L’estocada de les proves PISA del passat mes de desembre va posar sobre la taula les mancances del sistema educatiu de Catalunya. Una de les debilitats de l’escola catalana, segons l’avaluació de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), són les matemàtiques. És per això que la consellera d’Educació, Anna Simó, va enviar una carta a les famílies el passat 14 de desembre on assegurava que reforçaria els aprenentatges en lectura, matemàtiques i llengües, els principals punts febles de l’escola catalana. Gairebé un mes més tard, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, també ha anunciat que en els pròxims pressupostos estatals inclouran un pla de reforç en matemàtiques i comprensió lectora. Ara bé, de quina manera s’ha d’actuar per revertir els mals resultats?
Experts consultats per El Món asseguren que la clau per reforçar l’ensenyament en matemàtiques és reduir les ràtios de les aules, ja que, amb una menor quantitat d’alumnes per classe, el docent pot atendre millor tots els dubtes que vagin sortint i aprofundir més en l’aprenentatge. “Les ràtios altes són molt doloroses per a les matemàtiques i les llengües. Si en una aula hi tenim 30 alumnes, hem d’entendre que tenim 30 casos particulars, ja que cada persona té les seves complexitats. Per això, una gran quantitat d’estudiants per classe és contraproduent”, argumenta Nora Sánchez, professora associada de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona (UB). Per a l’experta, resoldre la problemàtica de les ràtios, una de les principals reclamacions dels sindicats de docents, és un pas fonamental per reforçar les matemàtiques i les llengües.
Una idea força similar a la que expressa Jordi Perales, professor col·laborador dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC, que considera que reduir la ràtio és la principal manera d’abordar el problema. Aprofundint en la qüestió, l’expert argumenta que la baixada de ràtios espontània es comença a notar a les aules de primària, ja que la “bombolla demogràfica” –amb el pic de naixements l’any 2011– ha començat a desinflar-se. I, de fet, tots els nens i nenes nascuts el 2011 ja han començat l’etapa de l’Educació Secundària Obligatòria (ESO). Per la qual cosa, segons analitza Perales, a Catalunya es comencen a veure classes amb menys alumnes a la primària que a la secundària, cosa que facilita lleugerament l’ensenyament.
Més especialització dels docents
Ara bé, la reducció de ràtios ha d’anar acompanyada de canvis estructurals que permetin als docents millorar la tasca educativa. En aquest sentit, la directora del Departament de Didàctica de la Matemàtica i de les Ciències Experimentals de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Edelmira Badillo, considera que el “desdoblament d’aules” és una bona manera de solucionar la problemàtica, però cal acompanyar-la d’una “major formació especialitzada” dels docents.
El finançament, la pota coixa de l’educació
Tots tres experts coincideixen que la falta de finançament, de “recursos”, és una de les potes més coixes del sistema educatiu. És per aquest motiu que l’anunci de Sánchez sobre la voluntat de reforçar les matemàtiques a l’escola anava acompanyat d’una partida pressupostària. El cap de l’executiu espanyol va expressar la voluntat d’invertir un total de 500 milions d’euros durant els quatre anys de legislatura -en cas que arribi fins al final- per millorar els resultats en aquesta matèria. Si desgranem les dades, la inversió és de 125 milions d’euros anuals a repartir entre totes les comunitats autònomes. D’aquests 125, a Catalunya li correspondria, aproximadament, un 17% de la inversió anual, és a dir, un total d’uns 25 milions d’euros cada any. Aquesta xifra dividida entre el sou anual d’un professor -uns 40.000 euros bruts- serveix per cobrir la plaça de 625 docents, que repartit entre els 2.800 centres educatius públics que hi ha a Catalunya ofereix la possibilitat d’incrementar 0,22 docents per centre cada any.
Així doncs, en resum, la inversió plantejada pel president del govern espanyol per reforçar matemàtiques desdoblant les classes, és a dir, reduint les ràtios, no tindria un impacte real en els centres educatius: “No podríem ni desdoblar ni tan sols primer d’ESO”, assevera Perales, que considera que la finalitat de reduir la ràtio és permetre que l’equip docent destini més hores a planificar el curs, adaptar el mètode a les necessitats de l’alumnat i a buscar les maneres garantir l’aprenentatge en les matèries.
Una idea molt similar a la que expressa Nora Sánchez, que creu que és primordial que els docents estiguin en constant “formació” per adaptar-se a la realitat: “Els mètodes didàctics són complicats per a un professor. Aprendre a ensenyar és molt complex, i per això cal formar-se al respecte, però la molts docents es troben que han de compaginar la feina amb la formació, cosa que els dificulta la conciliació personal i familiar”, argumenta la professora associada de la UB. De fet, per a Nora Sánchez s’hauria de seguir el model del Japó. Entenent que la realitat sociocultural és molt diferent, l’experta considera que seria adequat emmirallar-se en un model que “compagina les hores de docència dedicades a l’alumnat amb unes hores de recerca i innovació”, ja que això permet garantir que el professorat està en constant evolució.
En aquesta mateixa línia, Badillo argumenta que “cal formar més el professorat en coneixements especialitzats de matemàtiques” per poder ensenyar de la manera adequada a l’alumnat: “El problema no és que els docents no tinguin competències en la matèria, sinó que no és el mateix saber de matemàtiques que tenir el coneixement especialitzat per poder ensenyar-lo i adaptar-lo a l’aula”, assevera la directora de didàctica de la matemàtica de la UAB. Per a l’experta, aquesta és una de les principals qüestions a abordar per poder revertir la davallada de les PISA que, com recorda, també va quedar constatada en les proves de les competències bàsiques.
El dilema amb les noves metodologies
La davallada de les proves PISA també ha provocat que les veus més crítiques amb el plantejament del sistema educatiu català considerin que la responsabilitat dels mals resultats recau en el sistema de “treballar per projectes”. En aquest sentit, Perales assegura que “les noves metodologies són minoritàries a Catalunya”, és a dir, que actualment s’implementen a pocs centres educatius. Tot i que evita entrar a valorar si el plantejament curricular de les matemàtiques és l’adient, remarca que “criticar l’educació per projectes és tendenciós”. En canvi, Nora Sánchez argumenta que “la literatura i la ciència de les matemàtiques [referint-se a la base teòrica] és sòlida i està consensuada entre la comunitat educativa”. El problema per a l’experta, però, és que, tot i tenir les bases clares, a l’aula no s’acaben tractant temes que tenen més presència a la vida adulta, com ara l’estadística.
Qui sí que es mostra més contundent amb les “noves metodologies”, especialment en el funcionament per “projectes”, és Badillo. Per a aquesta experta, “la preocupació dels centres d’innovar constantment ha fet perdre el rigor en les matemàtiques”, és a dir, que buscar una nova manera d’ensenyar per captar l’atenció de l’alumnat ha acabat pervertint l’objectiu. Segons el seu punt de vista, el “nou currículum” no només ha suposat una “pèrdua de rigor”, sinó un entrebanc per a la “cultura de l’esforç”.
Així doncs, independentment del funcionament intern i la metodologia que apliquin els centres educatius de Catalunya, els experts coincideixen que reduir les ràtios i millorar la “formació didàctica” dels docents és la solució per revertir l’estocada de les PISA.
