El sindicat majoritari d’Educació, USTEC, ha reclamat aquest dilluns, coincidint amb l’inici del curs escolar per als centres oficials d’idiomes, que l’ensenyament de català sigui gratuït “a tots els nivells” i per a tothom. És a dir, que l’administració pública sigui l’encarregada d’oferir els cursos per aprendre català, tal com ja queda recollit al Protocol per la Garantia dels Drets Lingüístics: “Així es garantiria el dret dels ciutadans nouvinguts a aprendre la llengua minoritzada del país”, argumenten des de l’organització sindical en referència a la darrera polèmica denunciada pel sindicat de manters. “No hi ha una política que defensi la promoció, aprenentatge i oferta de llengües minoritzades a les EOI arreu del país, cosa que suposa un perjudici per a les llengües minoritzades”, exclamen des del sindicat.
La portaveu nacional d’USTEC, Iolanda Segura, considera que les mancances en matèria de català es deuen, entre d’altres, a les males condicions laborals del sector: “Enguany, novament, hi ha alumnat sense plaça, dificultats burocràtiques en el procés d’inscripció als cursos i manca de professorat. Tot plegat és insuportable i inassumible per una societat que és cada vegada més conscient de l’estat crític de la nostra llengua“, assevera la sindicalista. Davant aquesta “deixadesa i manca de previsió”, la portaveu sindical adverteix que cal “teixir un sistema robust d’aprenentatge de la llengua amb tots els organismes implicats”, com ara les EOI i els CPNL. Ara bé, Segura avisa que cal resoldre alguns greuges actuals, com ara l’elevat volum de “burocràcia”: “La implementació del C2 a moltes EOI petites ha suposat una càrrega de feina inassumible pels docents contractats a mitja jornada”, apunta.
Revertir les retallades
El sindicat majoritari d’educació denuncia que els treballadors del sector de l’ensenyament d’idiomes encara pateixen les retallades que ja fa més d’una dècada que s’arrosseguen -tot i que CCOO i UGT va acordar amb l’exconsellera d’Educació Anna Simó revertir-les. “L’administració hauria de vetllar per la no-discriminació de part de l’alumnat i hauria de ser coherent amb les polítiques de promoció de les llengües minoritzades de Catalunya. Just el contrari del que fa actualment, en part per manca de coneixement de les seves pròpies polítiques”, etziba.
