La consellera d’Educació i Formació Professional (FP), Esther Niubó, comença el segon trimestre del curs escolar, coincidint amb l’entrada del 2025, amb l’objectiu de recuperar la confiança de la comunitat educativa després de la seva primera crisi com a titular de la cartera. Tant els sindicats de docents com l’oposició política s’han posat en peu de guerra a causa dels canvis anunciats per la conselleria en el currículum de batxillerat, forçats per un requeriment del ministeri d’Educació capitanejat per la també socialista Pilar Alegría. Tot i que Niubó va rectificar ràpidament i va deixar clar que la literatura, tant catalana com castellana, seguirà sent una assignatura de modalitat -és a dir, obligatòria en funció de l’itinerari- a segon de batxillerat, el caos i la “confusió” generada per les noves directrius de l’administració catalana ha evidenciat les debilitats del nou equip que lidera Educació. Amb la crisi del batxillerat sobrevolant la conselleria, la titular de la cartera encara el 2025 amb dos grans fronts oberts: millorar el nivell dels alumnes en comprensió lectora i en matemàtiques i recuperar la confiança de la comunitat educativa, cada vegada més esquerdada.
Millorar les competències dels estudiants catalans en aquestes dues matèries ja és un dels reptes que va assumir la consellera quan va heretar la cartera de l’exconsellera Anna Simó. L’estocada de les proves PISA, en què l’alumnat avaluat va obtenir els pitjors resultats en lectura de la darrera dècada i va empitjorar el nivell de matemàtiques 24 punts en comparació a les proves de fa més de deu anys, ja va evidenciar les mancances del sistema educatiu català en aquestes dues assignatures troncals. De fet, en aquestes avaluacions internacionals publicades a finals de 2023, Catalunya només va obtenir millors resultats que Andalusia, Ceuta i Melilla, convertint-se en la comunitat autònoma que més ha empitjorat en els darrers deu anys (-38 punts) seguida del País Basc i Navarra (-32 i -31 punts).
Arran del naufragi de les proves PISA, que va provocar moviments interns en l’organigrama de la conselleria, el departament aleshores capitanejat per l’exconsellera Simó ja va centrar els esforços d’aquest curs a revertir els mals resultats. Les posteriors proves de competències bàsiques, organitzades per l’administració catalana, també van constatar la mala salut de la lectura i les matemàtiques en els estudiants catalans -tot i que els resultats d’aquestes proves van ser lleugerament millors als de les PISA. Però la darrera estocada ha arribat en el darrer informe TIMSS, elaborat per l’Organització per la Cooperació Econòmica i el Desenvolupament (OCDE), en què els estudiants catalans han tornat a naufragar en matemàtiques, situant-se a la cua d’Europa. Per tal de pal·liar aquestes mancances, la conselleria d’Educació ha elaborat -com a herència de la feina anteriorment feta per la conselleria- un pla d’acció continu que ja ha començat a desplegar-se en alguns centres educatius.
El desplegament del pla de reforç de matemàtiques
Per tal de pal·liar les mancances en matemàtiques, i d’acord amb les recomanacions dels experts, el Departament d’Educació ha posat en marxa aquest curs el pla Florence -aprovat en els acords de Govern de 24 d’abril, amb l’executiu encara en mans dels republicans. Es tracta d’un programa que porta per objectiu dotar els docents amb noves eines per a millorar els resultats en matemàtiques. Per fer-ho, l’administració catalana l’ha articulat sobre tres línies d’acció: la figura d’un referent de centre que farà funcions d’assessorament -a tall de formació contínua per al professorat, entre d’altres-, una “maleta” de recursos i materials didàctics, i el suport del departament en aspectes organitzatius, metodològics i d’avaluació.
Ara bé, la consellera ja ha topat amb el primer entrebanc en el desplegament d’aquest programa, ja que el pla “pilot” que s’havia d’estendre a dos-cents centres educatius d’arreu del país, però d’entrada només es va començar a implementar en 87 escoles i instituts catalans. Ara bé, en la segona convocatòria, l’administració catalana ja va aconseguir omplir les dues-centes places ofertades -fins i tot, alguns centres sol·licitants van quedar-ne fora. Cal tenir en compte, però, que es tracta d’un pla a llarg termini, ja que la consolidació del programa de reforç no és l’única eina necessària per capgirar els mals resultats dels estudiants en matemàtiques. De fet, el reputat matemàtic Claudi Alsina, guardonat recentment amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat, recordava que per millorar el nivell de l’alumnat cal “tornar a despertar l’interès” dels joves per aquesta matèria. Un repte que requereix anys i canvis estructurals en el professorat.
Refer ponts amb els docents durant la planificació escolar
El segon gran repte de la consellera d’Educació per aquest tram de la legislatura és refer ponts amb la comunitat educativa, força escèptica amb les primeres passes del lideratge de Niubó, durant la planificació escolar del curs vinent -un dels moments en què afloren més tensions amb les direccions i els seus equips. Des de fa anys, els docents reclamen una reducció generalitzada de les ràtios d’estudiants per aula, ja que asseguren que és un bon mecanisme per focalitzar els recursos en l’alumnat i adequar-se a les seves necessitats. Tot i la baixada de la natalitat, que es nota especialment en els cursos obligatoris d’educació infantil, els sindicats de docents alerten que l’administració no ha dedicat prou esforços per reduir les ràtios. De fet, consideren que la conselleria ha començat a “tancar línies” en escoles i instituts públics per tal d’empènyer alumnes cap a l’escola concertada.
Amb la comunitat educativa escèptica per aquestes decisions, la conselleria ja ha tancat files amb la seva administració i ha volgut deixar molt clar que “la planificació del curs vinent”, la qual s’acostuma a tancar a finals del mes de gener, “no està ni molt menys tancada”: “El Departament, mitjançant els seus Serveis Territorials, es troba ara mateix en un procés de contrast d’informació, d’escolta, debat i negociació amb els diferents municipis, així com altres agents de la comunitat educativa, per tal de trobar solucions a les diferents situacions o problemàtiques que cada any es plantegen”, apunten fonts de la conselleria, que demanen “paciència” per part de tots els agents educatius implicats en aquest procés planificador.
Tot i que les principals queixes de la comunitat educativa se centren en el tancament de línies a l’educació obligatòria -tant infantil, com primària i secundària-, el desgavell i la confusió ocasionada pels canvis que es produiran en la planificació del batxillerat de cara al curs vinent, amb la unificació de matèries com física i química, també ha generat dubtes entre docents i especialistes. De fet, aquesta mateixa setmana les societats científiques de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) demanen al departament planificar amb “sensibilitat” el curs vinent per tal que aquests canvis -impulsats pel govern espanyol- afectin el mínim possible el rendiment dels estudiants. Així doncs, amb els ulls posats en capgirar la tendència a la baixa del nivell de l’alumnat català, Esther Niubó té una primera prova de foc per recuperar la confiança dels docents amb el procés de planificació del curs vinent. Una primera prova de foc amb què la titular de la cartera toparà, un cop més, amb les persistents reclamacions de la comunitat educativa, que exigeixen menys càrrega burocràtica en la seva tasca i més recursos, tant humans com econòmics i materials, per fer la seva feina. Niubó, doncs, encara el 2025 amb diversos fronts oberts i un gran objectiu a batre.
