Millorar el nivell de llengua catalana dels estudiants és una de les grans assignatures pendents de la conselleria d’Educació. Els resultats de les darreres proves de competències bàsiques van posar en relleu la mala salut del català a l’escola, especialment a la secundària obligatòria, on els estudiants han baixat el nivell en aquesta matèria des de la pandèmia de la Covid, mentre que en la resta d’assignatures han mantingut un nivell força constant. La mala salut de la llengua també ha quedat demostrada en els resultats de les últimes proves d’accés a la universitat (PAU), en què els més de 42.000 estudiants que les van realitzar la primera setmana de juny de l’any passat van obtenir una nota mitjana de 6,53 a Llengua i Literatura Catalana. Es tracta de la nota mitjana més baixa de les quatre matèries -una d’elles, la de llengua internacional, en què els alumnes poden triar entre anglès, francès, italià i alemany- que s’avaluen en la fase general de la selectivitat. Ara, doncs, els més de 44.200 estudiants inscrits tenen l’oportunitat de millorar els resultats de català a les PAU, que arrenquen aquest dimecres amb algunes novetats -com els criteris de penalitzacions per cada errada ortogràfica- i s’allarguen fins divendres, moment en què es realitzarà l’examen d’aquesta matèria. Una nova oportunitat per la conselleria per avaluar la caiguda del nivell de català dels estudiants.
Els resultats de català a la selectivitat de l’any 2024 són els més baixos dels darrers cinc anys, on els estudiants sempre han obtingut notes mitjanes entre el 6,5 i el 7. És a dir, tot i que en cap moment han suspès -en termes mitjans- els exàmens de català, mai han assolit el grau d’excel·lència. Aquesta és la imatge que es pot extreure de la radiografia dels resultats acadèmics de la selectivitat d’aquesta matèria en els darrers cinc anys. Una imatge, però, que tampoc canvia gaire si s’analitzen les dades de la darrera dècada, on la nota mitjana va arribar a caure fins al 6,09 l’any 2016. Tot i que la nota mitjana del 2016 era significativament inferior a la registrada l’any passat, en els últims deu anys mai s’ha aconseguit superar el llindar del set de mitjana. De fet, des de l’any 2010, l’any després a l’aprovació de la llei de l’educació de Catalunya (LEC), mai s’ha aconseguit trencar la barrera del set de mitjana, cosa que demostra que les mancances dels estudiants en aquesta matèria fa prop de dues dècades que s’arrosseguen.
La pandèmia, un punt d’inflexió
Segons les dades publicades pel Departament de Recerca i Universitats des de l’any 2014, l’organisme encarregat de les proves d’accés a la universitat, els resultats de català han anat millorant progressivament des de fa una dècada fins a la primera edició de les PAU després de la pandèmia de la Covid. En detall, l’any 2014 la nota mitjana de català va ser de 6,23, i des de llavors va anar millorant a poc a poc fins a assolir un 7,02 l’any 2022. Tot i que la millora ha estat progressiva, l’any 2016 es va produir una petita caiguda, que va abaixar la mitjana fins a un 6,09. Les xifres de l’administració catalana mostren que, tot i l’entrebanc del 2016, els estudiants catalans van anar fent petits progressos en els resultats de Llengua i Literatura Catalana. Durant els anys en què els exàmens de selectivitat es van fer en un context pandèmic, les dades també demostren que els estudiants van obtenir millors resultats de català. Concretament, els alumnes van obtenir una mitjana de 6,80 a català el 2020, un 6,86 el 2021 i un 7,02 el 2022.
Cal tenir en compte, però, que durant aquells tres anys, les proves d’accés a la universitat es van dur a terme seguint un model adaptat a la pandèmia. Un model d’examen en què els estudiants tenien més flexibilitat a l’hora d’escollir quines preguntes del temari volien respondre, ja que d’aquesta manera s’adaptava el funcionament de les proves al contingut donat a l’aula -o telemàticament durant els primers anys de crisi sanitària. Després de la pandèmia, però, amb el retorn de la presencialitat total als instituts i sense cap mena de restricció, el nivell dels estudiants va tornar a caure. Les proves d’accés a la universitat suposen un cas atípic, ja que, tot i mantenir els mateixos criteris implementats durant la pandèmia a la selectivitat, la nota mitjana de català va caure fins al 6,62. És a dir, els estudiants van tornar a obtenir unes notes mitjanes força similars en aquesta matèria a les d’abans de la pandèmia. El 2024, però, ja va confirmar la caiguda generalitzada, amb una nota mitjana de 6,53, la més baixa de la fase general de la selectivitat.
El nivell de castellà es manté constant
Malgrat les anades i vingudes del nivell de català dels estudiants a la selectivitat, els resultats de Llengua i Literatura Castellana s’han mantingut força estables en la darrera dècada. Generalment, segons les dades de la conselleria, les notes mitjanes de la darrera dècada han oscil·lat entre el 6,17 -la més baixa de totes, que es va obtenir el 2016, moment en què també es va tocar fons amb el català- i el 7,31, de l’any 2023. De fet, aquell any va ser l’única edició en què els estudiants van aconseguir una nota superior al llindar del set de mitjana. Les xifres de la conselleria indiquen que els estudiants han mantingut uns resultats de castellà força estables en la darrera dècada. En les darreres deu edicions, els alumnes que s’han examinat de les proves d’accés a la universitat han obtingut millors resultats en castellà que en català en set anys. Només van aconseguir millors notes en català que en castellà els anys 2018, 2020, 2021 i 2022. Ara bé, les dades també mostren que, després del punt d’inflexió de la pandèmia, els alumnes han acreditat un millor nivell de llengua castellana que de la catalana.
Els moviments del Govern per millorar el nivell de català
Per tal de millorar el nivell de llengua catalana dels alumnes, tant a les proves d’accés a la universitat com a les altres etapes educatives, Educació ha posat en marxa diverses mesures per contrarestar les mancances en aquesta matèria dels estudiants catalans. El darrer moviment de la conselleria d’Educació, encapçalada per Esther Niubó, és el Marc per a la millora de la competència matemàtica i lingüística, un calaix de sastre amb què l’administració catalana pretén abordar les dues grans assignatures pendents del sistema educatiu. En aquest conjunt de mesures, la major part de les quals, transversals, la conselleria planteja “l’impuls de l’avaluació” interna “per fomentar la millora del sistema” a través de la posada en marxa de l’Agència d’Avaluació i Prospectiva de l’Educació. També posa sobre la taula la necessitat de reforçar l’avaluació del funcionament dels centres educatius -en termes acadèmics- a través de la figura dels inspectors.
A banda, la conselleria també aposta per mantenir projectes implementats per l’anterior titular de la cartera, Anna Simó, com ara el Programa de millora de la competència lectora. Aquest programa, que ara l’administració catalana vol fer extensiu a cinc-cents centres de primària i secundària obligatòria del país, pretén reforçar la comprensió lectora dels estudiants, un dels aspectes en què s’han ressentit més els resultats dels alumnes de Catalunya, tal com va demostrar les darreres proves PISA. Es tracta d’un conjunt de mesures -algunes noves, altres potenciades- transversals amb què la conselleria busca revertir les mancances en matèria lingüística dels estudiants i que, a llarg termini, permetrien també millorar els resultats de català a les proves d’accés a la universitat. Els fruits d’aquests projectes de la conselleria, però, encara trigaran a arribar. De moment, en les pròximes tres jornades de selectivitat, que arrenquen aquest dimecres a primera hora, l’objectiu és trencar amb la tendència a la baixa dels resultats de català i tornar a recuperar, com a mínim, el nivell previ a la pandèmia. Una nova prova de foc per l’administració catalana per avaluar la magnitud de la davallada.
