així, calculen que, del cost total estimat per a l’administració catalana derivat dels 124 expedients identificats en l’operació AME, només s’ha comptat el de 21 persones que ja han estat retornades a les seves famílies, i que suma un total d’1.400.767,02 euros. “La resta de casos estan en investigació”, adverteix la consellera. La policia, en canvi, calcula que el frau podria arribar 1.589.747,31 euros. De fet, la policia ha elaborat 28 atestats. De moment, en la vintena de casos en què els menors van ser retornats als seus progenitors, el motiu va ser que la raó que justificava la resolució de desemparament –és a dir, que l’administració assumeixi la tutela dels menors– havia desaparegut.
Malgrat tot plegat, el Departament de Drets Socials i Inclusió no ha replantejat el sistema. “No s’ha considerat necessari iniciar cap procediment intern o auditoria dels protocols de tutela i acolliment de menors estrangers, ja que precisament la feina que es fa per a l’acollida de joves migrats sols és l’apropiada i la que ha permès fer la detecció d’aquestes situacions en el marc del seguiment que ja s’està fent de cada cas concret”, al·lega Martínez Bravo. La consellera únicament admet que “s’ha incrementat la coordinació amb el cos de Policia Nacional per facilitar la detecció dels casos”.
El departament també admet que no s’ha revisat cap dels “convenis, subvencions o contractes amb entitats del tercer sector implicades en la gestió de centres d’acollida a Tarragona a causa de l’operació AME”. “No es considera necessari”, argumenta Martínez Bravo, “ja que les entitats han actuat dins el seu marc de competències donant l’atenció als joves migrants sols que acullen”. En la mateixa línia, la consellera subratlla que si els “diferents recursos” detecten qualsevol situació, aquests informen el departament a través de la “coordinació establerta amb el servei”, però no dona més detalls sobre quins són els canals o protocols d’actuació. De fet, Martínez Bravo explica que bàsicament la coordinació del departament es fa amb la policia espanyola, que té la competència d’estrangeria.
De moment, “cap informe oficial”
En la resposta parlamentària, Martínez Bravo descarta “la possibilitat que el Departament de Drets Socials i Inclusió publiqui un informe oficial amb les conclusions del cas i les mesures adoptades a conseqüència del cas AME”. “Una vegada concloguin les investigacions policials, judicials i de la resta d’organismes públics implicats, i s’adoptin les mesures corresponents en el marc de la normativa d’infància i adolescència, es valorarà la necessitat, o no, de fer un informe oficial sobre aquest tema”, avança. Així, la consellera informa que un cop “finalitzi el procés ens podrem plantejar quins són els mecanismes de rendició de comptes i transparència més adients”.
Ara bé, es tanca en banda a la possibilitat que el departament o la DGPPIA tinguin qualsevol responsabilitat en els casos de frau. Ans al contrari, es vanta del eft que hagi estat la mateixa administració la que va portar les sospites a la policia. “Sobre la possible avaluació del Departament de Drets Socials i Inclusió respecte de possibles responsabilitats administratives o disciplinàries dins de la mateixa DGPPIA arran de l’operació AME, sense perjudici del que resulti de les actuacions abans esmentades, no tan sols considerem que no hi ha cap indici de possible responsabilitat administrativa o disciplinària dins la mateixa DGPPIA, sinó que ha estat la professionalitat dels seus equips i unitats la que ha permès, en coordinació amb les autoritats judicials i policials, desmantellar aquesta possible xarxa”, sentencia.
