“A mi m’han fet fora d’una feina per defensar la meva llengua”. Aquesta és la conclusió que extreu Roger Castro, mestre i logopeda de professió, de l’enorme maldecap en què s’han convertit els darrers dos anys de la seva vida. Castro treballava com a logopeda al CREDA —servei de suport als centres educatius en les necessitats especials de l’alumnat amb greus dificultats d’audició, llenguatge o comunicació- Comarques II, que opera en escoles i instituts de l’àrea metropolitana, com ara Sant Adrià del Besòs i l’Hospitalet de Llobregat entre d’altres. Segons relata en conversa amb El Món, durant el curs 2022/23 va començar a notar que hi havia hagut alguns canvis en el funcionament del centre, ja que, a diferència de l’any anterior, les reunions internes de l’equip de professionals es feien íntegrament en castellà: “A les sessions de treball amb companys [la principal actuació que es du a terme a la seu del CREDA, ja que l’activitat amb els infants es fa en els diferents centres] s’havia canviat la llengua vehicular del grup, i només jo continuava mantenint el català”, recorda Castro. El logopeda els ho va comunicar, però no va rebre una resposta positiva al seu prec.
Veient que la situació s’allargava en el temps, el logopeda va expressar el seu malestar pels fets a la directora del CREDA, Maria Immaculada Mayo, a través d’un correu, al qual ha tingut accés aquest diari. En aquest missatge, Castro apuntava que la llei d’immersió lingüística marca que el català ha de ser la llengua vehicular del centre: “Els mestres i els professors, en l’exercici de llur funció, han d’emprar normalment el català, tant en les activitats d’ensenyament i aprenentatge com en l’àmbit general del centre“, estableix la normativa. És a dir, que el català ha de ser la llengua principal en les reunions d’equip, sessions de treball i totes les altres funcions que es duen a terme dins el centre educatiu o, en aquest cas, els serveis de suport. “Nosaltres, el que ensenyem principalment és llengua. Si no podem ni fer les nostres reunions en català…”, lamenta. Segons denuncia, la directora del CREDA, en lloc de prendre cartes en la situació i actuar, va recomanar-li que ell mateix “expressés el seu malestar” a les seves companyes del servei: “Em va posar en una situació molt tensa i complicada des d’un primer moment”, lamenta. Malgrat la incomoditat, ho va fer. Però el conflicte va anar a més.
Uns dies després de la conversa amb les seves companyes, el 10 de març de 2023, la directora del centre, juntament amb l’ajudant de direcció, Pilar Pedrajas, van tornar a convocar el logopeda a les oficines del CREDA per abordar la problemàtica: “Em van dir que havia estat error meu la manera d’enfocar els fets, perquè deien que havia focalitzat el problema en una sola persona”, recorda. En aquella conversa amb l’equip directiu, la qual va ser enregistrada i l’ha pogut escoltar aquest diari, la directora del centre ja va deixar entreveure que les “sensibilitats” del denunciant en relació amb la llengua podien tenir repercussions en la seva continuïtat dins el servei: “Fins a quin punt puc confiar que aquestes sensibilitats que tens puguin repercutir… ho he de valorar”, va argumentar la directora durant la conversa. “Tothom s’ha sentit malament i no hi ha la necessitat de crear més problemes”, continuava. La seva continuïtat dins el CREDA, doncs, va passar a penjar d’un fil.
La resolució de la direcció del CREDA
El 26 d’abril de 2023, gairebé dos mesos després que el logopeda hagués expressat el seu malestar i hagués posat la problemàtica sobre la taula, la direcció del CREDA va tornar a convocar-lo presencialment per parlar del seu futur dins el centre. Una reunió en què se li va comunicar no li renovarien la comissió de serveis. És a dir, que a partir del curs vinent ja no formaria part de l’equip del centre: “Em van dir que no ho relacionés amb el que havia expressat sobre la llengua, però que no em renovaven de cara al curs vinent per motius estrictament professionals que em desacrediten com a mestre i logopeda. Els motius em semblaven molt poc fonamentats, com que me n’havia anat a jugar a futbol amb algun alumne o que havia tingut dificultats a canviar-li l’horari a un alumne…”, denuncia Roger Castro. De fet, per al logopeda, aquests motius són una “cortina de fum” per tapar la problemàtica amb la llengua.
Tenint en compte els motius pels quals justificaven la no renovació de la seva comissió de serveis, l’afectat va traslladar el seu cas a l’inspector d’Educació del centre, Esteve Rovira. L’inspector va tornar la pilota a la teulada del CREDA i li va recomanar que ho tornés a parlar “serenament” amb la direcció del centre: “En relació amb les valoracions que fas de l’atenció als alumnes, ho hauries de compartir amb la direcció i parlar-ho serenament”, apunta l’inspector en resposta al correu, al qual també ha tingut accés aquest diari, denunciant els motius de l’acomiadament. I, efectivament, així ho va fer.
El logopeda es va tornar a reunir amb l’equip directiu del CREDA el 16 de maig -la directora i la seva ajudant- per intentar resoldre la situació, però va topar amb una resposta ferma per part de la direcció. De fet, la directora assegura, tal com ha pogut comprovar aquest diari a través de la gravació de la conversa, que el “malestar” ocasionat amb les companyes és “motiu suficient” per no renovar la comissió de serveis. Un malestar que s’ha desencadenat pel conflicte lingüístic, tot i que la directora insisteix que la seva decisió és per motius pedagògics. En aquesta línia, tal com manté la directora del centre, fonts de la conselleria d’Educació consultades per El Món asseguren que la direcció del CREDA va optar per no renovar-li la comissió de serveis per “qüestions de pràctica pedagògica”. És a dir, que, segons la conselleria i la direcció del CREDA, no tenen res a veure amb el conflicte sobre la llengua.
La resposta de la conselleria d’Educació
Tot i que Roger Castro no va poder recuperar la seva plaça al CREDA -i, a hores d’ara, treballa com a mestre en un centre ordinari de primària-, el Departament d’Educació i Formació Professional, llavors encapçalat per l’exconsellera Anna Simó, sí que va prendre mesures al respecte. Concretament, la llavors directora dels serveis territorials del Barcelonès, Sílvia Ortiz, va advertir a la direcció del centre sobre l’ús de la llengua en les activitats del servei. “Després de la pertinent recollida d’informació per part de la inspecció, es va comprovar que les observacions [del denunciant] eren fundades i els serveis territorials del departament van instar la direcció del CREDA a revisar els usos lingüístics de l’equip. Se’ls va posar a disposició una sèrie de recursos addicionals com l’assessorament per part d’un equip de llengua, interculturalitat i cohesió social (LIC) i formacions lingüístiques dirigides a directors de centre”, apunten les mateixes fonts de la conselleria.
Així doncs, des de la conselleria no neguen que es produïssin problemes respecte a l’ús del català dins l’activitat del mateix centre, però asseguren que el conflicte lingüístic no ha estat el motiu pel qual Roger Castro no ha mantingut la seva plaça dins el CREDA. Tot i així, el logopeda insisteix que els motius amb què la direcció va justificar la seva decisió -i que també sustenta la conselleria- són “una cortina de fum” per tapar les problemàtiques amb la llengua.
