El Govern ha posat en marxa un pla per reorganitzar l’entramat d’ofertes de Formació Professional (FP) per intentar adaptar millor l’esquema actual al mercat laboral i frenar l’auge de places vacants en algunes titulacions, que s’ha disparat un 60% des del curs 2019/20. El pla de l’executiu català, anunciat la setmana passada, té tres línies d’actuació: augmentar les places dels cursos d’informàtica, química, sanitat i atenció a les persones i transport i manteniment de vehicles; fomentar que els estudiants s’apuntin per aprendre oficis relacionats amb la construcció, la indústria del metall i l’energia verda i el medi ambient –com, per exemple, electricistes i soldadors, que, tot i tenir sortida professional, tenen moltes vacants– i estabilitzar l’oferta de les formacions d’imatge i so, arts gràfiques, imatge personal i activitats físiques i esportives, entre d’altres.
Tot i que l’objectiu de recalibrar el teixit de l’FP per adequar-lo a les necessitats del món laboral, recollit a l’Informe General de Prospectiva 2023-26, és considerat una bona iniciativa, directors de centres consultats per aquest diari creuen que no respon a les problemàtiques del sector.
“És una reorganització idíl·lica, però, malauradament, no és factible en aquests moments”, argumenta el director de l’Institut Tecnològic de Barcelona (ITB), Alberto Vila, en conversa amb El Món. Com han reivindicat diverses vegades, la falta de finançament provoca que molts centres no comptin amb el nombre de docents necessari per poder omplir totes les vacants: “Estem en una situació molt complicada. Em fa por que el Govern vulgui ampliar oferta i que tota la pressió de cobrir les places recaigui en els centres”, assevera el director de l’ITB, que considera que l’FP “és la pota petita” de l’educació. Una idea força similar a la que expressa el director de l’Escola del Treball de Barcelona (ETB) -un dels principals centres de formació professional de Catalunya-, José Luis Durán: “Buscar l’equilibri entre FPs és una bona iniciativa, però cal tenir en compte que la realitat del territori és molt complexa. No és el mateix operar a Barcelona que a la Catalunya central”, argumenta. Amb aquesta frase, el director de l’ETB defensa que la remodelació plantejada és un gran pas endavant, però que cal estudiar-la amb deteniment per donar resposta a totes les necessitats del sector.
Dificultats per trobar places de pràctiques
En aquest sentit, la directora de l’Institut Hospital del Mar, antigament conegut com a Institut Bonanova, Montse Blanes, un centre especialitzat en FPs sanitàries, explica en conversa amb aquest diari que el problema del seu institut no és la falta de docents per poder ampliar la seva oferta, sinó que actualment ja tenen dificultats per poder trobar empreses on els seus alumnes puguin realitzar les pràctiques estudiantils obligatòries. Blanes considera que ampliar l’oferta d’FP sanitària, una de les que el Govern aposta per impulsar més, agreujarà la problemàtica actual: “Em sembla preocupant que ampliem oferta sense saber si tota l’oferta que promocionarem tindrà places de pràctiques”, lamenta la directora. Tot i que aquesta és una preocupació compartida entre directors, ja que les formacions professionals d’informàtica també viuen aquesta situació cada dia, la realitat dels centres especialitzats en el sector sanitari és més complexa.
Per exemple, l’Institut Hospital del Mar, ofereix un grau superior en imatge per al diagnòstic i medicina nuclear. Es tracta d’una FP centrada a formar professionals especialitzats a obtenir “registres gràfics, morfològics o funcionals del cos humà, amb finalitats diagnòstiques o terapèutiques, a partir de la prescripció facultativa utilitzant equips de diagnòstic per imatge i de medicina nuclear”, és a dir, a saber utilitzar els equips de radiodiagnòstic i tractament, des de radiografies a teràpia per abordar un càncer. Aquesta FP requereix un volum d’hores de pràctiques que s’han de fer obligatòriament per obtenir el títol, i poder oferir aquestes places de pràctiques als estudiants no depèn de la voluntat del centre o dels hospitals, sinó del nombre de màquines de què disposin: “Si hi ha una quantitat de maquinària limitada, no es poden ampliar les places que s’ofereixen de l’FP sense tenir en compte aquestes restriccions. Cal poder garantir llocs on fer pràctiques i assegurar que tindran feina després, abans d’ampliar l’oferta”, assevera Montse Blanes.
En aquesta mateixa línia, Vila assegura que l’Institut Tecnològic de Barcelona també “pateix aquest problema”, però d’una manera diferent. Segons explica, a l’ITB tenen moltes dificultats per trobar llocs de pràctiques per als graus mitjans, ja que les empreses del sector en el qual estan especialitzats no volen oferir-ne perquè prefereixen tenir estudiants de pràctiques “amb molta més expertesa”.
Una reivindicació històrica
A banda de posar sobre la taula la mancança del sector en relació amb les pràctiques curriculars de l’FP, el nou pla d’acció del Govern tampoc dona resposta a la reivindicació històrica de l’FP: la falta de professorat. Durán assegura que s’enfronten a una enorme dificultat per trobar docents experts en formacions professionals de fusteria o de paleta, és a dir, en tots els sectors on cal expertesa per treballar al taller. Aquesta mena d’FPs són les que la Generalitat vol impulsar, és a dir, no ampliar l’oferta directament, sinó fomentar-les a través de l'”orientació”. “Si l’administració no es posa les piles, nosaltres no podem fer miracles”, argumenta el director de l’ETB. De fet, Durán considera que si no s’aconsegueix trobar un “equilibri” entre l’ampliació o impuls de places i el nombre de docents dels quals es disposa “es pot engrandir la bossa d’abandonament escolar” al qual s’enfronta el sector.
Una idea molt similar a la que expressa Vila, que considera que cal millorar la retribució econòmica dels docents del sector: “Ens tracten igual que als professors d’ESO o Batxillerat, i el grau d’especialització que es necessita per donar classes en una FP no és el mateix. Si hi ha pocs docents que puguin fer aquesta feina cal pagar-los un sou més alt. Oferta i demanda”, conclou el director de l’ITB.
Així doncs, tots tres responsables de centres de formació professional coincideixen que la reorganització del sector és un pas endavant important, però que cal abordar altres qüestions prèviament perquè no quedi en paper mullat.
